De la Carta de L'Aurora. Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)
ha fet un pas endavant després de la Conferència Política per Un Projecte
Constituent per a Catalunya, on es va discutir i debatre quin seria
el posicionament de la formació sobre la consulta, el dret a decidir i el model
d'estat.
A la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, el juny del 2012, ja es va obrir un camí amb la intenció de "contribuir a un nou consens progressista entre les esquerres autonomistes, federalistes i independentistes”, després de la gran mobilització "Som una Nació, Nosaltres decidim" (2010).
El moviment per una #Catalunya Lliure ha seguit agafant força amb la massiva diada del 2012 "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" fins a la cadena humana dels 480km d'aquest passat 11 de setembre amb la #ViaCatalana cap a la independència organitzada per la l'Assemblea Nacional Catalana.
En aquest marc de mobilització popular massiva, EUiA ha sabut fer una lectura precisa i encertada d'allò que està succeint a Catalunya i ha ajustat la seva posició i proposta política a la nova situació.
A la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, el juny del 2012, ja es va obrir un camí amb la intenció de "contribuir a un nou consens progressista entre les esquerres autonomistes, federalistes i independentistes”, després de la gran mobilització "Som una Nació, Nosaltres decidim" (2010).
El moviment per una #Catalunya Lliure ha seguit agafant força amb la massiva diada del 2012 "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" fins a la cadena humana dels 480km d'aquest passat 11 de setembre amb la #ViaCatalana cap a la independència organitzada per la l'Assemblea Nacional Catalana.
En aquest marc de mobilització popular massiva, EUiA ha sabut fer una lectura precisa i encertada d'allò que està succeint a Catalunya i ha ajustat la seva posició i proposta política a la nova situació.
L’aposta
d'EUiA per la República Catalana
suposa una lluita ferma i decidida per la celebració d’una consulta on el poble
de Catalunya pugui expressar-se lliurement sobre el futur polític del seu país.
I arribar aquí no ha sigut un camí fàcil, perquè ha calgut lluitar contra posicionaments clarament immobilistes federalistes, que disfressaven el seu unionisme sota l’errònia premissa de què lluitar per la llibertat nacional era posar-se al costat de la burgesia catalana.
Res més lluny de la realitat. Avui, que el poble es mobilitzi per la llibertat nacional de Catalunya, suposa posar contra les cordes la burgesia catalana perquè l’arrossega i l’obliga a enfrontar-se a la burgesia espanyola, la qual cosa afebleix l’una, però també l’altra, i posa en millors condicions les classes treballadores per afrontar les lluites socials.
I només la mobilització pot provocar això. Si la mobilització s’atura, aleshores, sense cap mena de dubte, tot el procés sobiranista i tots els nostres esforços hauran quedat en res, i les burgesies, catalana i espanyola, en sortiran reforçades.
No podem deixar en mans de la burgesia catalana el procés sobiranista perquè això conduiria a una nova traïció per un gairebé segur pacte amb la burgesia espanyola. La millor manera és defensar el clam popular i aportar el factor social dins la mobilització empancipadora.
Per això, la classe treballadora ha d’entendre la lluita per la llibertat nacional de Catalunya no com una qüestió de nacionalisme, sinó com una part de la lluita de classes. La defensa de la República Catalana, tot i no ser res més que una consigna democràtica radical, esdevé, en les condicions actuals, una consigna enormement revolucionària.
L'Aurora - organització marxista, hem contribuït amb arguments i proposta política al document des de l'Àmbit de Reflexió Participació i Acció d'EUiA (ARPA), les assemblees i amb una aportació col·lectiva defensant: 1/ Consulta vinculant, 2/ República Catalana, 3/ Aliança entre sobiranistes, federalistes i independentistes i 4/ la relació amb IU com a única força estatal que defensa el dret a decidir.
L’aposta, sense mitges tintes, perquè es celebri una consulta vinculant sobre la qüestió nacional és el factor decisiu, rupturista i revolucionari. Forçar la seva celebració és el fet clau, perquè obligaria a la burgesia a prendre una posició a favor o en contra d’una hipotètica independència, dividint-la.
Nosaltres, de clars convenciments internacionalistes, voldríem que el següent pas fos que la República Catalana es federés amb la resta de pobles ibèrics o europeus, en una federació o confederació, basada en la lliure adhesió.
I arribar aquí no ha sigut un camí fàcil, perquè ha calgut lluitar contra posicionaments clarament immobilistes federalistes, que disfressaven el seu unionisme sota l’errònia premissa de què lluitar per la llibertat nacional era posar-se al costat de la burgesia catalana.
Res més lluny de la realitat. Avui, que el poble es mobilitzi per la llibertat nacional de Catalunya, suposa posar contra les cordes la burgesia catalana perquè l’arrossega i l’obliga a enfrontar-se a la burgesia espanyola, la qual cosa afebleix l’una, però també l’altra, i posa en millors condicions les classes treballadores per afrontar les lluites socials.
I només la mobilització pot provocar això. Si la mobilització s’atura, aleshores, sense cap mena de dubte, tot el procés sobiranista i tots els nostres esforços hauran quedat en res, i les burgesies, catalana i espanyola, en sortiran reforçades.
No podem deixar en mans de la burgesia catalana el procés sobiranista perquè això conduiria a una nova traïció per un gairebé segur pacte amb la burgesia espanyola. La millor manera és defensar el clam popular i aportar el factor social dins la mobilització empancipadora.
Per això, la classe treballadora ha d’entendre la lluita per la llibertat nacional de Catalunya no com una qüestió de nacionalisme, sinó com una part de la lluita de classes. La defensa de la República Catalana, tot i no ser res més que una consigna democràtica radical, esdevé, en les condicions actuals, una consigna enormement revolucionària.
L'Aurora - organització marxista, hem contribuït amb arguments i proposta política al document des de l'Àmbit de Reflexió Participació i Acció d'EUiA (ARPA), les assemblees i amb una aportació col·lectiva defensant: 1/ Consulta vinculant, 2/ República Catalana, 3/ Aliança entre sobiranistes, federalistes i independentistes i 4/ la relació amb IU com a única força estatal que defensa el dret a decidir.
L’aposta, sense mitges tintes, perquè es celebri una consulta vinculant sobre la qüestió nacional és el factor decisiu, rupturista i revolucionari. Forçar la seva celebració és el fet clau, perquè obligaria a la burgesia a prendre una posició a favor o en contra d’una hipotètica independència, dividint-la.
Nosaltres, de clars convenciments internacionalistes, voldríem que el següent pas fos que la República Catalana es federés amb la resta de pobles ibèrics o europeus, en una federació o confederació, basada en la lliure adhesió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario