"Els Pressupostos son una merda, però no s'hi pot fer més, no hi ha diners". Lapidària l'observació i colpidora la resignació que expressa.
L'explicació segueix amb les conseqüències de la crisi que
es presenten com inevitables. Amb l'afegitó que si no fos pel govern i estat
espanyol els Pressupostos podrien ser millors o bastant menys dolorosos.
Aquesta adaptació a la crisi és nefanda per la població. El
pitjor rau en els segments socials treballadors, en els més pobres i
vulnerables per treballs precaris, atur ja de llarga durada, immigració, joves
i dones, als que se li afegeixen les persones pensionistes.
La resignació de la frase esmentada ve assentada pel terror
que representa el no poder treballar. Situació que es dona cada vegada a més
famílies. El llindar de la pobresa augmenta, metre la gent aturada, sobretot la
de llarga duració, esdevé un fre més que un revulsiu combatiu.
La recepta de la independència per a resoldre la situació és
un altre dels Mites que esdevenen a l'imaginari popular. En tot cas la
independència hauria de preparar-se construint país, val a dir amb unes
polítiques i per tant Pressupostos que afavorissin a la immensa majoria del
país, formada per la gent treballadora i l'aturada i pensionista.
Qui vulgui un progrés pel país, ha de començar la casa pels
fonaments i no per la taulada. No és cert, ni que no s'hi pugui fer més, ni que
no hi hagin diners.
Es podria escorcollar diners de les grans finances, empreses
multinacionals i fortunes de les famílies poderoses. Es podria educar i
invertir en coneixement i serveis públics, amb investigació i infraestructures.
Es podria estalviar en administració estatal, cossos repressius i militars,
Diputacions. Es podria fomentar Municipis i Ajuntaments. Dedicar partides de
despeses al treball cooperatiu i comunitari. Seguirem amb el greu Frau fiscal
molt elevat respecta a la mitja europea. O amb uns impostos molt més baixes
també que la mitjana europea.
El BBV acaba d'assumir la tesis del FMI per proposar que les
salaris baixin un nou 7 %. Recepta de prestidigitador financer per sortir de la
crisi. Llàstima que aquests mags de les financers siguin tant matussers quan es
tracta de rebaixar els seus salaris de prínceps, o de fer pagar a la ciutadania
via impostos i Hisenda les desfetes de Bankia, Bancs i Caixes.
A l'estat espanyol i a Catalunya els salaris han de baixar
segons els amos del món i de les finances. En canvi a Alemanya es posen en un salari mínim que doble
a l'espanyol. El greuge és públic i notori.
Aquests Pressupostos el què es mereixen és per tombar el
govern de CiU. El suport que li dóna ERC des del Parlament fa un flac favor a
la població, al país i a la perspectiva de la independència. Ofereixen sortir
del foc per anar a caure a les brases?
En tot cas, el "cap a la independència" de la Via
catalana, ha de ser un procés d' empoderament de sobirania ciutadana
democràtica, enfront de la Constitució coronada espanyola, alhora de denúncia
de la sevícia de sangoneres dels poders econòmics i polítics tant espanyols com
catalans.
La proposta d'EUiA de Consulta i República catalana és una
perspectiva bàsica que cal enfortir en el corrent de fons que mou a la
població, si més no en clau de llibertat nacional.
L'encerclament del Parlament el proper 4 D, forma part del
rebuig social i ciutadà a uns Pressupostos que afavoreixen als més poderosos i
acabalats mentre perjudiquen a la majoria sense poder, modesta i pobre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario