26/11/13

L'esdevenidor sense complicitat masclista


"L'esdevenidor no és com ens l'havíem imaginat". Va expressar-ho una actriu, aquest diumenge a la tarda, en una obra de teatre amb actors i actrius aficionats, procedents dels impulsors i amics dels restaurants Can Lluís i Els Ocellets, dirigits per Joan Faneca de Vol-Ras.
La idea em va transportar al 9è Fòrum contra la violència degènere. L'última taula rodona del dissabte 23, fou d'experiències i perspectives -esdevenidor- de diferents Entitats i associacions, emmarcada en el lema general del Fòrum: "Ni un pas enrere, aturem el masclisme". La moderació va correspondre a Núria Ramon del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Destaco tres idees que són alliçonadores, de les moltes que es varen explicar.
"A les dones no se les entén, no se les creu, se les victimitza, a molts Jutjats".
Una manera de victimitzar a les víctimes, mentre s'exculpa i compren a l'agressor que és un home molt proper a la dona agredida, damnada o assassinada, és menystenint a les dones i anul·lant el seu testimoniatge. El "calla que no en saps", o "perquè ets tonta", "o una inútil", -qui no ho ha sentit això per arreu?- segueix dins la manera judicatura per part d'advocats, fiscals i jutges. A qui es creuen? Doncs a l'agressor, al home que colpeix a la dona. Ni que fos en un cas ja seria greu, malauradament és una conducta habitual que va contra les dones.
"Donen la custodia compartida a homes agressors, inclòs assassins de les dones".
Sembla il·lògic i impossible que amb la llei a la ma, l'estament judicial patriarcal pugui considerar dignes de confiança als homes agressor i assassins per a cuidar dels seus fills i filles. Resulta que com l'agressió és a una dona resulta que el fet de ser pare pot anul·lar què és un agressor violent i fins i tot un assassí. És que les dones no són persones humanes i ciutadanes de ple dret? No es mereixen respecta per part de les altres persones, i per tant dels homes?
"Hemos de poder vivir sin ser agredidas". "Hemos de practicar la autodefensa y empoderamiento".
Un dels tallers del Fòrum.
Els fets quotidians mostren que les dones, pel sol fet de ser dones, poden ser agredides pels homes. Els homes, pel sol fet de ser homes, es consideren amb la potestat, quan no el deure, d'obligar a les dones a fer el que elles no volen, i d'aplicar correctius d'extrema brutalitat i violència quan no són obeïts o quan senten resistència per part de la dona.
El micro Manifest "No és no" fa trontollar l'ordre patriarcal; un sistema de valors, actituds, moral i institucions, que sotmet, humilia i destrueix a les dones en mans dels homes, emparats des de les institucions amb l'empremta ancestral del domini masclista.
Solidaritat masclista? Complicitat masclista? NO, Gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada