La concreció i els dubtes sobre quina Pregunta encalla la Consulta. La legalitat per a la realització de la Consulta, convocar-la i organitzar-la, posa en qüestió tot el procés d'aconseguir la sobirania nacional.
La cruïlla de legalitats rau entre la procedent de la
Constitució espanyola de 1978 i la que va emergint des de la legitimitat de la societat
civil i el Parlament de Catalunya. El conflicte nacional pot esdevenir en xoc
destructiu o en una confluència democràtica on es generin noves sobiranies i
relacions entre nacions, pobles i estats.
El Parlament segueix el fil establert amb la
"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya"
del 23 de gener d'aquest any 2013. La Comissió d'Estudi del Dret a Decidir
(CEDD) està treballant en els criteris i negociacions per disposar de la
Pregunta i convocar la Consulta.
S'ha escollit l'Article 150.2 de la Constitució espanyola
per la negociació amb el govern i l'estat espanyol que permeti fer la Consulta.
La negociació amb el govern de l'estat va esser una de les condicions del PSC
per formar part dels treballs entorn el dret a decidir i sobre la Consulta.
Aquest Article 150.2 forma part del "Títol VIII. De
l'Organització Territorial de l'estat. Capítol tercer. De les Comunitats
Autonòmiques: L'estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes,
mitjançant llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal
que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptible de transferència o
delegació..."
Aquesta via constitucional no hi ha símptomes de que hi hagi
cap disposició favorable per part del govern estatal del PP, però tampoc de la
banda del PSOE. És IU en solitari com partit a l'estat qui dóna suport a que es
pugui realitzar la Consulta a Catalunya, i a que es compleixi amb el que
decideixi la ciutadania.
El conflicte s'agreuja quan el PSC, que formalment assumeix
el Dret a decidir, considera que no és un procediment vàlid fer un acord entre
els partits i adoptar una resolució al Parlament per trametre-la a l'estat,
permeten acomplir els terminis de realitzar la Consulta al 2014 o dins aquesta
legislatura. El PSC denúncia que no hi ha voluntat de negociar per la part
catalana, també que de la manera que s'està fent porta a un "Pla Ibarretxe
2", doncs es rebutjarà pel govern i el Congrés espanyol. El PSC no accepte
altra manera que una negociació entre els governs català i espanyol.
Un altre debat que enterboleix el camí constitucional és si
fer una Proposició de Llei, cosa que defensa ICV, o la resolució parlamentària
esmentada que és més àgil i ràpida, com proposen ERC, CUP i CiU. La resolució demanaria
a l'Estat que traspassés les competències en matèria de referèndum a través de
l'article 150.2, i s'aprovaria en el ple del Parlament. Després serien els
grups parlamentaris al Congrés qui assumirien i iniciarien la tramitació, això
permetria fer el debat a les Corts el primer trimestres de 2014. És d'aquest
camí del que s'exclou El PSC.
 |
| EUiA amb Òmnium Cultural. |
La tensió va a flor de pell, doncs segons el que ha establer
el propi Parlament és durant desembre que en sessió del Ple s'ha d'aprovar la
fórmula legal per la Consulta.
Tanmateix si no hi ha un acord amb el govern de l'estat, com
el PP te majoria absoluta, i el PSOE tampoc està d'acord, resulta que la
Consulta no es pot fer. És palès que això s'oposa frontalment a la consciència
i demanda popular catalana. On queda aleshores el mandat del Parlament de
Catalunya, la Pregunta i la Consulta?
Com és que les institucions i forces polítiques, espanyoles
i catalanes, que no volen la separació de Catalunya, propaguen que la
independència és una opció minoritària i perjudicial, però es neguen a sortir
de dubtes fent la Consulta i que sigui la ciutadania qui de manera sobirana ho
decideixi? És o no és democràtic que sigui la ciutadania de Catalunya qui
estableixi si vol seguir junt i dins l'estat espanyol o vol un nou estat català
sobirà, separat (independent) o junt a l'espanyol?
Les formes i la metodologia del procés no són legítimes, ni
vàlides, ni útils, si avoquen a neutralitzar, ajornar i negar la realització de
la Consulta.
Per aconseguir un bon suport a l'emancipació catalana cal
que la Pregunta també sigui útil per a la ciutadania que no s'ha mobilitzat,
així com la que no comparteix l'aspiració de Independència. Siguem clars, el
que no es pot pretendre és desviar la pregunta concreta del fons polític de l'empoderament
de la sobirania ciutadana, i sobre la separació o no de l'estat espanyol.
L'acord a Catalunya no pot ser el no fer la Consulta. Les
reflexions i dubtes sobre quina és la Pregunta més adient no han d'impedir que
hi hagi Pregunta i Consulta. Val prendre plena consciencia que l'impulsor de la
Consulta és una mobilització amb els lemes de Nou estat dins Europa i
Independència, amb la última mobilització de la Via catalana "cap a la
independència".
Precisament aquesta formulació de "cap a..." és el
que dóna peu a un marge de flexibilitat perquè la Consulta correspongui i no
frustrí les aspiracions i la consciència mobilitzada catalana.
Estat sobirà i independència són conceptes difícil
d'excloure de la Pregunta que concorda amb la component amplia de població
mobilitzada.
Encetar un projecte de nou estat, cosa que vol dir un acte
polític sobirà de ruptura amb la Constitució de 1978? La proposta d'EUiA és
precisa: Consulta en tot cas, un projecte constituent per a Catalunya, República
Catalana, des d'aquest procés lliure relació -federació o confederació- amb els
pobles i estat espanyol i d'Europa.
Es necessitarà nous episodis de Via catalana mobilitzada per
avançar en la sobirania de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario