2/5/13

Recomposició comunista catalana del PCC y PSUC viu d'acord amb el PCE


A. Clemente, JL Centella, JJ Nuet*.
Just pel 1 de Maig m'ha arribat la declaració "Els temps de lluita són temps d'unitat. Per la unitat dels i les Comunistes de Catalunya". S'enceta el procés d'unitat comunista del PSUC viu i el PCC que compartirà projecte amb el PCE.
Saludo aquest procés unitari que pretén clarificar la dispersió existent entre l'espai que ha representat el PSUC a Catalunya i la seva relació amb el PCE a Espanya. La proposta que es fa per part del PSUC viu i el PCC junt amb el PCE, s'adreça també a altres grups i persones.
El PSUC històric ja ha produït la transmutació a l'ecosocialisme ICV. A l'Assemblea d'ICV han considerat prou superada aquesta etapa i enfoquen la renovació amb altres paràmetres, sense renunciar dels orígens. Per altra banda hi ha l'XSUC que prové del mateix tronc. Els altres grups i persones hauran d'incorporar-se a aquest eix que s'ofereix com PSUC viu-PCC-PCE.
La voluntat de generar el procés de forma creativa conviu amb les limitacions emmarcades en una tradició històrica concreta. Les expectatives apareixen predeterminades cap una restauració del PSUC compromesa amb el PCE. Comprenc alhora que aquesta reunificació estableixi assumir críticament els errors comesos en el passat. Tot i així trobo cabdal el contingut polític que se'ls hi atorgui, si més no quan la referència va fins la fundació del PSUC el 1936.
En aquest sentit, quin contingut i estratègia per un projecte comunista? Què significa revolució social, poder polític, estat i socialisme? Superar el capitalisme inclou una estratègia revolucionària amb la destrucció de l'actual estat i la ruptura de la Constitució? Quines seran les bases ideològiques i polítiques d'aquesta unificació?
La referència a la tradició històrica del PSUC, remet a la cultura i herències com les que representa el PCE. Es mira més al passat i al miratge de restaurar el PSUC, que al futur immediat per confluir tothom que es consideri revolucionari i pretengui basar-se en la classe treballadora.
Com s'enfoquen les altres diferents tradicions i cultures polítiques comunistes i revolucionàries com les que simbolitza el llegat de l'Andreu Nin i el POUM? On queden tota la gent revolucionària i comunista independentista? Què pot tenir a veure o quines possibilitats de confluència sana podem esbrinar amb el que representen els valors de la UHP, l'Aliança Obrera, la revolució treballadora, o una altra unitat com fou la del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista)?
Què representa el procés unitari comunista encetat respecte els projectes d'EUiA de Nou espai amb una aliança entre federalistes i independentistes a Catalunya, i de Bloc Polític i Social a l'estat espanyol sense aquestes aliances? Aquest tipus d'unitat potencia les capacitats de desenvolupament i pluralisme d'EUiA i del Nou espai o el condiciona a l'eix PSUC viu-PCC-PCE? Com es combina l'aposta per una República Federal Plurinacional, quan el que està plantejat, si més no per la mobilització multitudinària popular, és la Independència i un estat nou català? Estarà aquesta unitat comunista per un estat o una República catalana d'una Catalunya lliure? No pertocaria, per forjar majories socials, propostes del tipus: lliure federació de repúbliques, des de cada sobirania nacional i procés constituent segons la voluntat popular de cada nació?  
La crida d'unitat resta limitada als seus impulsors PSUC viu-PCC-PCE, això tanca l'obertura als altres que no s'esbrina a qui es refereixen. Les polítiques esmentades no van més enllà de les exposades per EUiA.
Un procés d'unitat necessita de confluències, a través del diàleg entre totes les parts disposades, establir els valors bàsics comuns que permetin una homogeneïtat estratègica i forgin un corpus ideològic coherent i consistent.

* Alfredo Clemente, José Luis Centella, Joan Josep Nuet. Secretarios generales del PSUC viu, PCE y PCC.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada