Ni Cimeres ni Pactes nacionals ni Consells de transició
eximeixen que fer camí per la Consulta és encaminar-se a la ruptura política
institucional amb l'estat espanyol actual i amb la corona borbònica.
La il·lusió de JL Cebrián en una Comenwealt borbònica
ibèrica, concretada en una monarquia federal espanyola, és un miratge que no
disposa de fadrins entre els poders espanyols.
La població de Catalunya quan es mobilitza per la llibertat
democràtica nacional va en un sentit
oposat a l'actual Constitució espanyola: "Independència, Nou estat
d'Europa". El Parlament de Catalunya el que aprova és que "Catalunya
es un subjecte polític i jurídic sobirà" .
El president Mas no te un pla sota el braç per la senzilla
raó que cal força i consciència mobilitzada. Aquesta mobilització ha de ser la
de la població i això pot obrir la caixa de Pandora de les necessitats
democràtiques, i amb elles les reivindicacions socials.
Una ruptura política basada en un procés constituent popular,
com se l'encasella i impermeabilitza de la causa social? Si la gent pot opinar,
a més d'opinar pot decidir de manera vinculant, si ha de decidir estructurar un
nou estat, com s'ho faran els poderosos catalans per prosseguir les polítiques
de retallades? Serien més forts o més febles la classe dominant catalana en el
cas de que es veiessin obligats a dependre de la força popular per
desvincular-se del plus de dominació que els hi representa supeditar-se a
l'estat espanyol únic? Els grans poders econòmics catalans prefereixen l'estat
espanyol, fins i tot l'actual, centralista i monàrquic ben reaccionari, en
comptes d'una democràcia catalana que pretengués una República del 99 %.
Amb un argumentari diferent, el PSC no vol la independència,
no vol la separació de Catalunya d'Espanya. Pere Navarro no vol un procés
partidista d'independència. Pel PSC el més important és la lluita contra
l'atur, després la reforma de la Constitució i, en tot cas aleshores, l'opinió
dels catalans amb una consulta acordada amb l'estat.
Tot un programa federal... unionista. Un federalisme tant
asimètric que de federalisme només en queda el nom. La concepció que hi ha de
federalisme en aquest estat i entre bona part de l'esquerra és una imposició
unilateral estatal d'unionisme d'obligat compliment. La sobirania democràtica
es inexistent. Sobirania i sobiranisme se situa al nivell d'un insult,
menystenint completament les aspiracions de llibertat i emancipació dels
pobles, entre ells el que viu i treballa a Catalunya.
El PSC barreja i confon les coses. El treball i la lluita
contra l'atur és la prioritat social. Això necessita de la democràcia i no pot
negar-la, ni ajornar la prioritat de llibertat nacional com en el cas és una
àmplia i pregona aspiració popular.
Plantejar la Consulta en funció de la reforma de la
Constitució i d'un acord amb l'estat és senzillament negar-la, o una burla a
tota l'experiència històrica d'Espanya, si més no des del S. XX i la II
República, passant per la dictadura, la transició a la monarquia parlamentària,
i la recent reforma dels Estatuts d'Autonomia.
El president d'ICV i de la Coalició ICV-EUiA, Joan Herrera
(que ha participat a la cimera amb Joan Mena d'EUiA), ha valorat que "n'hem
sortit sense pla de treball", tot titllant "un govern que no governa".
Herrera ha assenyalat la contradicció de tractar sobre el dret a decidir i
"apliquem un pressupost que implica retallades socials. Que la Generalitat
deixi de destruir les estructures d'estat, com la sanitat o l'educació".
Quim Arrufat, diputat de la CUP, ha expressat que "calia
accelerar i concretar un pla de treball pel dret de decidir'' "La manca de
calendari per fer la consulta és un obstacle".
Cal consulta, pla per realitzar-la, i mobilització popular
per aconseguir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario