7/5/13

La Cim-era sense pla de Consulta



La Cimera ha resultat més llufa que substancial. No hi ha pla d'acció per organitzar la Consulta. Mas, CiU i el govern practiquen allò de "qui dia passa any empeny". Però aquest serà un any molt llarg i dur de passar.
Ni Cimeres ni Pactes nacionals ni Consells de transició eximeixen que fer camí per la Consulta és encaminar-se a la ruptura política institucional amb l'estat espanyol actual i amb la corona borbònica.
La il·lusió de JL Cebrián en una Comenwealt borbònica ibèrica, concretada en una monarquia federal espanyola, és un miratge que no disposa de fadrins entre els poders espanyols.
La població de Catalunya quan es mobilitza per la llibertat democràtica nacional  va en un sentit oposat a l'actual Constitució espanyola: "Independència, Nou estat d'Europa". El Parlament de Catalunya el que aprova és que "Catalunya es un subjecte polític i jurídic sobirà" .
El president Mas no te un pla sota el braç per la senzilla raó que cal força i consciència mobilitzada. Aquesta mobilització ha de ser la de la població i això pot obrir la caixa de Pandora de les necessitats democràtiques, i amb elles les reivindicacions socials.
Una ruptura política basada en un procés constituent popular, com se l'encasella i impermeabilitza de la causa social? Si la gent pot opinar, a més d'opinar pot decidir de manera vinculant, si ha de decidir estructurar un nou estat, com s'ho faran els poderosos catalans per prosseguir les polítiques de retallades? Serien més forts o més febles la classe dominant catalana en el cas de que es veiessin obligats a dependre de la força popular per desvincular-se del plus de dominació que els hi representa supeditar-se a l'estat espanyol únic? Els grans poders econòmics catalans prefereixen l'estat espanyol, fins i tot l'actual, centralista i monàrquic ben reaccionari, en comptes d'una democràcia catalana que pretengués una República del 99 %.
Amb un argumentari diferent, el PSC no vol la independència, no vol la separació de Catalunya d'Espanya. Pere Navarro no vol un procés partidista d'independència. Pel PSC el més important és la lluita contra l'atur, després la reforma de la Constitució i, en tot cas aleshores, l'opinió dels catalans amb una consulta acordada amb l'estat.
Tot un programa federal... unionista. Un federalisme tant asimètric que de federalisme només en queda el nom. La concepció que hi ha de federalisme en aquest estat i entre bona part de l'esquerra és una imposició unilateral estatal d'unionisme d'obligat compliment. La sobirania democràtica es inexistent. Sobirania i sobiranisme se situa al nivell d'un insult, menystenint completament les aspiracions de llibertat i emancipació dels pobles, entre ells el que viu i treballa a Catalunya.
El PSC barreja i confon les coses. El treball i la lluita contra l'atur és la prioritat social. Això necessita de la democràcia i no pot negar-la, ni ajornar la prioritat de llibertat nacional com en el cas és una àmplia i pregona aspiració popular.
Plantejar la Consulta en funció de la reforma de la Constitució i d'un acord amb l'estat és senzillament negar-la, o una burla a tota l'experiència històrica d'Espanya, si més no des del S. XX i la II República, passant per la dictadura, la transició a la monarquia parlamentària, i la recent reforma dels Estatuts d'Autonomia.
El president d'ICV i de la Coalició ICV-EUiA, Joan Herrera (que ha participat a la cimera amb Joan Mena d'EUiA), ha valorat que "n'hem sortit sense pla de treball", tot titllant "un govern que no governa". Herrera ha assenyalat la contradicció de tractar sobre el dret a decidir i "apliquem un pressupost que implica retallades socials. Que la Generalitat deixi de destruir les estructures d'estat, com la sanitat o l'educació".
Quim Arrufat, diputat de la CUP, ha expressat que "calia accelerar i concretar un pla de treball pel dret de decidir'' "La manca de calendari per fer la consulta és un obstacle".
Cal consulta, pla per realitzar-la, i mobilització popular per aconseguir-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada