Les acusacions sense proves porten a la indefensió i a la
provocació de la comunitat immigrant marroquí. En aquest cas es tracta d'una
persona que porta 14 anys, acusada de promoció del radicalisme islàmic amb les
idees salafistes, també de ser agent secret marroquí (DGED). El que sí està
provat i és de domini públic, és que Noureddine Ziani és president de la Unió
de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, també president de l'Espai
Catalano-Marroquí de la Fundació Nous Catalans, persona de confiança de CDC.
És que a més d'assimilar els col·lectius que defensen drets
amb ETA, ara hi ha una tomb que porta al govern espanyol a associar el
catalanisme al terrorisme islàmic i al salafisme?
Reprodueixi part de la reflexió que ha emès SOS Racisme
Catalunya davant d'aquest destret racista.
SOS Racisme Catalunya. Hi ha una línia que ja s’ha
sobrepassat clarament, i quan s’utilitza i potencia el racisme com a munició,
les conseqüències són imprevisibles. El racisme és un arma de destrucció
massiva, destrueix la democràcia, destrueix la convivència i, finalment
destrueix la vida. I els que ho utilitzen i ho propaguen, sigui en l’àmbit que
sigui, en són directament responsables i se’ls hauria d’aplicar amb tota
fermesa el codi Penal. El camí legal existeix, en la forma de l’article 510 del
Codi Penal, per exemple. Seria tant senzill, en aquests casos, com aplicar la
llei. El perquè no es fa, o no es fa amb la rapidesa i contundència amb la que
ens tenen acostumats en delictes d’altres tipologies, ja és un altre tema.
Des de SOS Racisme fa temps que denunciem lleis injustes i
racistes com la Llei d’estrangeria, la llei que facilita l’expulsió del Sr.
Ziani, però que cada any permet expulsar a milers de persones del territori
espanyol. Són els invisibles, els oblidats, els que ni tan sols compten com a
arma llancívola d’interessos partidistes, expulsions que cada dia s’executen
amb el silenci còmplice d’institucions, partits polítics, mitjans de
comunicació i bona part de la societat.
Des de SOS Racisme fem una crida a posar en alça el valor de
la solidaritat i la convivència entre els pobles. L’enemic no és l’immigrant,
ni el català, ni el basc, ni l’andalús… Si hi ha un enemic comú és la dictadura
financera i aquells que estan al seu servei i que són els que realment surten
guanyant amb l’enfrontament entre els veïns, les comunitats, els col·lectius,
les nacions…
El cas de Noureddine Ziani, precisament per ser més
mediàtic, ens posiciona el problema d’una legislació racista a la palestra
pública dels mitjans de comunicació. Però no és l’únic, i no ens cansarem de
dir que cada dia es vulneren drets bàsics i fonamentals al nostre país en el
més absolut silenci: expulsant a persones fora de l’estat, tancant-les als
Centres d’Internament, negant-les l’accés a la sanitat pública; assenyalant-les,
perseguint-les i criminalitzant-les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario