14/5/13

El PSUC viu pel dret a decidir


El debat va madurant sobre com s'ha d'estructurar Catalunya, així com el tipus de relació a establir entre Catalunya, Espanya i Europa. La unitat i la contradicció entre el factor social i el factor nacional també fa camí entre l'esquerra que pretenem una ruptura política i social.
La situació que CiU sigui qui encara representi el fet nacional català genera molta confusió entre l'esquerra treballadora. Foragitar, de la bandera nacional catalana, el lideratge de CiU i la política d'explotació i retallades de la classe dominant, ha de ser un doble procés, constituent, que combini en ritmes socials i polítics diferents la mobilització contra les retallades i la supeditació a les mesures econòmiques del gran capital i finances europees -Brussel·les, BCE, Merkel-, amb la resolució positiva de la demanda i anhel nacional popular de llibertat, independència i nou estat d'Europa. La clau està en formar part del moviment popular nacional que reclama som una nació i nosaltres decidim.
Així ho entén EUiA, en la declaració del passat dissabte, situant l'execució de la consulta, l'aliança i la mobilització com els elements cabdals de les llibertats i la sobirania catalana:
"EUiA defensa que el poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà, denuncia la suspensió per part del TC de la declaració de sobirania, i es pronuncia per definir i executar la consulta pel dret a decidir. (...) EUiA crida a la societat civil a mobilitzar-se i a defensar també al carrer l’exercici del lliure dret a decidir del poble de Catalunya. EUiA seguirà treballant per trobar i crear espais de confluència social i política entre federalistes, sobiranistes i independentistes, així com fomentant el diàleg i els projectes compartits amb d’altres pobles de l’Estat i d’Europa".
El PSUC viu també aporta la seva contribució al debat i a la proposta política:
"Resolució del PSUC Viu. Contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la resolució del Parlament pel dret a decidir. El PSUC Viu rebutja la decisió del Tribunal Constitucional en què es suspèn la resolució política pel dret a decidir aprovada pel Parlament de Catalunya, tot i que el nostre Partit va ésser particularment crític amb part del seu contingut i sobretot amb la seva oportunitat. Això representa un atemptat molt greu contra els drets democràtics del poble de Catalunya i per tant contra el seu dret a l'autodeterminació.
Aquesta sentència posa de manifest que cal més que mai una superació profunda i radical de l'actual Constitució també en aquest terreny. L'organització territorial de l'Estat derivada de la transició ja no serveix pel moment actual. El reconeixement del dret a decidir ha de ser un dels eixos dels processos constituents a Catalunya i al conjunt d'Espanya. (...)
El PSUC Viu, junt amb el seu partit germà, el PCE, aposta per una nova Constitució que estableixi un Estat republicà, federal i plurinacional que contempli el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles.
Una tercera república expressió d’una democràcia avançada que superi el model econòmic vigent i doni plena garantia als drets humans i socials.
El PSUC Viu participarà a totes les mobilitzacions i iniciatives que reivindiquin el dret a decidir sense exclusions de tot el poble de Catalunya, i fa una crida a totes les forces realment democràtiques per a construir un model de país amb un ple reconeixement dels drets humans i amb una sobirania econòmica plena front als poders financers, ja siguin catalans, espanyols o internacionals. (...). 13 de Maig de 2013".
Pel que es copsa a la consciència i la mobilització, fins i tot en la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, els processos encara tenen ritmes molt diferents dins les diferents nacions i pobles existents a l'estat espanyol. A l'estat el desprestigi de la Monarquia i el que representa la constitució encara no ha assolit un nivell de moviment massiu popular. En canvi a Catalunya les multitudinàries mobilitzacions del 2010 i 2012 han donat un tomb a la consciència ciutadana nacional catalana. La sobirania de Catalunya es percep per molts segments socials com una necessitat ineludible i vital del país enfront de la crisi i "l'Espanya ens roba", per molt que això sigui un altre dels mites fomentats per les classes dominant catalana i l'espanyola.
El xoc de sobiranies seria millor resoldre'l amb un acord polític entre les parts amb les reformes constitucionals pertinents. Però no hi ha cap element que permeti considerar aquesta hipòtesi com més probable que  la idea de l'imaginari col·lectiu que s'encamina a una ruptura per la via de la secessió, la independència, i fer les acords necessaris entre estats després.
Per això ens cal posar junt amb les propostes de models estatals la decisiva referència a que segui la Consulta la que estableixi el que la ciutadania decideix.
En el panorama actual d'un estat amb monarquia, en bipartidisme, i atac social frontal contra la població per part de l'estat i de les autonomies, la defensa d'un estat i d'una república federal, la tercerare pública, ha d'anar acompanyada per ser creïble d'altres opcions de repúbliques que permetin l'aliança entre federalistes, autonomistes, sobiranistes i independentistes, és a dir de les perspectives de federació d'estats, de confederació i també de cap relació. Si no es vol córrer el risc d'esberlar la unitat del concepte i realitat d'un sol poble s'ha de garantir el dret a la independència de Catalunya.
Uns processos constituents català, espanyol, basc i gallec, només podran confluir i ser aliats en el cas de que hi hagi un respecte complert per les diferents estructuracions estatals en funció de la voluntat de cada poble. Com més radical sigui el dret a ser sobirans i lliures i a formar un estat per part de cada nació, més assequible serà després cercar les relacions estatals adients a la majoria popular.  
La població treballadora de Catalunya i d'Espanya en sortirà guanyant si a l'actual xoc d'identitats i sobiranies se'l substitueix per aliances entre sobiranies diferents des de la legitimitat de cada nació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada