Els qui ataquen el dret a decidir

De la Carta de L'Aurora. La lluita per exercir el dret a decidir no és fàcil. Tenen molt poder els que estan en contra que el poble exerceixi un dret democràtic i, amb ell, pugui canviar el règim i les formes de dominació a Catalunya, i també a l'Estat espanyol. El govern Rajoy és el primer de la classe en mostrar la seva animadversió. La llei del ministre Wert, la LOMCE, és un atac general a l'ensenyament, una volta enrere, una porta oberta a que l'Església torni a aparèixer per les aules. És, a més, un greu atac al sistema educatiu català i en particular a la seva llengua.

És indignant i antidemocràtic que vulgui imposar un model lingüístic diferent a l'acordat a Catalunya. Un model que obre la porta a l'enfrontament i a la diferenciació per la llengua. Com és esperpèntic que el PP d'Aragó imposi que el català de la Franja s'anomeni LAPAO. La catalanofòbia del PP i de Ciutadans és una demostració més de la reculada dels drets. És una necessitat més per exercir el dret a decidir.

Però a casa nostra també tenim enemics del dret a decidir: els capitalistes que prefereixen seguir mantenint els seus negocis aquí i a Espanya i que pressionen CiU per canviar el rumb d'allò que el poble va exigir el passat 11 de setembre: "Catalunya, nou estat d'Europa ".

El dret a decidir no és una vareta màgica que resolgui els problemes. És un pas per iniciar un altre camí. Per això, també és posar traves al dret a decidir la política aplicada per CiU, la de les retallades en sanitat i ensenyament en primer lloc, però també el no atacar ni tallar els nombrosos i successius casos de corrupció. Als Millet i als Oriol Pujol, ara se'ls hi suma l'acusació al director de l'Hospital Clínic i Sant Pau, Xavier Pomés, d'estar implicat en empreses privades de gestió sanitària. O sigui, la política contra la sanitat pública, de privatització de serveis, no és neutral, té a veure amb negocis dels seus amics i potser de la mateixa CiU.

Volem decidir sobre Catalunya i les seves relacions amb la resta de pobles. Però també volem decidir sobre el tipus de país que volem. No volem el que dissenya Convergència i Unió, amb corrupció galopant i retallades en els serveis públics. Volem una Catalunya plena en l'exercici de les seves llibertats, o sigui una república catalana, que destini els seus recursos a satisfer les necessitats de la població treballadora, de la ciutat i del camp, i de la joventut, i no els interessos privats dels capitalistes .