A pas de cranc

A pas de cranc… o de mica en mica es buida la pica.

Inexorable s’acosta el dia de formalitzar les coalicions. Hi ha passos de confluència i unitat a l’Aragó, entre IU i la CHA. Molt sonada és la situació tant genuïna al País Basc amb l’emergència de Bildu, ara transmutada en Amaiur per acollir la nova incorporació d’Aralar.

A Catalunya també està el renovar la coalició entre ICV i EUiA, es a dir l’expressió política autònoma, i en els fets independent, de la coalició jurídica entre IU-ICV-EUiA. Renovem o no renovem?

Tant IU com EUiA com ICV volem renovar la coalició catalana. Això vol dir que cal passar de les voluntats i l’esgrima literària, amb totes les bones intencions, al terreny prosaic dels fets. És palès que la renovació ha d’incorporar la representació de totes les components de la coalició.

Com a la fenomenal il·lustració de l’amic Max, espero em disculpi l’ús en aquest bloc, hem de fer camí , en aquest cas navegar de manera de procurar que el fantàstic i en teoria farcit vaixell no es trobi ancorat en un desert poc adient per surar.

La situació política ens comanda unitat, per tant millor concretar-la, no sia que ens trobem com a la inversa de la dita i l’aigua s’escoli sota el vaixell.

És hora de fer camí, junts, sense exclusions, en igualtat.