Inexorable s’acosta el dia de formalitzar les coalicions. Hi ha passos de confluència i unitat a l’Aragó, entre IU i la CHA. Molt sonada és la situació tant genuïna al País Basc amb l’emergència de Bildu, ara transmutada en Amaiur per acollir la nova incorporació d’Aralar.
A Catalunya també està el renovar la coalició entre ICV i EUiA, es a dir l’expressió política autònoma, i en els fets independent, de la coalició jurídica entre IU-ICV-EUiA. Renovem o no renovem?
Tant IU com EUiA com ICV volem renovar la coalició catalana. Això vol dir que cal passar de les voluntats i l’esgrima literària, amb totes les bones intencions, al terreny prosaic dels fets. És palès que la renovació ha d’incorporar la representació de totes les components de la coalició.
Com a la fenomenal il·lustració de l’amic Max, espero em disculpi l’ús en aquest bloc, hem de fer camí , en aquest cas navegar de manera de procurar que el fantàstic i en teoria farcit vaixell no es trobi ancorat en un desert poc adient per surar.
La situació política ens comanda unitat, per tant millor concretar-la, no sia que ens trobem com a la inversa de la dita i l’aigua s’escoli sota el vaixell.
És hora de fer camí, junts, sense exclusions, en igualtat.
Massa tard, no? Quan ICV ha decidit fer la seva poca cosa cal esperar d'una unitat feta migues. Salut!
ResponderEliminarCarles
Hi ha temps suficient i de sobres. La unitat costa i s'ho val. Salut, sí!
ResponderEliminar