9/9/11

Involució lingüística

El castellà com a llengua vehicular a l'escola pública a Catalunya és una involució uniformitzadora que lamina tota cooficialitat, en una direcció contrària al camí emprès fa uns trenta-cinc anys.

L'auto judicial del TSJC, empitjora al TC. La Llei del català aprovada el 1983 (només amb una sola abstenció) va permetre impulsar una immersió lingüística senyera a Europa, ben curosa amb el castellà. Enguany s'està atemptant contra un dels fonaments que ha permès que l'autonomisme sobiranista fos considerat per una majoria catalanoparlant com símbol de llibertat per a Catalunya. Dinamitar aquest pilar és destruir un puntal del sobiranisme i del federalisme entesos com opcions polítiques diferenciades de l'independentisme, d'assimilar la llibertat política a l'estat propi, la separació i la independència.

La població de Catalunya no pot decidir ni les seves institucions polítiques, ni el tipus de relacions amb els estats, ni l'ús, ensenyament i foment de l'element vehicular que expressa la llengua respecte a la Nació, avui sense estat i demà segons el que vulgui i lluiti la societat i ciutadania de Catalunya.

El govern de CiU no pot liderar la mobilització per la llibertat de Catalunya, els seus negocis a l'estat i els seus acords amb el PP, ho varen impedir els anys 70, i segueix ara. Com a molt CiU el que fa és parasitar el sentiment i la consciencia de llibertat democràtica de la societat catalana, per conduir-la a incrementar el pidolament i les butxaques d'una flor i nata de l'empresariat i propietat catalana.

A la transició entre la dictadura franquista i la democràcia parlamentària monàrquica, les forces democràtiques i treballadores van fer un front unitari en què la tercera reivindicació era "... i Estatut d'Autonomia". Aquesta fórmula política era deliberadament ambigua per barrar el pas a la demanda popular de disposar del "dret a l'autodeterminació". Més de trenta anys d'Autonomia poden permetre obrir una reflexió col·lectiva, a la llum de la immensa mobilització del 10 de Juliol de 2010. Ara cal poder decidir (autodeterminació). I que es decideixi el que sigui majoritari democràtic entre la ciutadania.

El model educatiu català quedarà fet pols si s'aplica la sentència. Això vol dir increment de la intolerància i contradiccions entre les comunitats lingüístiques, una frustració creixent, amb un decantament vers a la consciencia de que la ruptura amb l'estat pot esdevenir inevitable, si es pretén la defensa de la llengua catalana i la llibertat de Catalunya. La separació i la independència tindran ara nous adeptes i raons de fons pels segments partidaris d'aquestes opcions polítiques enlairades a necessitats vitals per la involució central-nacional-espanyolista. Per començar s'imposa arreu treballar pel dret de decidir i la consulta vinculant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada