SI, SI, NO.

SI a sumar, SI a incloure, NO excloure. Cal evitar la divisió, rebutjar l'exclusió a la coalició electoral. Els NO, NO, o els NI, NI, són altament perjudicials per la salut de les esquerres. Equo a dit NO a coalició amb IU. ICV ha dit SI a sumar a Catalunya amb EUiA però NO a l'estat; ICV segueix Equo dient que no signaria amb IU.

Al Consell Nacional d'EUiA va haver una demanda de llum i taquígrafs, de transparència; la base social, l'electorat i l'afiliació, tenen el dret de saber i la direcció de comunicar amb informacions fidedignes. Hi ha el problema de les converses i negociacions amb necessitat de discreció per al bon fi de les mateixes, donat que pot haver-hi interpretacions tergiversades que s'explotin des dels mitjans pels adversaris de que les esquerres aconseguim acords ferms i engrescadors.

Tanmateix soc del parer de què no hi ha res a amagar, oi?. No comparteixo la màxima jesuítica del que "bé està el que be acaba", una dita popular variant del "fi justifica els mitjans". O el que un acord concret, per ser el possible en un moment donat, sigui per tant "el millor" possible. Embellir un acord forçat i matusser, asimètric i desigual, és a dir un mal acord, és enganyar, porta a dificultar la possible millora, i a més, les organitzacions, afiliacions, i les bases socials veuen que la cosa no funciona com cal. Un bon acord te una relació íntima amb les seves bases polítiques, en la relació de forces socials en què se sustenta, en l'empatia que genera; un bon acord ha de generar energia i il·lusió i millores a cadascuna de les parts que el construeixen i l'adopten.

EUiA al Consell Nacional va aconseguir consensuar una posició política per forjar un bon acord a Catalunya i a l'estat. Potser cal ens recordem que es tracta de les eleccions generals. Per tant reforça qualitativament el disposar d'una referència estatal. Per EUiA està clar el valor afegit d'un referent federal i fratern com és IU. Per ICV també, per això tracta de disposar d'una referència. De moment, la implicació europea d'ICV amb el PVE els obliga a posar els ulls, els protocols d'acords, i pel que sembla les polítiques sobre coalicions, en funció del que digui o decideixi Equo de Madrid ("NO a IU").

En el Consell Nacional el coordinador va proposar en nou paràgrafs la posició per EUiA. El candidat JJ Nuet, va defensar aquest document amb l'èmfasi en "Coalició electoral amb ICV i l'acord electoral amb IU". Francesc MS (el que subscriu), es va sumar a l'acord afinant amb la precisió compartida molt majoritària de "coalició amb ICV, és a dir, que la coalició ICV-EUiA mantingui l'acord electoral amb IU...". I el resum del coordinador amb l'acceptació de les sugerències va concloure amb un "plegats EUiA i plegats amb IU", "hem de tenir una coalició a Catalunya i hem de tenir una coalició a Espanya".

En la posició col·lectiva es deixa clar que “EUiA defensa la suma i la unitat. EUiA aposta de forma decidida per la reedició de la Coalició d’ICV-EUiA. La posició d’EUiA és que aquesta Coalició ICV-EUiA mantingui l’acord electoral amb IU i d’altres expressions de l’esquerra i que la Coalició amb ICV sumi vots, percentatge i Grup Parlamentari conjunt.”

Del Butlletí electrònic d'EUiA.