30/11/10

Nou cicle a Catalunya

Nou cicle a Catalunya cap a la dreta catalana i xenòfoba.

Cal treure'n les lliçons de la fallida del govern tripartit i de les seves polítiques.

La marea de fons de les polítiques de dretes europees, malgrat els resultats que no superen la crisi i l'empitjoren, junt amb la incapacitat de mobilitzar del govern Montilla (tripartit), a més de girar-se d'esquena a les necessitats profundes treballadores (laboral, atur, habitatge, educació, reforma laboral, ajust d'austeritat, repressió), com de les democràtiques nacionals a l'acatar la sentència contra l'Estatut i no defensar una consulta vinculant ciutadana, han esgotat i enfonsat l'experiència de set anys de govern entre les esquerres.

És fonamental que l'esquerra que pretén construir alternativa treballadora i transformadora estudiï i plantegi les lliçons per mantenir la lluita. Des d'EUiA i la coalició ICV-EUiA contribuirem a aquesta tasca decisiva. Per molt que es digui, és palès, que en aquest cas la participació en aquest govern no ha donat resultats positius. Tanmateix la crítica de l'experiència sí pot ser molt positiva per fer front a la crisi construint alternativa i organismes socials.

La dreta progressa electoralment i l'esquerra en davallada. Una situació a invertir tot seguit. Les temptatives d'altres candidatures des de fora del govern han estat desoladores.

Fer esquerra és respondre positiva i políticament a les demandes de la manifestació del 10 Jl i de la Vaga general.

Ens cal unitat i mobilització enfront de la crisi, les polítiques dretanes i de la dreta.

Ara cap a la mobilització sindicalista del 15 i 18 D!

28/11/10

Rauxa financera-patronal

Els comptes clars i la xocolata espessa. Dos prohoms de la flor i nata catalana han alçat la veu per assenyalar sense embuts el què cal arranjar. Aquests portaveus fàctics dels homes de negocis, de la gran patronal i fortunes de Catalunya, s'han esmerçat en orientar les polítiques de crisi i reforma per part del govern. El context, a frec de la vaga general a Portugal i de les mesures de contracció irlandeses.

Unes receptes simples i alhora brutals que fan empal·lidir les irlandeses. Segons Joan Rossell, president del Foment del Treball i candidat a presidir la CEOE, sobren 150.000 funcionaris i cal reduir els municipis (de 8.400 actuals) a la meitat, mentre considera insostenibles els més de tres milions de funcionaris a l'estat.

Joan Oliu, de les grans finances catalanes com a president del Banc de Sabadell, que pretén situar el capital financer català junt el seus germans espanyols que fins ara sempre ho han vetat, demanda un pla de xoc per agafar el toro per les banyes amb reformes estructurals, alliberant salaris, sistema de negociació i pensions, amb la insistència de poder accedir a la compra del capital de les Caixes.

Tot un programa econòmic que fa empal·lidir fins i tot la política del govern del PSOE de Zapatero. Ja li diu Joaquín Almunia, "S'ha de fer quelcom més per calmar els mercats".

Oliu i Rossell no són pas flor d'un dia. La provocativa proclama sona a anunci de pronunciament militar en el tarannà financer. Una assonada parda patronal? Mas, Duran i Rajoy són com titelles funambulistes davant aquest pla patronal. Botín pot estar content.

Qui parlava de treure els diners de on n'hi ha, com a les grans fortunes i multinacionals? De fomentar llocs de treball amb inversió pública, serveis públics, obres públiques, educació i recerca? Les cabòries dels estreteges financers de la burgesia són ben al contrari.

La mobilització sindical, els Sindicats, les organitzacions socials i politiques treballadores de l'esquerra necessitem unir força, lluita, organització i mobilització, per oferir i imposar les propostes polítiques convenients al treball, l'educació i la vida de la classe treballadora, un pla de xoc des de l'òptica treballadora.

26/11/10

Diumenge toca votar

Diumenge toca votar. Un vot per ICV-EUiA. Les enquestes formen part del panorama. Pretenen copsar aquest vot, o no vot, i també en part influir-lo.

La realitat electoral, parlamentària, i de poder polític governamental, està relacionada però és diferent del poder econòmic vital, o del poder econòmic i polític que resideix a les institucions estatals, a l'estat.

El poder essencial segueix a les mateixes mans, fins que els grans canvis econòmics i socials esdevenen en revolucions i, si més no fins ara, canvien de mans, és a dir de classe social. A vegades els canvis passen a diferents segments de les mateixes classes socials.

Per tant, el resultat electoral d'aquest diumenge s'ha forjat durant els darrers anys, amb la irrupció de la forta crisi econòmica. Un temps amb unes primeres veus massives per enfocar les polítiques d'una altra manera, com les de la vaga contra l'ajust d'austeritat al juny, la manifestació ciutadana pel nosaltres decidim de juliol, i la vaga general per la rectificació de la reforma laboral de final de setembre. La campanya electoral és una conclusió i un concentrat que no fa pas pinta de canviar les grans tendències establertes.

El govern tripartit de Montilla, amb l'hegemonia de les polítiques del PSC i del PSOE, no ha donat la talla. Davant les demandes massives i sentides populars, treballadores i ciutadanes, s'ha dividit i no n'ha fet cas. El president Montilla ha acatat la retallada de l'Estatut i pretén oblidar-ho en els fets. El mateix president està d'acord amb la reforma laboral i el que calgui, s'ha posat d'esquena a la mobilització sindicalista i popular. Això és el que ha estat el cop final. A la burgesia catalana amb CiU només li cal no dir molt alt el seu programa privatitzador, perquè podrem tastar amb amargor què el pitjor és pitjor.

El balanç general de les polítiques del govern tripartit de Montilla del PSC no ha estat positiu, és negatiu. Les polítiques bàsiques han estat dretanes. No s'ha enfrontat a la crisi i als poders econòmics, sinó què s'ha adaptat a les imposicions polítiques dels interessos de la dreta. La base social treballadora se'n desentén o queda exclosa. Tanmateix hi han polítiques positives, per part de les tractades pels líders governamentals de la coalició ICV-EUiA, però també per ERC, i fins i tot del PSC. És palès que la dreta, CiU, és pitjor i ho farà pitjor.

En aquestes eleccions el poder governamental pot anar d'uns gestors de base social treballadora a uns representants burgesos de la classe burgesa catalana, sense canviar el caràcter de classe ni del govern, ni de l'Autonomia, ni de l'estat.

Si hi ha dubtes, què n'hi ha molts, Rossell el patró candidat a cap de la patronal estatal, anuncia que sobren pel cap baix 150.000 funcionaris i cal reduir la meitat dels municipis. Mesures irlandeses anticipades?

L'experiència en la gestió del govern, conjunta amb l'acció sindical a les empreses, amb l'actuació sostinguda als barris, als centres d'estudis, a tota mobilització i moviment social, és un actiu de primer ordre de la coalició ICV-EUiA. I per això no cal en cap cas defensar la nefasta gestió de la repressió dels Mossos d'Esquadra, per molt que s'hagi fet magnífic els protocols sobre violència de gènere i de les càmeres a comissaries i Jutjats. No sigui que hi hagi encerts que ens descol·loquen.

L'actiu de l'experiència l'hem de convertir en un balanç acurat i profund, amb el cap i la sang freda.

Ara es tracta de donar veu a les últimes grans mobilitzacions i transformar-les en polítiques que continguin solucions d'esquerres. La burgesia arreu fracassa amb les seves politiques davant la crisi. Després d'Irlanda, Espanya resta ben al punt de mira de l'especulació autòctona, europea i internacional. Més mesures que fan fallida a les setmanes d'aplicar-les?

Les politiques són les de referèndum per decidir i les de la rectificació en la reforma laboral per encetar les propostes avançades pels sindicats.

Per això ens cal el vot a ICV-EUiA, que és qui millor s'hi ha implicat i defensat.

Vota ICV-EUiA.

La campanya electoral desgrana les seves últimes hores. Una perla les declaracions del candidat a presidir la CEOE, Joan Rossell, de tall irlandès al proposar que sobre 150.ooo funcionaris i la meitat dels muncipis. Ben diferent el que es proposa des de la coalició ICV-EUiA. Adjunto una declaració d'una de les components d'EUiA.

Per solucions d'esquerres. NO a les polítiques dretanes

Vota ICV-EUiA.

A les eleccions a Catalunya del diumenge 28 el rerefons fonamental és com s'encara la crisis econòmica i la relació institucional amb l'estat espanyol.

En el Parlament es concreta en si esdevé una majoria de les esquerres o una majoria de les dretes de CiU. El govern de la Generalitat pot procedir dels partits de les esquerres o de la dreta. Es juga, en la mobilització social i sindical com des del Parlament, aconseguir polítiques amb mesures d'esquerres favorables a la població treballadora, o polítiques dretanes favorables a les grans fortunes, a la patronal de les multinacionals, al capital financer i als Bancs.

L'ajust d'austeritat i la Reforma laboral imposades per la burgesia espanyola, europea i internacional ("els mercats"), aplicades per Zapatero i Montilla des del govern estatal espanyol i el de la Generalitat, han colpit fort a la classe treballadora. Però no han resolt la crisi, ni l'ha atenuat, sinó que l'estant agreujant. A setmanes d'aquestes polítiques l'amenaça d'insolvència financera estatal torna a planejar amb força. El capital financer com el representat per Botín, la defensa del PP de les polítiques de Cameron a UK, Zarkozy a França, Merkel a Alemanya, l'exigència de CiU i Mas del compliment estricta en la reforma laboral, no son un alternativa per a la població treballadora ni per fer front a la crisi econòmica.

NO a CiU

L'enemic a confrontar i a batre és la burgesia, la dreta. El pitjor en les polítiques encara serà pitjor amb la dreta al govern. CiU, ni Duran ni Mas, la dreta catalana tampoc defensa una opció democràtica de lliure decisió, sinó un Concert econòmic. Mas i CiU volen més privatitzacions, exigeixen ma dura al govern espanyol de Zapatero. CiU es coneix pels 23 anys que van governar. Les seves propostes no convenen a la classe treballadora, a la llibertat de Catalunya, al federalisme i la igualtat dels pobles a l'estat espanyol.

Votar? Abstendre's o en blanc?

Han estat set anys d'ençà el 2003. Aconseguirem batre a CiU del govern de la Generalitat. Fou amb un programa d'Entesa tripartita amb elements de ruptura democràtica i social. Enguany l'Entesa de les esquerres esdevé esgotada. La burgesia catalana s'apresta a aprofitar-ho per les polítiques neoliberals privatitzadores. CiU cavalca sobre una marea abstencionista fruit del desencís popular. Els pactes nacionals i de país han estat grats per la burgesia catalana i CiU, mentre han generat la desafecció, desorientació i disgregació de la base social de les esquerres governamentals.

Ara toca un revulsiu potent per denunciar les polítiques dretanes des de l'esquerra i forjar alternativa i polítiques d'esquerra realment (de debò) favorables a la classe i població treballadora.

Tanmateix l'abstenció és una forma d'exclusió política de la ciutadania. Només una petita part és de rebuig conscient al sistema social i polític. El desprestigi de l'estament polític és molt estès.

El POR no som neutrals entre la burgesia, representada per CiU i el PP, i les esquerres, per més incoherents, contradictòries i temorenques que siguin. La neutralitat política i la passivitat afavoreix a la dreta i perjudica a la població.

Referèndum i la Rectificació

Les dues mobilitzacions d'importància política cabdal han trencat el govern de les esquerres. Fem un balanç crític de les polítiques del tripartit. L'experiència en el govern per part de dirigents d'ICV-EUiA s'ha d' emprar per fer una profunda revisió crítica de les polítiques hegemòniques econòmiques dretanes, contradictòries amb les necessitats populars, socials i democràtiques. Això només pot ser efectiu si forma part de la consciència de la massa popular treballadora.

La mobilització del 10 de juliol de 2010 emplenà els carrers del centre de Barcelona contra la retallada estatutària del Tribunal Constitucional i amb la defensa del som una nació, volem decidir.

La mobilització sindical de la Vaga general del 29 de setembre paralitzà la indústria i altres sectors, la manifestació tornà a ser massiva amb la proposta de rectificació de la Reforma laboral.

Ens cal una enèrgica lluita contra l'atur facilitant treball, polítiques per evitar la pèrdua de llocs de treball industrial i orientades a la recerca, mesures fiscals per eradicar el frau i perquè els segments més rics paguin, inversió suficient pels serveis i transports públics, habitatge per la gent jove, i acabar amb la sangonera hipotecària a les famílies més modestes.

Les dues demandes són l'eix perquè una majoria d'esquerres apliqués polítiques d'esquerres: Per la rectificació de la reforma laboral i pel Referèndum del dret a decidir, hem de plantar cara a la dreta i les polítiques dretanes. El POR crida a votar a la Coalició ICV-EUiA.

Vota ICV-EUiA

Partit Obrer Revolucionari (POR)

23 de novembre de 2010

25/11/10

Misoginia patriarcal

A una mayoría de hombres les parece mal o se manifiestan neutrales ante la violencia de género -contra las mujeres- excepto cuando se rasca un poco y les afecta directamente. Entonces surge el patriarcalismo ambiental y se victimiza a la mujer. El "hombre" defiende su estatus de predominio y su masculinidad hegemónica.

Esta defensa a pecho abierto o encubierta del predominio masculino en el patriarcado rezuma desde las actitudes personales más primarias hasta la realidad social e institucional.

La reacción a los progresos conseguidos en los derechos de las mujeres, en su igualdad real, es propagada y defendida desde cada hogar, a la calle y las empresas, a las escuelas y universidades, en los juzgados e instituciones estatales.

Pero no hay vuelta atrás. Quizás lleguen a frenar o a provocar retrocesos momentáneos, pero no se girará la rueda de la historia. Las mujeres, la mitad más una de la población española puede no saber de leyes ni de patriarcados, pero no se dejará avasallar y esclavizar.

La clase trabajadora y sus organizaciones es quien mejor puede incorporar estos avances sustanciales en la igualdad y del feminismo social.

La revolución y la forja de condiciones para una sociedad socialista será cada vez más en igualdad. La concepción de una sociedad sin explotación por parte del hombre sobre el hombre, es sin explotación ni opresión del hombre y la mujer sobre el hombre y la mujer, y sin el predominio del hombre sobre la mujer, en igualdad, diálogo, solidaridad y libertad.

Presidente y presidenciable

Ambos, José Montilla del PSC y Artur Mas de CiU, han encajado mal la prohibición de la Junta electoral de hacer un debate de última hora.

Un coro de plumíferos han elevado sentidas protestas con golpes al pecho democráticos. Han anatemizado la norma legal del pre-aviso a cinco días de un debate.

A uno y otro le interesaba una polarización dual que suavizara la pluralidad parlamentaria, incluso cuando esta ya cercena vía ley electoral la pluralidad real social ciudadana. Además de que ya quedan excluidas todas las opciones sin representación parlamentara previa.

Lo más grotesco es el comportamiento tan desdeñoso de unas leyes que ninguno de los dos ha querido en ningún momento cambiar. Todo un presidente y, si nos rendimos a las encuestas, todo un futuro presidente.

El cara a cara non nato muestra la cara de unos personajes para los que todo vale por un puñado de votos que les aúpe a la presidencia. Los políticos oficiales del sistema institucional se llevan muy mal con la ética y la estética.

Aún más enojoso es que este comportamiento poco democrático con la pluralidad política aleje de la lucha política electoral y en las instituciones a una masa ingente de la ciudadanía y de la juventud, con lo cual y en perverso efecto eso allane el camino a la peor opción, a la derecha burguesa, a CiU.

24/11/10

No més mortes sota la catifa


La Montserrat Vilà, coordinadora de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, ha participat a TV3 en Els matins de Josep Cuní amb l'efecte crida. No informar ajudaria a eradicar la violència masclista? Una televident ha enviat un missatge amb "si us plau, no tornem a amagar més mortes sota la catifa", bona pensada per les temptacions d'eliminar el missatger en comptes de resoldre'n les causes.

Podeu veure el vídeo en lenllaç que segueix.

http://www.tv3.cat/videos/3232390