12/11/10

Esperança per solucions d'esquerres.

Ara ens toca traduir l'acció pacient i a voltes gris de quatre anys en vots. Aquests vots expressen el suport electoral de la part de base social treballadora i jovent que confia en el projecte polític de moviment que promovem des d'EUiA. El resultat electoral dóna més o menys força parlamentària per defensar les propostes d'esquerres contra la crisis econòmica i la fractura democràtica del nosaltres decidim.

Un Parlament ampliat per les esquerres, i millorat per l'esquerra transformadora alternativa i anticapitalista que representa la coalició ICV-EUiA, és molt diferent d'un Parlament en que guanyi la dreta i l'extrema dreta.

Tanmateix per a la base social desencisada del tripartit cal compartir que les coses no poden seguir amb predomini de polítiques dretanes ni d'acords nacionals de país. Sobretot per la política hegemònica del PSC, però també perquè la coalició en surt amb episodis galdosos i poc diferenciada amb alternativa política de la responsabilitat governamental.

Tenim en el nostre actiu elements tant vitals com l'alternativa a la llei d'educació, el mantenir-se a les mobilitzacions contra el quant cinturó, la planta depuradora d'El Prat, la solidaritat en la llibertat dels pobles arreu (Gaza a Palestina, Sahrauís, Veneçuela, Cuba, Afganistan), el suport actiu a la mobilització front a la xenofòbia i el racisme, una clar pronunciament per la llibertat de consciència i la laïcitat, per l'eradicació de la violència de gènere i el dret a la dona al propi cos, amb la implicació en els dues mobilitzacions cabdals del "Som una nació, Nosaltres decidim", i la Vaga general per la rectificació de la reforma laboral. Amb aquests compromisos de feina feta defensem el vot a la coalició ICV-EUiA amb convicció. Són suficients com per permetre fer la crítica a les notòries incoherències polítiques des del govern amb al repressió, i des del Parlament amb votacions que unes esquerres no haguessin mai d'haver efectuat.

Per això el lema de campanya va bé: Verd Esperança. Solucions d'Esquerres.

Mesures i acció de polítiques d'esquerres arreu, des de l'empresa a l'escola i universitat, des del barri i el carrer al Parlament i a la gestió governamental, municipal i provincial i autonòmica. Quan les esquerres apliquen, per voluntat o obligades, polítiques dretanes desmobilitzen i anul·len el progrés de la consciència i l'acció de la base social treballadora majoritària.

Ahir la música i la lletra varen ser positives a l'inici de la campanya. Només varen desentonar les fotos amb els consellers de la repressió i què han sotmès a la coalició als acords sindicats de la responsabilitat governamental quan aquesta ha anat en contra de les necessitats de la població treballadora.

Jordi Miralles, demana pel vot el proper 28-N: democràcia i compromís, i esperança i solucions, "es decidirà si la sortida de la crisi econòmica es fa amb les receptes de la dreta o les de l’esquerra”, "ICV-EUiA representa “l’esperança davant la resignació i a les solucions davant els problemes”. Mercè Civit, “al final del túnel (no) hi ha una llum”, hi ha un barranc si finalment s’apliquen les receptes de la dreta. Herrera cridà "a passar de la resignació a l'esperança i de l’apatia a l’acció; hi ha una sortida justa i solidària a la crisi econòmica i que aquesta només la pot oferir una nova majoria d’esquerres amb major pes d’ICV-EUiA".

Uns dies abans Herrera “no renuncia a arribar a acords amb les altres forces d’esquerra” però que caldria “renovar el programa i la manera de fer les coses”. Miralles“Tenim un programa valent i la nostra primera prioritat pels propers quatre anys és combatre les conseqüències de la crisi econòmica”.

Això mateix, amb els peus a ben terra, prenem experiència per fer les coses ben diferent amb les solucions d'esquerres.

Publicat al Butlletí electrònic d'EUiA

11 comentarios:

  1. Herrea y Miralles anticapitalistas, como dice el escrito???? pero si votaron a favor de los recortes, ni tan siquiera son social-liberales!!


    A engañar a otros, iros con los verdes de la OTAN.

    ResponderEliminar
  2. gormenghast13/11/10 1:03

    a ver de si de una p...vez os autoextinguis...por cierto tu de quien eres ?? del POR, del PAR, del PCC, del SUC, de revolta global, de marujita ??

    ResponderEliminar
  3. ¿Qué hace esta gente leyendo blogs de la izquierda?
    Si encara no han sortit de la caverna.
    Sobre la entrada: A ver que diuen els ciutadans i si hi ha una participació més gran de la que les enquestes marquen.

    ResponderEliminar
  4. Matas, eres el Losantos de la izquierda ¿ como puedes mentir tanto sin que se te ciaga la cara de vergüenza? si Anibal Ramos levantara la cabeza, se moriría del asco al ver a sus mediocres seguidores arrastrándose por el barro del poder y traicionando todo aquello por lo que luchó durante décadas.

    ResponderEliminar
  5. Los anónimos no pueden esconder la ausencia de argumentación, ni la realidad de la vida.
    Ir con la clase trabajadora es algo más serio que hacer correr la tinta, con nulas ideas políticas y menos base social.
    Las condiciones para la revolución, por cierto trabajadora y de esta clase social, no se preparan con anatemas e insultos.

    ResponderEliminar
  6. Este sr todavía no ha explicado por que´debemos votar una candidatura que apoya los recortes en el parlament.

    Ilumínanos de por qué tenemos que votar a los verdes.

    ResponderEliminar
  7. Anónimo, vergonzante. Es clarísimo. El diputado Joan Herrera (IU-ICV-EUiA) votó contra los recortes y la reforma laboral en Las Cortes, como lo hizo el senador JJ Nuet y Jordi Guillot, todos de ICV-EUiA. En Cataluña mira este bloc para comprobar q la crítica al voto en el Parlament catalán muestra y fustiga la incoherencia. Ahora bien, esta candidatura se ha empleado a fondo en la movilización por el "Nosaltres decidim" y en la huelga general por la rectificación de la reforma laboral, esto es lo decisivo y válido para merecer el voto.
    Y, claro, mejor Verde q pardo, o incluso rosa; mejor corregir desde la experiencia trabajadora y la acción política que espejismos sin base social ni perspectiva.
    Un (sr) bloguero con nombre y apellidos.

    ResponderEliminar
  8. A ver si lo entiendo: van a las manis contra los recortes, pero luego los apoyan en el parlament.

    Como es mejor verde o rosa que azul, pues ya no somos rojos. Vasi de cabeza al engednro eco-progre, si no directamente al PSOE.

    Trataré de que en mi entorno no consigais un solo voto y EUiA pierda al menos uno de sus dos mercenarios. A ver si se os acaban las liberaciones.

    ResponderEliminar
  9. Entiendes poco. Lo del anonimato lo necesitas seguro. La dialéctica, con las contradicciones de la vida y la lucha no están hechas para el razonamiento plano.
    Lo decisivo es la movilización. Se vota contra los recortes y la reforma laboral en el Parlamento y Senado estatal (IU, ICV, EUiA -Llamazares, Joan Herrera, JJ Nuet, Jordi Guillot)). Votan (unos, unas) en el Parlament catalán por la homologación de los recortes (todo sea dicho ya decididos por la norma superior estatal). Se moviliza a fondo en la calle, sí, contra los recortes, la reforma laboral (HG, la convocada por CCOO, UGT, CGT, y otros), y la anulación estatutaria, por la rectificación y por el derecho a decidir.

    Daltonismo en los colores debe ser la anotación. Sobre el PSOE practicas la adivinación.

    Empléate a fondo en eso de los votos, es una labor encomiable. Dice mucho de tu anonimato. Suerte, pero dedica un poco del tiempo a pelear los votos que van a CiU o los que se diluyen en la abstención.
    Y ten por seguro que ni los votos ni los resultados dependen de tu bilis y amargura.

    ResponderEliminar
  10. Oye, pero tu no eres tbn de los liberados del parlament y con coche oficial?

    ResponderEliminar
  11. Eso mismo estaba pensando, con Rolls Royce especial blindado y refrigerado y chofer con librea, por supuesto.
    ¿El servicio de información del anónimo?
    El Metro es lo usual, sólo con coche cuando me lo prestan. En el Parlament... ?

    ResponderEliminar