Tres-centes mil

Tres-centes mil persones votants socialistes indecises són les que, de guanyar-les o no, poden determinar un govern de l'esquerra dretana del PSC Montilla o de la dreta ben dreta de CiU Mas?

Què ha passat en aquests set anys de tripartits, per esdevenir una esquerra gairebé nua davant primer de tot de la seva base social i electoral, i després davant de la dreta burgesa catalana?

És l'embolcall de coalició a tres el què fa fallida? O més aviat te a veure amb la pèrdua de pes industrial de Catalunya dins Espanya, amb el conseqüent atur i llocs de treball en precari. O amb una política educativa que ha capgirat l'escola i beneficiat la privada. Les polítiques privatitzadores en serveis públics. O en què la veu que la població demana al govern és una actuació bel·ligerant per a poder decidir, segons la manifestació del 10 de juliol, en comptes d'acatar les retallades estatutàries. O que la vaga general del 29 de setembre plantejava la rectificació de la reforma laboral, cosa que no vol el president Montilla.

El balanç general d'aquests anys de governs no és positiu. No respon a les necessitats i menys a les expectatives de la base social treballadora. Davant de la crisi econòmica, tant el govern de l'estat com el de la Generalitat autonòmica, estan desplegant polítiques dretanes imposades per la burgesia. L'esquerra dominant governamental en comptes de mobilitzar a la classe i a la població treballadora, i altres segments socials afectats, apliquen les receptes econòmiques que són pròpies dels partits de les dretes.

El Padró a Catalunya a 1 de gener 2010 són 7,5 milions d'habitants, amb una població estrangera del 15,9%. Amb dret a vot són 5.363.356 persones.

Xifra que sorgeix al descomptar les persones menors d'edat, més les d'origen estranger sense dret a vot. Per tant el problema cal situar-ho amb l'adició de les 300.000 mil i les 2,68 milions (la meitat dels cens) de probable abstencionisme.

L'experiència d'aquests anys per part de la coalició ICV-EUiA l'hem d'emprar per assenyalar com a negatives les polítiques dretanes, i la gestió governamental sotmesa a elles.

ICV-EUiA es va implicar en la mobilització i vaga de juny contra el retall d'austeritat de Zapatero implementat pel Parlament i govern català tripartit. La coalició ICV-EUiA va participar i defensà un referèndum com a consulta ciutadana per respondre a la mobilització popular pel Nosaltres decidim. ICV-EUiA va promoure a fons la vaga general sindical d'exigència per la rectificació de la reforma laboral.

Aquest són els valors principal per a construir polítiques amb solucions d'esquerres i democràtiques: davant de la crisi econòmica i del fracàs autonomista estatutari.