 |
| Carme Sansa. |
Ja és aquí. És l'Assemblea Nacional de Catalunya per la
independència, per un Referèndum ciutadà sobre la independència al 2014.
El Palau Sant Jordi va convertir-se el dissabte en un gran fòrum
on milers de persones van proclamar entusiastes un camí per la independència de
Catalunya.
El procés de consultes catalanes en els municipis ha
aconseguit aplegar a catalanistes de totes les conrades, a catalanismes de
diferents entitats, opcions, partits i part del sindicalisme, tendències
catalanes que posen la llibertat de Catalunya com a senyera en funció del que
decideixi la població.
El procés a un estat català està aquesta setmana més a prop
en la consciència ciutadana. Ningú ho podrà obviar.
La declamació acolorida de la Carme Sansa, la conducció àgil
de Jaume Comas, un final contundent amb Sergi López, animen un procés de milers
d'anònims esforços i de potent il·lusió. Alfons Bech, membre fundador de
l'Assemblea de Catalunya, i ara observador a l'ANC com a representant del POR,
m'explicava ahir com aquesta ANC podia ser en part una continuïtat del que
aleshores en Josep Tarradellas procedent d'ERC i president de la Generalitat a
l'exili, i després en Jordi Pujol de CiU, varen avortar al trastocar la
llibertat i el dret d'autodeterminació per Catalunya, amb un Estatut
d'Autonomia que excloïa el dret a l'autodeterminació i es sotmetia a una
Constitució espanyola, on es proclamava la nació espanyola com a única i
inviolable per inalterable, també sense dret a l'autodeterminació. La
manifestació del 10 de juliol de 2010 va marcar un altre compàs, obliga a obrir
un nou camí.
 |
| Jaume Comas. |
S'ha fet l'experiència de l'estat de les Autonomies, amb els
23 anys de CiU. Ha quedat exhaurida la capacitat de renovació de l'Estatut (amb
l'autocensura, estupor, negociacions, i manca de mobilització institucional i
governamental de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, i l'anul·lació del TSC) ara cal una
nova perspectiva.
Els punts febles al Palau Sant Jordi eren que per anar amb
fermesa cal una unitat potent de la població de Catalunya superior a l'estricta
catalanista, incloses tots els seus segments de pertinences nacional, i el
suport estret de la classe treballadora espanyola i dels pobles i nacions que
formen part -de grat o desgrat- de l'estat espanyol.
Fa quatre dies els "junteros" de Bildu ens
explicaven l'experiència basca entrada en amb dues coses, que va ser erroni i
fatal ajuntar forces amb la burgesia basca i el PNV, i que el centre que podia
aglutinar a la societat civil basca és el dret a l'autodeterminació, amb la
consulta pertinent perquè la població sigui la que pugui decidir i decideixi.
Al Palau Sant Jordi es varen estalviar les referències socials que destrueix
CiU amb les retallades i el seu suport al govern PP. l'ANC no es va atrevir a
defensar i donar suport a la Vaga General sindicalista, completament necessària
per a defensar les necessitats de la població també a Catalunya.
 |
| Alfons i Montserrat. |
Va resultar positiva la concepció de convertir la proposta d'Independència
en la concreció de un Referèndum per 2014 de manera transversal a totes les entitats
cíviques, socials, sindicals i politiques.
La coherència amb aquesta opció porta a posa el dret a
l'autodeterminació, el dret a decidir, en l'element de confluència unitari de
la llibertat de Catalunya, per les llibertats democràtiques nacionals de la
població inclòs la de l'estat català, i pels drets socials en contra de les
retallades i involució de CiU a rastres del PP.
Fotos d' Alfons Bech.
Fotos d' Alfons Bech.
No hay comentarios:
Publicar un comentario