11/3/12

Independència i referèndum

Carme Sansa.
Ja és aquí. És l'Assemblea Nacional de Catalunya per la independència, per un Referèndum ciutadà sobre la independència al 2014.
El Palau Sant Jordi va convertir-se el dissabte en un gran fòrum on milers de persones van proclamar entusiastes un camí per la independència de Catalunya.
El procés de consultes catalanes en els municipis ha aconseguit aplegar a catalanistes de totes les conrades, a catalanismes de diferents entitats, opcions, partits i part del sindicalisme, tendències catalanes que posen la llibertat de Catalunya com a senyera en funció del que decideixi la població.
El procés a un estat català està aquesta setmana més a prop en la consciència ciutadana. Ningú ho podrà obviar.
La declamació acolorida de la Carme Sansa, la conducció àgil de Jaume Comas, un final contundent amb Sergi López, animen un procés de milers d'anònims esforços i de potent il·lusió. Alfons Bech, membre fundador de l'Assemblea de Catalunya, i ara observador a l'ANC com a representant del POR, m'explicava ahir com aquesta ANC podia ser en part una continuïtat del que aleshores en Josep Tarradellas procedent d'ERC i president de la Generalitat a l'exili, i després en Jordi Pujol de CiU, varen avortar al trastocar la llibertat i el dret d'autodeterminació per Catalunya, amb un Estatut d'Autonomia que excloïa el dret a l'autodeterminació i es sotmetia a una Constitució espanyola, on es proclamava la nació espanyola com a única i inviolable per inalterable, també sense dret a l'autodeterminació. La manifestació del 10 de juliol de 2010 va marcar un altre compàs, obliga a obrir un nou camí.
Jaume Comas.
S'ha fet l'experiència de l'estat de les Autonomies, amb els 23 anys de CiU. Ha quedat exhaurida la capacitat de renovació de l'Estatut (amb l'autocensura, estupor, negociacions, i manca de mobilització institucional i governamental de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, i l'anul·lació del TSC) ara cal una nova perspectiva.
Els punts febles al Palau Sant Jordi eren que per anar amb fermesa cal una unitat potent de la població de Catalunya superior a l'estricta catalanista, incloses tots els seus segments de pertinences nacional, i el suport estret de la classe treballadora espanyola i dels pobles i nacions que formen part -de grat o desgrat- de l'estat espanyol.
Fa quatre dies els "junteros" de Bildu ens explicaven l'experiència basca entrada en amb dues coses, que va ser erroni i fatal ajuntar forces amb la burgesia basca i el PNV, i que el centre que podia aglutinar a la societat civil basca és el dret a l'autodeterminació, amb la consulta pertinent perquè la població sigui la que pugui decidir i decideixi. Al Palau Sant Jordi es varen estalviar les referències socials que destrueix CiU amb les retallades i el seu suport al govern PP. l'ANC no es va atrevir a defensar i donar suport a la Vaga General sindicalista, completament necessària per a defensar les necessitats de la població també a Catalunya.
Alfons i Montserrat.
Va resultar positiva la concepció de convertir la proposta d'Independència en la concreció de un Referèndum per 2014 de manera transversal a totes les entitats cíviques, socials, sindicals i politiques.  La coherència amb aquesta opció porta a posa el dret a l'autodeterminació, el dret a decidir, en l'element de confluència unitari de la llibertat de Catalunya, per les llibertats democràtiques nacionals de la població inclòs la de l'estat català, i pels drets socials en contra de les retallades i involució de CiU a rastres del PP.
Fotos d' Alfons Bech.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada