Del blog HèliaDonesMontserratVilà.
A les Jornades de les Dones de vol
em van demanar fer la cloenda. Amb molta satisfacció i orgull he
compartit amb elles les seves experiències i reflexions. Aquí faig
l'apunt de la cloenda.
Bona tarda amigues, Francesca, Mercé,
Montserrat, Rosa Mª, Ester, Ruben i no acabaria perquè som moltes i molts que
estem a la mateixa trinxera.
Perquè la Francesca parla de guerra, i tenim víctimes,
tenim baixes, però també tenim èxits i victòries. Soc una de les convençudes
que les dones junt amb els homes la guanyarem.
Moltes gràcies a les Dones de Vol per
convidar-me a dir unes paraules al final d’aquestes jornades que han evidenciat
la violència TRAMPA, la violència OCULTA.
Enguany precisament les il·lustradores “LesGolfes”, grup de noies i nois joves que col·laboraren amb la Plataforma i han
realitzat l’exposició al VII Fòrum contra les violències de gènere amb el
concepte de la VIOLÊNCIA OCULTA,
i quan ho preparaven anaven llegint coses dels experts, del Miguel Lorente, de la Victoria Sau, i anaven
identificant com son les petites coses del dia a dia amb les que es
“normalitza” la violència i que per tant queden amagades.
La Francesca ho va explicar amb força
sentiment i prou il·lustrat ahir: com la manipulació de la realitat, el
control, el menyspreu, les mentides, les ofenses, van minant a la dona i arriba
la POR, el terror
que paralitza, com el ratolí davant la serp que se’l va a menjar tot mirant-lo
melosa i fixament. Tancant-se en ella mateixa. Amb això em ve al cap a la festa
del corder amb la meva amiga Salam Almaslamani i la Comunitat Palestina, la meva companya
catalana de la taula, advocadessa, es feia creus i considerava que no era
possible que una dona caigués una i altra vegada en la mateixa pedra d’estimar,
conviure i fins i tot protegir i patir pel seu maltractador, la persona en que
conviu té fills i dorm cada nit al mateix llit. Es necessiten molts testimonis
com els vostres, molta educació de totes les persones i estaments per comprendre
que l’últim que s’hauria de fer és caure amb la victimització de la víctima,
cosa que automàticament exculpa i exonera al botxí.
Molta gent ens pregunta a les xerrades, als
tallers, perquè? Per què un home que diu que estima a la seva parella la
maltracta? I hem d’anar a buscar les arrels en la socialització que rebem. Ho
deia l’Àngels de Pròleg la societat patriarcal ens ha ensenyat i ens ensenya
que el domini de l’home sobre la dona és natural.
Vaig trobar una referència a La Vanguardia del 1889
sobre la inferioritat genètica de les dones:
“En sí
misma, la mujer, no es como el hombre, un ser completo; es sólo el instrumento
de la reproducción, la destinada a perpetuar la especie; mientras que el hombre
es el encargado de hacerla progresar, el generador de la inteligencia (...)
creador del mundo social” Pompeau Gener.
Encara que ara ja no és políticament correcte
dir aquestes coses, encara perduren els models tradicionals “d’estimar”. Que
més aviat es converteixen en dominació i dependència, relacions que es sustenten
en el menyspreu i la humiliació.
Quan fem tallers de prevenció a la violència
entre noies i nois joves, en l’edat de les primeres relacions, ja ens trobem
amb tots els tòpics: La gelosia és amor, El control és amor, Els nois que tenen
èxit han de ser els més “cabrons”, els que més intimiden, els que més dominen.
Les noies s’han de deixar manar. Els nois que van amb moltes noies tenen èxit,
les noies que van amb molts nois són
injuriades i titllades de putes fins i tot per les seves amigues.
Costa identificar respecte i passió, amistat i
passió. A la joventut en les series de TV, en el cinema, en el llenguatge, els
hi donem encara l’atracció a la violència. I els hi sembla que elles i ells trien
amb llibertat el què volen, però no es veritat, fan el que diu la norma, el rol
que ens assignen a la societat.
Aquesta falta d’igualtat i llibertat per les
dones és la que fa que no funcionin plenament les mesures i les lleis contra la
violència a les dones. Perquè els que les o els que les han d’aplicar no han
aprés tot això. Encara estan com aquell de La Vanguardia, pensant que
les dones som essers de segona categoria i d’aquí totes les conseqüències que
ens han explicat a la taula. Els professionals, les mares, els pares, tota la
societat ha de canviar per realment eradicar la violència tant extensa de la
meitat de la humanitat contra la l’altre meitat.
Soc optimista fa ja uns quans anys que hi ha
dones que lluiten i treballen per canviar aquesta manera de relacionar-nos. I
sobretot donen suport a les dones que passen per un procés de recuperació. Com
les Dones de Vol o l’Associació contra la violència domèstica. Això si que ha
canviat. Hi ha més possibilitat de sortir-se’n, de no estar sola. En els últims
anys moltes dones que ja han superat aquest maltractament s’organitzen per
ajudar i acompanyar a d’altres que encara estan buscant la sortida del túnel i
que veuen la llum molt lluny o no la veuen.
Ens cal entendre les vostres experiències. Com
les ensenyen les dones de Violeta a Sant Joan Despí o les de Ana Bella aSevilla, “las supervivientes” o les de Noestasola de Sant Cugat. Hem de passar
de focalitzar a la dona derrotada destruïda a tracta el conflicte i la
problemàtica des dels ulls i vivències de la dona que supera el maltractament.
Perquè al maltractament se l’hi pot fer front, plantar-li cara i superar-lo en
molts casos. I aquests èxits d’una dona, és l’èxit i l’ànim de rebel·lia i
lluita de totes les demes.
Les dones maltractades han d’emergir, han de
sortir de l’armari, i ho podran fer de la mà, de la veu, i de l’acció de les
dones supervivents.
Empoderar-se i liderar entitats com vosaltres
mateixes esteu fent.
Amigues, fa unes setmanes que amb els
programes que porto des de l’Associacio Hèlia, de Veïnes x Veïnes, en un
institut de Vilafranca, ens trobem en una realitat punyent, algunes noies
maltractades per les seves primeres relacions als 14 anys. No han passat els 30
anys de sofriments però si no fem quelcom poden tenir 30 anys per endavant.
Nosaltres, vosaltres, aquestes noies, hem de
fer obrir els ulls de la nostra societat, passant del sofriment i la lluita
individual a l’acció cívica social que permeti eradicar la xacra de la
violència masclista.
I per acabar una crida afectuosa a què feu
vostra i participeu al VII Fòrum contra les violències de gènere i IV Europeu.
Aquest Fòrum és el nostre àmbit, l’àmbit de reflexió conjunta, l’hem de
construir entre totes. Te un element fonamental en dues vessants. Una la de
reflexió i generació d’idees i propostes entre les entitats i les dones amb multitud
de tallers, conferències, debats. L’altre unes vuit centenes d’adolescents amb
les corresponents professores que participen, es motiven contribueixen i
gaudeixen d’un nou temps i concepcions en les relacions igualitàries entre les
persones, es a dir, entre elles i ells. El proper dijous 17, divendres 18 i
dissabte 19 ens veurem totes allà. A la cloenda tindrem l’emotiva escenografia
de les Dones de blanc.
I per acabar al final de tot com que el 25 de
novembre és el dia internacional per la no violència a les dones, posarem un
guinda a les activitats diverses a la manifestació a les 19h a Canaletes i els
actes de la Plaça Sant
Jaume, amb un Concert de Gospel, amb l’actuació de l’emblemàtic Cor Carlit, que
organitza la vostra Plataforma a l’Església del Pi a les 21h del vespre.
Una abraçada i un petó col·lectiu a totes
vosaltres.
12 de novembre de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario