El debat a la llibreria restaurant Anònims de Granollers va
resultar amb força calor i interès. La sala es va emplenar plena de paraigües doncs
queia aigua a raig. Trobo ben positiu el format d'actes amb calor humà que permeten debatre i reflexionar sobre punts de vista,
sobre posicions diferents; s'escau amb l'esperit de les places i del progrés en
la consciència que representa el 15 M. A l' Anònims hi va haver-hi molt d'interès
i atenció.
Aquesta va ser la meva exposició.
Bon vespre plujós. Bon debat. Agraeixo poder compartir-lo
amb vosaltres. És una satisfacció fer-ho amb en Josep Ma Antentas de la
Coalició Anticapitalistes, en Quim Arrufat de la Candidatura d'Unitat Popular
(C.U.P.), i en Pere Lirón de la Confederació General de Treballadors (CGT). En
el meu cas soc candidat de la Coalició ICV-EUiA, i com diu el cartell soc
membre d'EUiA; us faig saber que la meva ocupació és de redactor de la revista
L'Aurora, i em dedico a establir estratègies socials i polítiques per les
condicions revolucionàries necessàries per canviar aquest món.
L'espai d'Anonims és un bon lloc, sí Lluís, per fer un debat
junts, a veure si tot ajuda a que a les properes trobades poden també actuar
junts. Sí, a més de debatre ens cal, a aquesta taula i a l'esquerra, passar a
fer junts.
Us demano una disculpa perquè pel que veig tots som homes, i
això a les places ja ha quedat obsolet.
Votar? No Votar? Altres alternatives?
Encara hi podem afegir, Votar a qui? a qui no votar?
Abstenció activa? boicot?
Per encetar el meu torn, dir-vos també que us demanaré tres
coses de les que en soc ben convençut: Que voteu esquerres, Que voteu millor a
la coalició ICV-EUiA de la que en soc candidat, i que no voteu de cap manera a
CiU ni al PP i a les altres dretes.
Permeteu-me per tant tractar * un apunt sobre el context, * una
reflexió sobre les eleccions, * sobre el votar o no, * animar-vos a un vot per
ICV-EUiA.
* En quin context se situen aquestes eleccions?
Cauen governs a Grècia i a Itàlia. Els amos dels mercats i
dels governs, els Senyors de les finances, els Dictadors de l'euro, imposen les
seves condicions, els seus negocis, interessos i governants.
Aquests terratrèmols els provoca una crisi profunda, sense
llum al fons d'un túnel que no sabem com és de llarg. Una crisi financera,
industrial, alimentària i mediambiental.
A l'estat hi ha 5 milions de persones a l'atur, i a
Catalunya van cap a les set-centes mil. El govern de CiU s'ha posat a retallar
i a destruir drets i serveis socials que fa amb més fúria que el desgavell del
govern estatal del PSOE, fins al punt de que deixa pàl·lides les primeres
retallades del tripartit entorn al PSC, amb ERC i ICV-EUiA. Mas sembla voler
emular a Esperanza Aguirre i a Gallardon junts. De fet CiU es prepara per
governar amb el PP, i si poden amb Duran Lleida de ministre català, potser com
altres moments els tecnòcrates catalans de l'OPUS. La dreta a Catalunya es
dreta complerta, són els amos dels diners, de les indústries, de la distribució,
de les terres i les immobiliàries, tenen com a representants ben clars a CiU, a
Mas i Duran Lleida, a més a la capa ben superior i romanen els PP, van ben de
bracet en les aspectes econòmics i religiosos, encara que discrepen i
s'enfronten en el xoc nacional espanyol-català, però sempre posant per sobre
els interessos comuns econòmics i de l'explotació del treball. Cap tolerància de
conxorxa catalana amb els patrons catalans, que no són pas millor que els
patrons espanyols. La llibertat de Catalunya no por portar de contrabanda la
submissió i explotació de la població treballadora.
Som en una espiral de retallades i destrucció de llocs de
treball, de paràlisi i destrucció de serveis i drets socials.
El govern, l'espanyol estatal i el català autonòmic, protegeix
els impostos i les fiscalitats de les grans fortunes, empreses i de la Banca.
Quan el que cal és nacionalització de les Caixes i organitzar un sistema de
Banca Pública, en comptes de posar més crèdits i diners en Caixes i Bancs.
S'orquestra una involució en els drets democràtics de la
sobirania ciutadana, en els de la igualtat de la dona. El dret a decidir
segueix ben exclòs mentre es nega la realitats dels pobles i nacions.
Els poders econòmics, els poders polítics i governamentals,
no controlem la situació que provoquen amb el seu mercat. Les seves mesures no
resolen la crisi sinó que encara l'empitjoren i colpegen a les classes
treballadores i els pobles. La qüestió es que els i les de baix tampoc es veuen
les orelles, l'esquerra no ens veiem les orelles. El que hi ha és divisió,
disgregació, feblesa política, base social insuficient, incapacitat per
establir les aliances necessàries; ens cal una estratègia unitària per forjar
alternativa amb la mobilització i l'organització.
Hi ha un contrast. El que està teixint i aplegant l'Esquerra
Abertzale amb Bildu i Amaiur, és una complerta excepció. A l'estat i a
Catalunya tothom, cada organització vol ser alternativa, cadascuna vol ser
forta i créixer per ella mateixa, però la realitat és que la massa treballadora
i ciutadana encara va per un altre camí. Ni les esquerres parlamentàries, ni
les extraparlamentàries poden, podem, per elles soles construir alternativa
suficient coherent i creïble per superar el que representa el PSOE, o el fet de
que una part significada de la ciutadania voti a CiU i al PP.
* Sobre les eleccions ens podem preguntar què signifiquen i
de què serveixen?
Les eleccions permeten escollir els i les representants amb
les limitacions poc igualitàries de la llei electoral, és a dic molt poc democràtiques.
Les eleccions són una institució dels poders i del sistema polític dominant.
Amb les eleccions es fan poques revolucions, en tot cas poden ser resultat de
canvis socials i polítics profunds. Però les eleccions en un sistema democràtic
permeten intervenir en el sistema polític. El tipus d'intervenció, de més
denúncia o adaptació, de fomentar la veu de la gent o de fer de corretja de
transmissió del poder, depèn de si hi ha mes força de la base social i més
consciència política. Les eleccions permeten mesurar programes, força, i també
diferenciar la consciència treballadora de l'hegemonia política de les classes
hegemòniques.
* Sobre el votar o no o altres.
Una gran part de la gent treballadora i de la joventut es desentén
dels afers públics. S'absté a les eleccions. No les veuen que vagin amb ells,
ni cosa útil pel dia a dia. Considera que tots els polítics són iguals; la gent
pensa que els i les electes, un cop escollits s'obliden dels seus electors i
electores. Cal explicar que en molta gran part la gent te tota la raó. Només
cal fer una ullada de com va començar el govern de Zapatero i de com ha acabat.
Aquesta situació agreujada amb els anys ara ha sofert canvis
importants. El moviment de la indignació 15 Maig ha posat veu i sentit, ha
posat cares i cos amb força, al que fins ara restava silenciós. De les places
han sorgit...
"Que no ens representen, no".
"Fora els privilegis dels polítics i banquers".
"Li diuen democràcia, però no ho és".
Hem de tenir-les en compte, dialogar i compartir, per poder construir
amb elles les noves propostes. Dels debats de les places està sorgint
consciència allà on no n'hi havia. Ara es discuteix de què serveixen les
eleccions, si són útils o no, si val la pena votar o no, si és millor
abstenir-se, si es tracta de l'abstenció activa, si de boicot, si votar a uns o
no votar a altres. Tot això és tremendament positiu. Això és bo per l'esquerra
i per qui és perillós és per les dretes. Ens cal per tant aquest diàleg,
escoltar raons i donar-ne, i construir-ne de noves. Avui estem fent quelcom
semblant en aquest debat.
Del 15 M ha sorgit la demanda d'igualtat en la representació
del vot. Això és per no votar??? Necessitem un sistema de representació real.
Representació participativa i constant. Una representació participativa
compromesa amb la igualtat i els drets de la ciutadania, per tant dels drets
cívics, democràtics, i els drets socials.
La desafecció ciutadana només es pot resoldre amb
mobilització i compromís, amb organització que expressi la millora de la
consciència política. El vot és un instrument més per generar consciència.
Adaptar-se a la no actuació política és una il·lusió que es torna en contra
dels seus promotors. Amb el vot, com amb les eleccions no es resolen les coses,
però permet donar més abast a la confrontació amb els poders reals, també
possibilita furgar en els instruments de les institucions de l'estat,
denunciar, plantar cara a les polítiques negatives i impopulars, i defensar
polítiques que serveixen als interessos dels segments dominats i més febles de
la societat. Fins i tot contribuir a trencar el bipartidisme de l'alternança
pot ser una mesura saludable als interessos cívics i socials.
Durant cada dia, i en tot l'any, cal mobilitzar i
organitzar-se. En el cas de les eleccions tot això s'expressa sobretot en un vot.
El que sorgeix de les eleccions afecta a tota la ciutadania, a aquella que ha
votat i també a la que no ha votat o ho ha fet en blanc.
El vot serveix per escollir. El vot no hauria de ser per
delegar i desentendre'ns. El no vot és desentendre's des del primer moment, si
més no per la gran massa de qui no vota. El vot també permet aplegar forces,
fer aliances, marcar línies polítiques d'actuació.
I en la situació de crisi i política actual ens cal ampliar
la unitat, confluir per sumar i no restar, millor multiplicar que dividir. Tot
això anima a la gent o els mals resultats la desanimen.
* A qui voti us animo a fer-ho per ICV-EUiA.
El vot pot tenir dues accepcions. Ser elements de propaganda
que hauran de fer altres electes, que tinguin la possibilitat de fer-ho per
haver estat escollits i escollides. O la d'escollir uns i unes diputades, o
senadores, en el cas del proper diumenge 20 N, per fer de portaveu de propostes
als parlaments i, si aconsegueixen majoria, des dels governs. És més lògic i profitós
ajuntar forces en coalicions per aconseguir que les propostes les facin les i
els diputats que s'escolleixin.
En aquestes eleccions el PP apareix com un canvi i te el
favor de les estadístiques i de la tendència del vot majoritari; amb el PP i va també CiU, malgrat les seves
dures retallades. Com a Madrid, a la Comunitat i a l'Ajuntament, el PP puja,
tot i les mesures privatitzadores. El PSOE i el PSC estan en caiguda lliure. La
coalició ICV-EUiA a Catalunya, i la coalició de l'esquerra amb l'eix d'IU a
l'estat espanyol, poden conformar un petit grup de parlamentaris de l'esquerra,
aliant-se amb els segments ecologistes de Compromís, i si cal d'Equo. Hi haurà
un altre eix d'esquerres de base democràtica nacional, liderat per la llista
basca Amaiur, en el que poden aliar amb BNG i potser ERC.
Acabo assenyalant que la nostra coalició pot també treballar
conjuntament amb aquestes altres esquerres. Nosaltres defensem Federalisme i
Autodeterminació. Per un procés a l'estat propi dins l'estat federal
plurinacional i en una Europa democràtica. Amb el dret a l'autodeterminació i a
la lliure federació. I sigui la ciutadania del poble de Catalunya qui decideixi
amb les consultes i referèndums. Consultes sobre la independència, també sobre
l'autonomisme i el federalisme. Altres Consultes sobres les retallades, els
impostos a la gent més rica, a si s'ha de donar diners a les Caixes o Bancs o
convertir-los en públics, sobre els afers socials importants...
Podem cercar espais de trobada entre federalistes i
independentistes, sobre la base del dret a l'autodeterminació, l'autodeterminacionisme
que en diu l'esquerra abertzale, això permet avançar amb el signe del sentiment
popular democràtic.
Des d'aquí mateix us proposo als components de la taula continuar
aquest debat després del 21 N, per explorar les confluències socials de
mobilització i polítiques d'aliances per fer front a la dreta als governs de
l'estat i de Catalunya.
Amics, amigues, us animo a que voteu, que voteu esquerres, i
que millor el vot sigui per la coalició ICV-EUiA.
Moltes gracies.
Foto d'Àngels Tomás.
Cartells debat de Lluís d'Anònims, c/ Miquel de Ricomà, 57, Granollers.
Il·lustració de Carlos Azagra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario