Hi ha un aire potent de canvi per a les eleccions generals del 20-D. Alhora
gairebé un 41 % de la ciutadania està indecisa sobre el vot a emetre; de fet
dubten entre votar la seva opció de les vegades anteriors o de les sigles noves
que han aparegut.
En Comú podem, En Marea, Podemos, Unidad Popular-IU, Compromís Podemos, Democràcia i
Llibertat, Ciutadans. Qui és qui? Què hi ha del PSC-PSOE, ERC, EH Bildu, PP?
El Congrés del Regne d’Espanya serà ben diferent després del
20-D. Fer fora el PP és cabdal, així com barrar el pas a C’s. Al nostre país
s’opta a diversos grups parlamentaris de caire català: En Comú podem, ERC i
Democràcia i Llibertat, promogut per CDC. En canvi el PSC s’inclourà al grup
del PSOE.
El sedàs per destriar què representen i què proposen convé
situar-lo en la seva acció i compromís polític vers les desigualtats socials i
la llibertat de Catalunya, l’anhel popular per la sobirania, la independència i
la república catalana.
Les desigualtats econòmiques i socials han crescut
vertiginosament des del 2008 amb la crisi econòmica. El treball ha minvat,
l’educació, salut, serveis públics, han sofert retallada rere retallada, mentre
s’afavoria la privatització de serveis públics. Bona part dels recursos i
diners públics, del famós Deute que aclapara les finances i la hisenda de
l’Estat, per tant de l’Autonomia, s’han dedicat als afers financers i negocis
privats, en compte de revertir a la ciutadania.
Hi ha hagut marge econòmic pel rescat financer dels bancs,
de les caixes, però no n’hi ha per sostenir el treball, la salut, el transport,
l’educació, la disponibilitat de sostre, els serveis públics generals i
elementals. S'ha emprat la crisi com una gran estafa, han crescut com mai els
beneficis de multinacionals o la banca, gens disposada a retornar els 61.000 M €
del rescat fet a compte de la devaluació de salaris i drets.
Com és que els Bancs i les grans empreses privades
aconsegueixen “rescat” en detriment de la població treballadora, malgrat sigui
el treball de cada dia el que permeti sostenir tot el sistema econòmic i
polític?
No podem trobar resposta a aquesta pregunta sense entendre
que la gran propietat financera, industrial i la comercial són els veritables
senyors de l’economia del mercat privat. Els Estats, les Institucions i el
poder judicial, les jerarquies catòliques i militars, el sistema polític amb la
majoria de partits, són els lacais d’aquests senyors del capital.
El canvi a fer és en clau rescat ciutadà, de resoldre les
desigualtats, de rescat de la sobirania i el dret a decidir de Catalunya.
Drets socials per posar fi a les desigualtats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario