4/12/15

Ciutadania en comú promou el canvi rupturista pel 20 D


Paolo fent forats als cartells.
Trepitgem ferm. L’onada de canvi es converteix en marea.
Una marea en comú. Des del Sí que es pot. Junts i Juntes sí podem.
El 15 M de 2011, les vagues generals, la Marxa de la Dignitat, el referent polític municipalista de les Ciutats del canvi el 24 M 2014, el tren de la llibertat i la Marxa de Dones a Madrid (2014 i 2015), la mobilització sobiranista des del 10 Jl2010, ara les eleccions generals estatals del 20 D.
Convé desenvolupar la mobilització pel 20 D amb el tarannà de canvi rupturista i confluent. El dia següent de les eleccions, junt el grup propi català de “En comú podem”, contribuïm a la confluència entre “En comú podem”, “Podemos”, “IU-Unidad Popular”, En Marea, Compromís-Podemos.
El destret del desacord entre Podemos i IU-Unidad Popular es necessita que evolucioni a una complementarietat de les propostes a una confluència parlamentària després del 20 D.
A l’inici de la campanya hi ha expectatives d’un Congrés i Senat amb molts més grups de les esquerres que haurem de saber fer entesa per picar al mateix clau de les polítiques destructives retalladores.
#ElCanviReal te a veure en foragitar el PP del govern i barrar el pas a C’s.
La força de l’ “En comú podem” i de les Ciutats del canvi pel bé comú, rau en la ciutadania conscient mobilitzada, beu de les grans accions sindicalistes tot i que esdevinguin en participació individualitzada, es nodreix del “Pa, Treball i Sostre” de la Marxa de la Dignitat, inclou l’ebullició rupturista sobirana de processos constituents i república catalana.
Una ruptura constituent que per ser creïble i per fer possible el que sembla impossible, és consubstancial i indestriable del rescat social.
L’impàs en el procés de sobirania català després de la Declaració d’inici constituent, prové de dues causes vitals. La negativa, prohibició i bloqueig estatal del Regne de la Constitució de 1978 amb el xoc de sobiranies i legalitats, així com de la necessitat del canvi d’hegemonia i lideratge a Catalunya, des de la dreta actual a les esquerres.
Les esquerres són temorenques. O es posen al darrere, amb pataleig ans submises, de la dreta continuista de la refundació convergent, o fan com si no anés amb elles l’anhel popular del clam immens per la sobirania i la república catalana, expressat amb el símbol de la independència. O les altres que furguen per la ruptura real i contreta no tenen prou forces per fer-ho soles i tb son hostatges de no voler diluir la concepció rupturista revolucionària en un neo-autonomisme etern, ja superat per la ciutadania mobilitzada.  
L’expectativa es pot orientar cap a una ampla entesa constituent rupturista republicana catalana, amb un rescat social ineludible.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No ens rendirem. En comú podem.
No ens rendirem, decidirem, lluirarem, guanyarem!
Tot canviarà, tot canviarà, tot canviarà!
#ElCanviReal
En comú podem Spot TV

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada