Rescat democràtic i sobirà

“Li diuen democràcia però no ho és”. Premonitori el lema de les places quinzemaigistes. 

En Comú Podem ha establert com a tercer eix la “Democràcia real contra la corrupció”. 

La concreció política significa llibertats, foragitar la corrupció, assolir els drets fonamentals i universals. La clau rau en una ruptura constituent. A diferència del 1978 on la Constitució va ser un pacte bastard. 

A Catalunya, el procés a l’Estat de les Autonomies, va representar que la Generalitat republicana a l’exili es convertís en l’autogovern autonòmic del Regne d’Espanya. El corol·lari va catapultar a Jordi Pujol i CiU al lideratge popular català.
El “peix al cove” de Pujol, sabem ara públicament, que estava farcit de corrupció ben catalana. Així com “l’ara no toca” s’ha emprat durant gairebé tres dècades per donar suport a la política neoliberal i autonomista centralista de l’Estat, amb la UCD d'Adolfo Suárez, el PP d’Aznar o Rajoy, i el PSOE de Felipe González o Zapatero. 

No n’hi ha prou amb reformes que tapin forats en el vaixell constitucional obsolet. 

ERC, que promou la independència i la República catalana, ha de decidir-se a superar el cordó umbilical amb la representació dels poders autonomistes, en l’aspecte nacional sobirà, en l’econòmic i en el social. 

Ruptura constituent és democràcia més participativa que les limitacions de la simplement representativa institucional. Cal decidir sobre tot, aquí i ara. A Catalunya sobre el rescat social, la re-municipalització de l’aigua, l’energia, una renta bàsica, per fer-ho en concret. L’anhel massiu de llibertat i independència resulta cabdal per la ruptura: Exercir el dret a decidir que representa el dret a l’autodeterminació, cal actuar en rescat de la sobirania.  

L’empoderament social, el rescat ciutadà no vindrà pas de les concessions del Cercle d’Economia, ni de la magnanimitat reial espanyola, ni dels representants polítics dels poders econòmics com el PP, C’s o CDC reconvertida en Democràcia i Llibertat.

L’empoderament ciutadà sobirà tampoc vindrà de la Corona, ni d’una hipotètica reforma constitucional espanyola, ni de tot allò que fa olor a un estat caciquil i de parasitisme financer, com mostra una corrupció tan estesa. 

Cal decidir-se a decidir de forma sobirana. Si encara sobrevolen dubtes, il·lusions i miratges, fem un referèndum i el que calgui. Però fem-ho des de la base mobilitzada impressionant d’aquest poble que diu “Via lliure a la República Catalana”. 

Amb totes les aliances possibles, sí. Del sindicalisme, de les esquerres dins l’Estat, de la important i necessària contribució democràtica radical de les esquerres espanyoles, de tots els pobles de la península Ibèrica i d’Europa. 

Ada Colau a 9 Barris.

Estem orgullosos que En Comú Podem amb l’Ada Colau aixequés un “Visca Catalunya” de milers de madrilenys i madrilenyes al cor de la capital de l’actual Estat. És tot un símbol de germanor prometedor. 

Aconseguir la democràcia real clama per una ruptura amb les polítiques que han estat la base del règim monàrquic i l’Estat. Vol dir procés constituent català. Processos constituents diversos i confluents dins l’Estat. Amb la força de la mobilització popular.  

És la ciutadania, el poble, el sindicalisme, qui pot donar contingut lliure i social a una sobirania real. (De la Carta de L'Aurora).

Vota En Comú Podem.