24/12/15

Orgull sobirà i comuner


Orgull de guanyar. Orgull de decidir. Orgull comuner. 


En Comú Podem ha capgirat el panorama català. El lideratge de l’alcaldessa Ada Colau amb les confluències obre la perspectiva d’un canvi d’hegemonia política, on l’esquerra social de base municipalista En comú contribueixi i lideri l’execució efectiva del dret a decidir.
Entre un 27 % i un 38 % dels vots ha aconseguit En Comú Podem a les grans ciutats, als seus barris i a molts pobles, amb una mitja del 24,74 % a Catalunya, 1/4 part de la ciutadania votant.
Alexandra Fernández, En Marea.
Set milions de vots a l’Estat del Regne d’Espanya s’han aplegat entorn de les diferents candidatures que defensen el dret a l’autodeterminació i a decidir de Catalunya: sigui amb un referèndum, un procés constituent, amb la independència o amb la república catalana.
Emergeix un Grup català propi En Comú Podem, el guanyador en vots i diputats i diputades (12). La confluència En comú mostra capacitat de liderar el sobiranisme popular i social.
ERC (9 diputats/es) supera a Democràcia i Llibertat (CDC/Mas), tot i que es veu superada àmpliament en la clau electoral estatal per En Comú Podem.
Patacada de DiL (CDC/Mas) immensa. L’inici de la refundació de CDC queda llastrada pel bloqueig a que sotmet a JxS amb els tres mesos d’incapacitat per formar govern que concreti la Declaració d’inici constituent. El president Mas queda molt afeblit, a expenses d’obligar i trencar a la CUP perquè renunciï a fer passes de ruptura acceptant una presidència continuista de la dreta catalana.
Colau, Iglesias, Oltra, en Valencia.
El PSC segueix la davallada. Cedeix l’hegemonia a les eleccions estatals a En Comú Podem.
La CUP no es va presentar, una part del seu electorat independentista ha optat per defensar el Dret a decidir (Referèndum català) a l’Estat de la ma de Xavier Domènech i Ada Colau.
C’s ha fracassat, no ha aconseguit batre a l’esquerra ni a Espanya ni a Catalunya, l’amenaça de ser primera força s’ha esvaït. La població treballadora ha preferit l’esquerra social (morada/lila) i roja en comptes del taronja. En Comú Podem ha mostrat com es pot barrar el pas a C’s: una combinació sana i honesta de rescat social i de la sobirania.
El PP ha quedat l´últim. UDC foragitada com a les autonòmiques.
El procés català s’amplia per l’esquerra comunera, rupturista constituent, sobiranista inclusiva.
El règim de la Constitució de 1978 del Regne d’Espanya està en situació crítica. Colpejat per la crisi econòmica, col·lapsat per les polítiques econòmiques i socials retalladores, amb possibilitat de fragmentació per la fallida autonòmica.
El PP guanya respecte les altres candidatures, a costa de retrocedir molt, de 186 a 123 diputats/es, perd 3.650.814 vots, mentre queda en un escenari que no pot formar govern
de majoria absoluta ni amb C’s. La inestabilitat parlamentaria i governamental s’ha instal·lat a Les Corts i a la Moncloa.
Al PP, ni aigua. En primer lloc cap vot ni abstenció per Rajoy i el PP. En segon, pla d’emergència social, drets universals i dret a decidir per Catalunya. El tercer, fer efectiu i concret que la ciutadania catalana exerceixi la sobirania i pugui decidir sobre la independència, l’encaix amb els altres pobles i l’estat, i la república catalana.
Els vots a les esquerres no han d’emprar-se per instal·lar a la dreta al govern. Un suport del PSOE a la investidura d’un president del PP seria una traïció al vot ciutadà atorgat. La unitat contra la crisis no pot ajuntar a qui aplica la reforma laboral i a qui està per la derogació d’aquesta reforma laboral.
Promovem la confluència i coordinació amb les esquerres catalanes, espanyoles, basques, valencianes i gallegues per acords d’alternativa social i de processos constituents.
És l'hora de convertir els vots d'En Comú Podem amb mobilització i compromís de confluència conscient organitzada arreu. La combinació d’En comú i de República catalana, junt al sindicalisme, és una fórmula per fer nou lideratge d’esquerres.
És un èxit democràtic situar el dret a decidir de Catalunya i el referèndum català en la política espanyola, en tant que condició per a la investidura. Alhora hem de saber explicar que no hi ha un context  polític suficient que sustenti l’expectativa d’un Referèndum negociat i concedit per l’Estat. El Congrés, el Senat i el Tribunal Constitucional ho negaran, prohibiran i impediran.
És responsabilitat de les esquerres catalanes autodeterministes, sobiranistes i independentistes, ECP, ERC y CUP, establir com executar la proposta referendatària de sobirania no supeditada ni subordinada, ara majoritària, en fets reals i concrets perquè la ciutadania catalana pugui decidir. Vulgui o no ho vulgui el govern de l’Estat i el Rei.
L’Aurora, des d’EUiA i En Comú, forma part i impulsa confluències En Comú Podem, per fer camí de ruptura social i democràtica, procés constituent i república catalana.
Ens cal una gran entesa pel pla de xoc d’emergència social i per fer efectiu el procés constituent amb la concreció de la decisió sobirana ciutadana. En comú podem, ERC i la CUP, inclòs sí el PSC hi estigués disposat, amb la complicitat compromesa del sindicalisme, han d’assumir un co-lideratge d’un procés constituent per una república catalana.
Fem, junts i juntes, En Comú Podem.
Forgem teixit i lideratge comuner per arreu a cada barri, ciutat, poble i poblet de Catalunya.
De la Carta de L’Aurora. 

+++++
Annex
(De la Resolució del CN d’EUiA).
En Comú Podem ha estat primera força a Catalunya amb 927.940 vots, un 24,74 %, 12 diputats i diputades i 4 senadors i senadores, a molta distància de la 2a força, que ha estat ERC, amb 599.289 vots, un 15,98%, 9 diputats i diputades, i 6 senadors i senadores.
- En Comú Podem ha estat primera força a les províncies de Barcelona (766.889 vots, 26,91%) i de Tarragona (76.828 vots, 20,65%), i tercera força a les províncies de Girona (53.894 vots, 16,26%) i Lleida (30.329 vots, 15,34%). Haver superat el 15% a totes les circumscripcions ens garanteix assolir grup propi català al Congrés, que serà el més gran de totes les forces catalanes, i el cinquè grup de tota la cambra en vots i diputats/des.
-ECP ha guanyat les eleccions a les quatre capitals de província, a les principals capitals de comarca, i les ciutats grans i mitjanes del conjunt del territori.
Ha guanyat als 5 municipis que composen el Barcelonès, als 30 municipis que composen el Baix Llobregat, a 18 dels 23 municipis del Vallés Occidental, a 23 dels 39 municipis del Vallés Oriental, a 16 dels 30 municipis del Maresme, i als 6 municipis que composen el Garraf.
-Molt rellevant ha estat el resultat a Barcelona ciutat: 218.080 vots, un 26,57%. ECP ha guanyat a 8 dels 10 districtes, i en 63 dels 73 barris, millorant el resultat de Barcelona en Comú a les eleccions municipals (176.337 vots, un 25,21%, es va guanyar en 6 de 10 districtes, i en 54 dels 73 barris).
-ERC torna a superar a CDC (DiL) com va succeir a les eleccions europees. Cal destacar el mal resultat per Convergència (Democràcia i Llibertat), que queda quarta força en vots (565.501, un 15,08%) i escons (8) per darrera d’un PSC que encara aguanta en els zones metropolitanes, i queda tercera força en vots (589.021, un 15,70%), i empata a 8 escons amb CDC, però es queda sense representació al Senat. També cal esmentar la desfeta d’UDC, que queda fora del Congrés i del Senat, com ja havia quedat fóra del Parlament de Catalunya.
+++++
Altres.
Declaració de CCOO confederal: http://www.ccoo.es/cms/g/public/o/8/o62411.pdf
Declaració de la CUP:

“Orgull”, Ada Colau.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada