11/5/15

Lluís Llach i Pablo Iglesias sobre la llengua catalana i el dret a decidir


A 9 Barris Pablo Iglesias de Podemos va aprofitar el míting de suport a Barcelona en Comú per rectificar les barrabassades sobre la llengua catalana i el dret a decidir: "Sé perfectament que la llengua que es parla a Barcelona, la que es parla a València, la que es parla a Mallorca és la mateixa, com també és la mateixa la que es parla a Madrid, a Sevilla, a Buenos Aires o a Lima."
En un diari i a la radio el líder de Podemos, va considerar que hi ha marge per pactar amb ERC en qüestions socials. Esmentà alhora que "Catalunya hauria de tenir un regim fiscal especial, particular".
Tanmateix Pablo Iglesias segueix amb una concepció d'asimetria a l'Estat i de territoris, ben lluny de l'anhel i clam per la sobirania i el nou Estat català dins Europa. La perspectiva d'una República catalana "dels drets socials i laborals" com promou l'ANC, i com defensa EUiA, és aliena a l' ideari de Podemos.
Podemos se situa en el sí a la defensa del dret a decidir, ans en el no a la independència, sense tenir en compte que la posició dominant i d'imposició des de l'Estat acreix l'escletxa entre Catalunya i Espanya.
La crítica a que el PP és una fàbrica d'independentistes ha d'incloure la política estatal de negar, prohibir i impedir tant el dret a l'autodeterminació, com a la realització concreta d'una consulta o referèndum, adés la independència -separació- segons decidís la població a Catalunya.
La unitat entre els pobles català i espanyol, així com entre les forces polítiques democràtiques i de les esquerres catalanes i espanyoles, només podrà ser sòlida amb la garantia ferma i convençuda de les espanyoles a la llibertat i a la independència de Catalunya, si així ho volen i decideix la població catalana. Malgrat la legalitat constitucional espanyola de 1978 ho exclogui.
En Lluís Llach ha expressat el que anomena '"engany" de Pablo Iglesias, en sis piulades, referent a les declaracions de Pablo Iglesias abans de 9 Barris.
"Coincideixo amb molts dels principis que esperonen la gent que creu en Podem. En algun moment m'ha seduït el moviment, però em ratifico: creure en el dret de decidir quan la constitució ho permeti és senzillament no creure-hi. I això no va de ser català o no. Va d'engany. Si per no perdre vots als Països Catalans sud, no saps si el català-valencià és la mateixa llengua però a l'Alguer sí, no va de cultura, va d'engany. Si per no perdre vots a Madrid no saps què és ni què representa l'Eix Mediterrani, no va d'ignorància, no. Malauradament, va d'engany. Sóc gran i les esquerres m'han enganyat moltes vegades. Aquestes afirmacions corresponen a una manera de fer política antiga: l'engany. Continuo en l'intent esquerranós, com la gent de Podem. En el panorama català veig esquerres més sinceres que les noves velles ofertes."


L'Estaca (lletra).


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada