12/5/15

Ada Colau i la consulta barcelonina


El Crític de Roger Palà està posant el punt sobre les i en el que fa referència a Ada Colau i Barcelona en comú.
El sobiranisme i independentisme incloent ha posat la brúixola cap una república catalana amb contingut i drets social pel nou país.
Mentre hi ha un altre independentisme, diguem-ne més purista i fins i tot xovinista, que pretén que tot fora tres voltes independentista, amb pedigrí atorgat per uns sacerdots i sacerdotesses de les essències catalanistes.
Uns comprenen que cal una potent base i mobilització ciutadana social per fer les passes necessàries de constitució de les lleis i institucions catalanes, única manera d'aconseguir una ruptura amb la Constitució de 1978 del Regne d'Espanya i configurar una república catalana.
En aquesta concepció s'hi inclou de forma natural les forces polítiques, socials i veïnals, que defensen drets i sobirania com indestriables, cadascú des de posicions independentistes, sobiranistes i federalistes.
Els altres volen convèncer indecisos, sense entendre la diferència cabdal que hi ha entre un anunci d'una sobirania i independència hegemonitzada per la dreta catalana, CiU, respecte un inici constituent, lliure, social i republicà, que decanti l'hegemonia i el lideratge polític vers les esquerres. Són situacions completament diferents i contraposades. En el primer cas no s'aconseguirà la independència, doncs ni haurà la suficient unió popular, ni CiU podrà trencar amb els poders i legalitat espanyola. En el segon cal que les esquerres siguin unitàries i que cap d'elles donin suport ni siguin hostatges de les polítiques de CiU, sinó que liderin el nou país.
Una part suficient important del poble i la ciutadania catalana treballadora no està pas disposada a acceptar i seguir el lideratge del president Mas i CiU, doncs representa el manteniment de les polítiques econòmiques de retallades. Unes polítiques que malmeten i destrueixin el país en comptes de fer el país que volem.
Ada Colau i Barcelona en comú s'han confrontat amb aquest dilema al copsar que una alcaldessa que emergeixi dels barris, dels drets i de les necessitats veïnals i social, ha de convertir-se en incloent del conjunt del teixit ciutadà ampli.
L'experiència de confluència barcelonina es pot considerar coixa i perduda per la sobirania de Catalunya o com una oportunitat cabdal de que el veïnat més popular i mestís en pertinença originària nacional, formi part del gruix del moviment per la sobirania d'un nou país.
Ada Colau no és cap Cavall de Troia de cap unionisme espanyolista ni constitucional reial. Cert que ha d'atrevir-se d'una vegada a defensar la sobirania i la república catalana, de la mateixa manera que va defensar i va votar pel SíSí.
Roger Palà sustenta aquesta idea alhora de valorar la proposta de l'Ada Colau d'una consulta a la ciutat per incorporar-se a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Alguns extractes de l'article d'el Crític:
"La consulta sobre la independència que està preparant Ada Colau. No hi fa res que la candidata de Barcelona en Comú faci declaracions contra la llei Wert, a favor del dret a decidir o fins i tot s’hagi pronunciat a favor de la independència en la consulta del 9N... li retreuen que tan ella com la candidatura que encapçala són tebis i inconcrets amb la qüestió nacional, quan no directament la quinta columna de l’espanyolisme. S’ha dit fins i tot i que una hipotètica victòria de Colau convertiria Barcelona en capital de l’unionisme i seria un cop letal al procés.
Els qui fan aquests comentaris, però, no tenen en compte que entre les propostes de Barcelona en Comú n’hi ha una que, si bé ha estat considerada per molts una fugida d’estudi, conté una càrrega política de profunditat en clau sobiranista. Parlem de la proposta verbalitzada per la pròpia candidata a l’alcaldia de realitzar una consulta sobre si Barcelona s’ha d’adherir o no a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Des de l’òptica independentista, a primer cop d’ull ens pot semblar una declaració per sortir del pas i no mullar-se gaire. Però pensem-hi una mica… què passaria si Barcelona en Comú guanyés les eleccions i s’atrevís a fer realitat la idea?
Des del punt de vista de l’independentista de tota la vida (ITV), probablement les propostes de Barcelona en Comú no facin ni fred ni calor. I és cert que aquesta formació inclou persones contràries a la independència, o que senzillament no el consideren aquesta qüestió una prioritat. Però en cap cas és així en el nucli impulsor de Guanyem, on gent com Gerardo Pisarello o Jaume Asens tenen un paper rellevant. Els sobiranistes de Guanyem, però, s’allunyen de les formes del típic ITV, entre d’altres coses perquè a Barcelona aquest perfil sempre ha estat minoritari i amb poc pes social. Una qüestió que l’”independentisme autèntic” mai ha acabat d’entendre i que, de vegades, genera tensions i conflictes que no duen enlloc".

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada