3/5/15

El sobiranisme i l'Ada Colau vist per Roger Palà


Unes de les claus per iniciar un procés constituent d'un nou país que construeixi legalitat sobirana fent una república a Catalunya rau a Barcelona.
Roger Palà analitza el substrat de Barcelona en comú i del lideratge de l'Ada Colau, en relació a un "nou Abril del 31", per referir-se a la proclamació de la república catalana i a la instauració de la II República espanyola.
La possibilitat d'aliances entre Barcelona en comú, ERC i CUP, obre una nova perspectiva o flanc a treballar pel sobiranisme i d'independentisme, sense condemnes desenfocades que, al calor de la campanya electoral, dificultin tant una evolució de Barcelona en comú a favor de la sobirania ciutadana catalana com de la ruptura amb un inici constituent republicà a Catalunya.
El gir cap a la República catalana, amb els drets socials i laborals, per part de l'ANC, senyala unes expectatives inèdites a explorar i treballar entre les esquerres.
Guanyar l'alcaldia de Barcelona des de les esquerres, fent perdre a Trias i CiU seria una senyal molt positiva. Barcelona en comú ha de fer el seu pas madurant la posició política de considerar i defensar a Barcelona com a cap i casal d ela sobirania, la constitució i la república de Catalunya.
"Que el sobiranisme focalitzi les seves ires contra Colau, però, pot arribar a ser contraproduent per la pròpia causa independentista.
Si l’independentisme vol esdevenir hegemònic, doncs, no sembla gaire intel·ligent posar-se radicalment en contra d’algú que, sense estar a les antípodes ideològiques del sobiranisme, gaudeix d’unes simpaties tan àmplies a la capital del país.
És evident que Barcelona en Comú no són precisament els hereus polítics del PSAN. Al mateix temps, és cert que dins del paraigua d’aquesta plataforma hi podem trobar persones refractàries amb el procés i molt crítiques amb el sobiranisme. Però també és veritat que molts dels dirigents de Barcelona en Comú han manifestat les seves simpaties amb l’independentisme, quan no se n’han reivindicat públicament: la mateixa Ada Colau va votar "sí-sí" en la consulta del 9 de novembre. La campanya histèrica de determinats sectors contra Colau no ajuda a generar simpaties entre els indecisos: més aviat traça fronteres i aixeca murs que impossibiliten l’avanç dels partidaris de la independència. Perquè, en realitat, en el rerefons d’aquests atacs hi ha qüestions que no tenen a veure amb el sobiranisme, sinó amb la por que desperta entre determinats sectors la possibilitat –apuntada tímidament per algunes enquestes- que Barcelona en Comú aconsegueixi guanyar les eleccions municipals del 24 de maig a Barcelona. O més encara: que, amb independència de quines siguin les majories, Barcelona en Comú estigui en condició de cercar aliances estratègiques amb ERC o la CUP per consolidar una alternativa de govern a la capital. La sola possibilitat d’aquest nou Abril del 31 genera pànic de Diagonal en amunt. És normal. És un escenari difícil, però no estem parlant, ni molt menys, d’una possibilitat remota."

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada