22/5/15

Ada Colau per un projecte veïnal de ciutat, compromès amb la sobirania de Catalunya


El titular de l'entrevista d' Assumpció Maresma i Andreu Barnils per Vilaweb ha estat: Ada Colau: "No podem esperar el canvi de la constitució". Entrevista a la cap de llista de Barcelona en Comú.
Ada Colau (1974) és la cap de llista de Barcelona en Comú, partit que agrupa l'equip de Guanyem en torn el DESC i activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), gent d'ICV, d'EUiA, Podem, Procés Constituent, que va cofundar i presidir temps enrere. Segons les enquestes publicades, Barcelona en Comú és la primera força o la segona a l'ajuntament, sempre sense majoria absoluta. Colau parla d'independència, de l'aliança amb ICV i Podem i no amb la CUP, i del seu projecte de ciutat, pactes inclosos.
En aquesta entrevista es percep una visió clara dels reptes i canvis que Barcelona necessita. Ada Colau s'expressa com a candidata capacitada per exercir d'alcaldessa.
Els padrins i padrines de l'Ada no són les grans empreses, fortunes i bancs, sinó el veïnatge treballador i humil de Barcelona.
Poso uns extractes:
—David Fernàndez és capaç d'unir canvi social i independència. Per què vós no? —Jo també podria unir-ho. Jo ho he dit... David Fernàndez me'l crec. Qui no em crec és CiU. I he dit, i ho crec, que la independència és un procés de sobirania real des de baix, un procés constituent on la població decideix les regles de joc i posa les normes. Des d'aquest punt de vista m'ho podria creure. No em crec un procés segrestat per CiU.
Per a aturar els desnonaments... —La via més ràpida, ho ha demostrat la PAH, és la voluntat política. I la independència financera.
—A Barcelona en Comú tindreu votants independentistes. Tindreu regidors independentistes? —Sí. Segur que sí... a Barcelona en Comú hem dit sempre que creiem en el dret de decidir com a dret democràtic irrenunciable, i això vol dir que és la població la que ha de parlar i no els representants polítics en nom de la població.
—Us aniria millor si us mulléssiu en aquesta qüestió... —Nosaltres considerem que ens mullem. Hauríem de tenir clar què significa mullar-se. T'ho dic al contrari. Com una persona que no ha estat mai independentista, i que va votar Sí-Sí, perquè va veure un procés popular, exemplar, il·lusionador, que defensava la democràcia davant l'autoritarisme del PP. I sense haver estat mai independentista vaig votar Sí-Sí. A mi, que vinc d'aquesta trajectòria, em sorprèn que en lloc de trobar-me actituds inclusives, m'hagi trobat amb un sector de l'independentisme que no ha fet res més que atacar-me des de llavors. Que no em defineixo prou, que no m'implico prou. No sé quanta gent vol sumar gent al teu projecte. Però si vols sumar gent al projecte, en teoria, m'hauries de convidar i fer propostes. I no posar-me contra la paret, i dir-me que si no penso exactament com tu quedo exclosa del teu projecte. No és inclusiu, com a projecte.
... —Et podem donar la garantia absoluta que nosaltres farem molt més per la sobirania de Catalunya i pel dret de decidir que CiU. La garantia absoluta. Qualsevol dels nostres regidors, tant si és independentista com si no, estarà disposat a arribar fins on calgui. A enfrontar-se amb l'estat, amb la Unió Europea i amb qui calgui perquè puguis exercir el teu dret de decidir perquè aconseguim el màxim de sobirania possible.
—Primera mesura que prendríeu si fóssiu batllessa? —El pla de xoc. Són trenta mesures, perfectament viables, que hem pressupostat en cent seixanta milions. Cobreixen les tres prioritats de Barcelona: generar ocupació, garantir drets bàsics (habitatge, alimentació, etc.) i en tercer lloc, però no menys important, democratitzar la institució, garantir la transparència i la participació ciutadana.

Entrevista complerta: http://dai.ly/x2qonq2

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada