28/5/15

La victòria de la il·lusió


A les eleccions municipals perden les dretes, guanyen les esquerres, puja la sobirania.
Barcelona en comú aporta que el veïnatge dels barris posen a Ada Colau per alcaldessa. El tomb a Barcelona és la victòria de la il·lusió.
Arreu de Catalunya i de l'estat el canvi amb la nova política porta la marca d'unes marees ciutadanes decidides a plantar cara a les dretes, a CiU i al PP.
Es vol que es facin polítiques socials. Coherència de les esquerres. Llibertat i sobirania catalana.
Els municipis encapçalen la rebel·lia ciutadana. Una llarga marxa, ben pacífica i compromesa. Les fites es centren en unes institucions que han de ser del poble i no dels poderosos, magnats econòmics i financeres.
Els somnis s'encaminen a alliberar unes institucions que es consideren segrestades. Un bon inici per fer camí. Ja arribarà el moment quan, a més d'alliberar aquestes institucions, també caldrà capgirar i transformar de dalt a baix aquestes institucions fetes a mida dels poders econòmics.
Les eleccions municipals a Catalunya han significat un clar gir a l’esquerra, amb un enfortiment del sobiranisme. CiU ha baixat més de 5 punts percentuals i ha perdut més de 90.000 vots, tot i l’increment de participació.
Com a resultat, perd més de 500 regidors, encara que obté més regidories a pobles petits, però retrocedeix al gran cinturó industrial. El PP ha perdut 5 punts, més de la meitat dels seus vots i regidories. Malgrat que aquestes pèrdues de la dreta les compensa parcialment el creixement de Ciutadans.
La suma de vots i regidors de les candidatures d’esquerra, incloent-hi les diferents formes de candidatures de confluència, Barcelona en comú, les d’ICV i EUiA, PSC, ERC i la CUP, sumen més del 60% del vot popular.
Destaca l’èxit de les candidatures de confluència, especialment la victòria de Barcelona en comú que aconsegueix desbancar la dreta del govern de la capital de Catalunya.
Aquest és el triomf de la unitat popular, d’una llista forjada amb molta complexitat des de baix, de manera assembleària, sobre la base d’un codi ètic de màxima transparència i d’un programa d’emergència social per resoldre els problemes urgents de la gent senzilla de la ciutat.
El veïnatge vol decidir-ho tot "en comú". I, Sí, es pot.
L’experìència d’altres localitats, com Terrassa o Les Franqueses, mostra que les confluències més amples són les que han tingut èxit.
Ara caldrà respondre a les expectatives populars. L’objectiu prioritari ha de ser treure la dreta dels governs locals i, allà on sigui possible, constituir pactes de govern municipal d’esquerres i sobiranistes. Pactes suficients entorn el pla d'emergència, de xoc; acords puntuals que reforcin les esquerres.
Caldrà governar obeint, eixamplar la base social de les candidatures “en comú” per resistir els atacs de la dreta i dels poders econòmics amb la força de la ciutadania mobilitzada en defensa dels drets socials. El carrer ha de mantenir-se amatent, conscient, i fer sentir la seva força als consistoris.
Calen alcaldesses i alcaldes d'esquerres, compromesos amb la sobirania de Catalunya.
Des d’ara, i com s’ha fet a Barcelona i a altres municipis, comencem a forjar “Catalunya en comú”, un moviment de confluència per a les eleccions al Parlament de Catalunya que tingui com a eix programàtic la sobirania amb un inici constituent cap a la República Catalana amb la participació d’organitzacions d’esquerra i moviments socials, sindicals i cívics.
La majoria ciutadana i resident vol i ha de poder decidir sobre tot i per tant sobre Catalunya.
De la Carta de L'Aurora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada