Després de tres mesos de violentes
confrontacions a Kíev entre l'oposició i el Govern Ianukóvitx, que han provocat
desenes de morts i centenars de ferits, l'acord assolit primer entre la UE i
els EUA d'una banda i Rússia d'una altra, i després entre els partits opositors
del Consell de la Plaça Maidan i el Govern, ha acabat provocant la
descomposició del Partit de les Regions, l'enfonsament del Govern i la fugida de
la capital del President Ianukóvitx, destituït a continuació pel Parlament
ucraïnès.
El pacte assolit implica la retirada de policies i manifestants del centre de Kíev, la restauració de la Constitució de 2004 a favor d'un règim parlamentari, la formació d'un govern d'unitat nacional de transició i la celebració d'eleccions presidencials abans de final d'any.
Després de mesos d'un pols geoestratègic entre la UE i Rússia per ampliar les seves zones d'influència i els seus models d'integració econòmica regional a Ucraïna, que ha enfrontat les diferents oligarquies russòfobes i ucraïnòfones que controlen el país, el govern central, que havia de ser garant del procés pactat, ha estat l'última víctima, deixant Ucraïna en el caos.
El principal responsable d'aquesta situació és el propi Ianukóvitx i la seva estratègia suïcida de provocació, utilitzant els franctiradors de la policia contra els manifestants de Maidan, per involucrar l'exèrcit en la gestió d'un estat d'excepció que tombés el pols geoestratègic al seu favor i controlar l'aplicació del pacte. La seva victòria ha estat pírrica i ara se'l busca per assassinat.
L'ensorrament del règim del Partit de les Regions, el principal instrument polític de l'oligarquia russòfoba, deixa l'escenari polític a Kíev en mans d'una oposició dominada per la dreta i l'extrema dreta nacionalista, i les seves milícies feixistes. Però a les regions i ciutats de província la realitat de la fractura lingüística i del control de les oligarquies locals no ha variat substancialment.
La falta de legitimitat del Parlament de Kíev -fins divendres amb una majoria del Partit de les Regions, avui dels partits de l'oposició que defensen l'acord proposat per la UE- deixa la porta oberta a una recrudescència del pols geopolític entre els veritables centres de decisió: Washington i Brussel·les, d'una banda, i Moscou de l’altra.
Mentre es construeix un nou consens oligàrquic i es convoquen les eleccions presidencials abans de final d'any, el principal perill és que l'heterogènia esquerra ucraïnesa es converteixi en el boc expiatori de la mobilització de l'extrema dreta al centre i a l’oest ucraïnòfons del país i, sobretot, a Kíev.
Els atacs soferts per militants i seus del Partit Socialista, el Partit Comunista, els sindicats oficials i independents i l’"Oposició d'Esquerra", exigeixen una campanya de solidaritat de tota l'esquerra europea i la defensa de les llibertats democràtiques a Ucraïna.
El pacte assolit implica la retirada de policies i manifestants del centre de Kíev, la restauració de la Constitució de 2004 a favor d'un règim parlamentari, la formació d'un govern d'unitat nacional de transició i la celebració d'eleccions presidencials abans de final d'any.
Després de mesos d'un pols geoestratègic entre la UE i Rússia per ampliar les seves zones d'influència i els seus models d'integració econòmica regional a Ucraïna, que ha enfrontat les diferents oligarquies russòfobes i ucraïnòfones que controlen el país, el govern central, que havia de ser garant del procés pactat, ha estat l'última víctima, deixant Ucraïna en el caos.
El principal responsable d'aquesta situació és el propi Ianukóvitx i la seva estratègia suïcida de provocació, utilitzant els franctiradors de la policia contra els manifestants de Maidan, per involucrar l'exèrcit en la gestió d'un estat d'excepció que tombés el pols geoestratègic al seu favor i controlar l'aplicació del pacte. La seva victòria ha estat pírrica i ara se'l busca per assassinat.
L'ensorrament del règim del Partit de les Regions, el principal instrument polític de l'oligarquia russòfoba, deixa l'escenari polític a Kíev en mans d'una oposició dominada per la dreta i l'extrema dreta nacionalista, i les seves milícies feixistes. Però a les regions i ciutats de província la realitat de la fractura lingüística i del control de les oligarquies locals no ha variat substancialment.
La falta de legitimitat del Parlament de Kíev -fins divendres amb una majoria del Partit de les Regions, avui dels partits de l'oposició que defensen l'acord proposat per la UE- deixa la porta oberta a una recrudescència del pols geopolític entre els veritables centres de decisió: Washington i Brussel·les, d'una banda, i Moscou de l’altra.
Mentre es construeix un nou consens oligàrquic i es convoquen les eleccions presidencials abans de final d'any, el principal perill és que l'heterogènia esquerra ucraïnesa es converteixi en el boc expiatori de la mobilització de l'extrema dreta al centre i a l’oest ucraïnòfons del país i, sobretot, a Kíev.
Els atacs soferts per militants i seus del Partit Socialista, el Partit Comunista, els sindicats oficials i independents i l’"Oposició d'Esquerra", exigeixen una campanya de solidaritat de tota l'esquerra europea i la defensa de les llibertats democràtiques a Ucraïna.
La mobilització de la gent ha fet caure
el govern ucraïnès. És possible derrotar els governs per tal de canviar les
polítiques. Ara que a Catalunya es lluita per celebrar la Consulta, tenim
l’ocasió de canviar les coses. Cal que el poble decideixi i trencar amb la
Constitució del 78, per obrir camí cap a una República catalana i a polítiques
a favor de la gent treballadora. De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario