Arrels genuïnes revolucionàries amb Andreu Nin

Ens cal parar atentes les orelles i obrir de bat a bat els ulls per copsar fenòmens com l'Assemblea Oberta, vagues indefinides com la de Panrico, la rebel·lió feminista i el tren de la llibertat, o les immenses mobilitzacions del procés de consulta i la Via catalana.

Què s'esdevé? Què cal fer? Com enfocar una unitat d'esquerres i catalana? Com assimilem i combinen de la manera adient el factor social i el fet nacional català? Catalunya i Espanya? Com hem de canviar i confluir per l'avenç social i de les llibertats polítiques? Quina estratègia?

El futur es fonamenta en el passat i es cou en l'avui. Una estratègia consistent i coherent ha de començar pels fonaments socials actuals i les lliçons de l'experiència combativa. El moviment espontani pot impulsar la rebel·lia i insurreccions o ruptures diverses, tanmateix per fer passes endavant i contribuir a un canvi social i polític profund convé cercar les arrels dels moviments polítics i revolucionaris. Cal construir quelcom realment nou i genuí per derrotar i superar els poders econòmics, socials, polítics, estatals i religiosos ideològics existents.

Les dues taules de debat del proper dissabte a la tarda, al Palau de la Virreina de Barcelona, dedicades a "Andreu Nin, les nacions i la Revolució social" i "L'Esquerra i el Dret a decidir" tenen la funció doble d'una reflexió col·lectiva promoguda des de la Fundació Andreu Nin, i d'aprofundir en la nostra revolució espanyola frenada i destruïda pel franquisme.

A Catalunya va ser un indret on junt amb el progrés industrial es va originar una lluita obrera revolucionaria amb l'anarcosindicalisme de la CNT, una concepció democràtica lliberal que xocava amb l'estat absolut de la Monarquia, terratinents i Església, un procés nacional inconclús, i un marxisme genuí i autòcton molt imbricat amb l'anarcosindicalisme. La influència del moviment democràtic i revolucionària internacional dels soviets russos, van marcar a foc aquests pensadors de l'acció i dirigents com Andreu Nin i Joaquim Maurín. La JSU revolucionària, l'origen doble del PCE, la Federació Comunista Catalana-Balear, el BOC i el POUM, amb l'omnipresència de la CNT, son part del bressol d'uns principis, lleis i ideologia que ens faciliten contribuir de manera conscient en els canvis que s'estan produint i els que s'anuncien.

El dissabte enfocarem l'adrenalina social des d'un prisma de les lliçons revolucionàries.

Del Butlletí d'EUiA.