La posició federalista que no concep la lliure separació
tampoc accepta la lliure unió o la federació o confederació de pobles i
nacions.
La proclama internacionalista que nega el sentiment nacional
d'un poble, això sobretot s'esdevé devers la nació dominada, acostuma a edulcorar
el nacionalisme dominant com un fet mentre condemna tot moviment d'emancipació
i sobirania del poble oprimit. Segons aquest internacionalisme l'aspiració i moviment d'emancipació nacional
català és burgès i obra conspirativa de la burgesia catalana que "porta el
poble a l'hort", en canvi del nacionalisme espanyol no se'n vol parlar emparat
amb la Constitució.
Andreu Nin hi dedicà tota una compilació teòrica i
d'experiència de la primera, segona i tercera Internacional, per alimentar una
teoria i praxi autòctona de la revolució espanyola, molt proper i en complert
acord amb les posicions polítiques i tesis de Lenin, així com les decisions vers l'estructuració
El tipus de federalisme d'obligada unió, val a dir de
negació de la possibilitat i dret a la independència unilateral d'una nació com
Catalunya que pogués subvertir una legalitat com la del estat del Regne
d'Espanya normada per la Constitució de 1978, és un federalisme conservador i
reaccionari que no sap copsar la capacitat i oportunitat revolucionaria que es
gesta amb la Via catalana cap a la independència i la Assemblea Nacional
Catalana (ANC). Te molt poc d'esquerres aquest federalisme que en els fets
impliqui seguir dins l'estat espanyol i monàrquic, ho vulgui o no el poble
català.
L' unionisme d'obligada unió a l'estat espanyol pot ser tot
menys democràtic. Per això ha esdevingut pírrica la resolució de la Conferència
de Model d'estat d'IU. Iniciar una campanya per la revolució democràtica i en canvi
pretendre encotillar el procés democràtica nacional català de Consulta en una
via legal espanyola (Constitució monàrquica de 1978) i anatemitzar la
possibilitat de independència unilateral és un contrasentit que va esclatar i
fer petar el Model d'estat unionista. L'encert d'IU i del grup parlamentari de
la Izquierda Plural ha estat i està en la defensa i el vot democràtic favorable
a la Consulta, a que la ciutadania catalana decideixi, i es respecti la decisió
que en resulti.
Aquesta lluita política tant actual no és pas nova. Les
concepcions revolucionàries dels anys vint i trenta del segle passat, adés
llibertàries adés marxistes, tractaven la mateixa problemàtica a la llum de les
grans revolucions a Europa i a Rússia. El marxisme austrohongarès va ser el
representant més clar de la negació de la llibertat dels pobles i nacions.
Mentre la radicalitat democràtica més revolucionària va esdevenir de la ma de
la teoria del marxisme bolxevic rus i de Lenin.
 |
| Diari del POUM. |
L'experiència soviètica més innovadora és la que Andreu Nin
incorpora al marxisme genuí espanyol i català del POUM. Al llibre esmentat hi
inclou uns alliçonadors Annexos. Publica uns fragments de la Declaració dels
drets dels treballadors i del poble explotat del III Congrés dels Soviets (de
Rússia)***:
"I.II. La República Soviètica Russa es funda sobre la
base de la unió lliure de les nacions lliures coma federació de les repúbliques
soviètiques nacionals". "IV. (...) El III Congrés dels Soviets,que
alhora aspira a crear la unió lliure i voluntària i, per quest motiu, més
complerta i sòlida, de les classes treballadores de totes les nacions de
Rússia, es limita a establir els principis bàsics de la federació de repúbliques
soviètiques, confiant als obrers i els camperols de cada nació la missió de
decidir amb plena independència en llurs congressos soviètics si desitgen
participar en el Govern federal i en les altres institucions federals soviètiques
i, en cas afirmatiu, en quines condicions". (pag 201).
 |
| Wilebaldo Solano.**** |
D'aquí al 9 de novembre hi ha molt de via a fer. Tanmateix
el fatídic xovinisme català no es de
rebut pretendre combatre'l amb un xovinisme espanyol monàrquic, o amb un federalisme
unionista d'obligada unió amb la Constitució real existent.
Qui s'esfereeixi davant el símbol de l'emancipació
sobiranista que expressa el clam i la imatge de la independència, s'incapacita
per copsar i per liderar una ruptura de tall democràtic i republicà a Catalunya
i a Espanya. Enguany el NO a la Independència, es vulgui o no, representa per
la ciutadania popular catalana mobilitzada
un SI a sostenir i integrar l'estat del regne d'Espanya i de la Constitució de
1978.
* Els moviments d'emancipació nacional. L'aspecte teòric i
la solució pràctica de la qüestió. Editorial Base. 2008
**** Wilebaldo Solano, entrevista a la inauguració de la Biblioteca Andreu Nin, a les Rambles de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario