13/2/14

Andreu Nin: federalisme, independència, nacions, estats i repúbliques.



La posició federalista que no concep la lliure separació tampoc accepta la lliure unió o la federació o confederació de pobles i nacions.
La proclama internacionalista que nega el sentiment nacional d'un poble, això sobretot s'esdevé devers la nació dominada, acostuma a edulcorar el nacionalisme dominant com un fet mentre condemna tot moviment d'emancipació i sobirania del poble oprimit. Segons aquest internacionalisme l'aspiració i moviment d'emancipació nacional català és burgès i obra conspirativa de la burgesia catalana que "porta el poble a l'hort", en canvi del nacionalisme espanyol no se'n vol parlar emparat amb la Constitució.
Andreu Nin hi dedicà tota una compilació teòrica i d'experiència de la primera, segona i tercera Internacional, per alimentar una teoria i praxi autòctona de la revolució espanyola, molt proper i en complert acord amb les posicions polítiques i tesis de Lenin, així com les decisions vers l'estructuració
estatal del soviets de la revolució obrera russa i dels pobles de l'antic imperi tsarista. "Els moviments d'emancipació nacional. L'aspecte teòric i la solució pràctica de la qüestió"* ** resumeix el pensament d'Andreu Nin, publicat recentment a cura de Pelai Pagès amb un assaig biogràfic de Nin esbossat per Wilebaldo Solano.
El tipus de federalisme d'obligada unió, val a dir de negació de la possibilitat i dret a la independència unilateral d'una nació com Catalunya que pogués subvertir una legalitat com la del estat del Regne d'Espanya normada per la Constitució de 1978, és un federalisme conservador i reaccionari que no sap copsar la capacitat i oportunitat revolucionaria que es gesta amb la Via catalana cap a la independència i la Assemblea Nacional Catalana (ANC). Te molt poc d'esquerres aquest federalisme que en els fets impliqui seguir dins l'estat espanyol i monàrquic, ho vulgui o no el poble català.
L' unionisme d'obligada unió a l'estat espanyol pot ser tot menys democràtic. Per això ha esdevingut pírrica la resolució de la Conferència de Model d'estat d'IU. Iniciar una campanya per la revolució democràtica i en canvi pretendre encotillar el procés democràtica nacional català de Consulta en una via legal espanyola (Constitució monàrquica de 1978) i anatemitzar la possibilitat de independència unilateral és un contrasentit que va esclatar i fer petar el Model d'estat unionista. L'encert d'IU i del grup parlamentari de la Izquierda Plural ha estat i està en la defensa i el vot democràtic favorable a la Consulta, a que la ciutadania catalana decideixi, i es respecti la decisió que en resulti.
Aquesta lluita política tant actual no és pas nova. Les concepcions revolucionàries dels anys vint i trenta del segle passat, adés llibertàries adés marxistes, tractaven la mateixa problemàtica a la llum de les grans revolucions a Europa i a Rússia. El marxisme austrohongarès va ser el representant més clar de la negació de la llibertat dels pobles i nacions. Mentre la radicalitat democràtica més revolucionària va esdevenir de la ma de la teoria del marxisme bolxevic rus i de Lenin.
Diari del POUM.
L'experiència soviètica més innovadora és la que Andreu Nin incorpora al marxisme genuí espanyol i català del POUM. Al llibre esmentat hi inclou uns alliçonadors Annexos. Publica uns fragments de la Declaració dels drets dels treballadors i del poble explotat del III Congrés dels Soviets (de Rússia)***:
"I.II. La República Soviètica Russa es funda sobre la base de la unió lliure de les nacions lliures coma federació de les repúbliques soviètiques nacionals". "IV. (...) El III Congrés dels Soviets,que alhora aspira a crear la unió lliure i voluntària i, per quest motiu, més complerta i sòlida, de les classes treballadores de totes les nacions de Rússia, es limita a establir els principis bàsics de la federació de repúbliques soviètiques, confiant als obrers i els camperols de cada nació la missió de decidir amb plena independència en llurs congressos soviètics si desitgen participar en el Govern federal i en les altres institucions federals soviètiques i, en cas afirmatiu, en quines condicions". (pag 201).
Wilebaldo Solano.****
D'aquí al 9 de novembre hi ha molt de via a fer. Tanmateix el fatídic  xovinisme català no es de rebut pretendre combatre'l amb un xovinisme espanyol monàrquic, o amb un federalisme unionista d'obligada unió amb la Constitució real existent.
Qui s'esfereeixi davant el símbol de l'emancipació sobiranista que expressa el clam i la imatge de la independència, s'incapacita per copsar i per liderar una ruptura de tall democràtic i republicà a Catalunya i a Espanya. Enguany el NO a la Independència, es vulgui o no, representa per la ciutadania popular  catalana mobilitzada un SI a sostenir i integrar l'estat del regne d'Espanya i de la Constitució de 1978.

* Els moviments d'emancipació nacional. L'aspecte teòric i la solució pràctica de la qüestió. Editorial Base. 2008




**** Wilebaldo Solano, entrevista a la inauguració de la Biblioteca Andreu Nin, a les Rambles de Barcelona.






No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada