L'esquerra catalana i l'espanyola encara han de digerir que
la ciutadania de Catalunya, davant l'adaptació parlamentarista, les
negociacions amb l'estat i el pèssim resultat de totes les concessions en la
reforma de l'Estatut, ha volgut passar a l'acció i convertir-se en protagonista
del seu destí, sense delegar-ho a qui no segueix els dictats del clam popular.
Les massives manifestacions tenen el ferment democràtic i revolucionari de
trencar l'ordre constitucional i reial de 1978.
Andreu Nin, Joaquim Maurín i el POUM, ens aporten una visió
revolucionària i obrera social de màxim interès. Projectar aquesta experiència ens
facilita establir una estratègia i una acció política adient pel futur immediat
i a mig termini al Regne d'Espanya i a Catalunya. Les classes dominants
catalanes i espanyoles no són les beneficiaries d'aquest procés d'empoderament
de la sobirania popular, on aflora l'opció republicana i la reivindicació
social. El pactisme, diletantisme i oportunisme partidari, ha provocat que
sorgís del sentiment català de la societat civil i de l' impuls municipalista una
nova Entitat per la independència com és l'Assemblea Nacional Catalana.
El canvi a una sobirania catalana ha forjat a l'imaginari
popular el símbol de la independència. Enguany el federalisme clàssic, democràtic
i republicanista d'acords entre nacions sobiranes, forma part del moviment per
la sobirania catalana expressat amb el desig i la proposta de independència. El
federalisme que s'oposa a la Consulta resta hostatge de l'"unionisme
d'obligada unió" del Regne d'Espanya i de l'estat de la Constitució de
1978. El federalisme de lliure adhesió que accepta i defensa la Consulta també forma
part del procés català i dels canvis que s'estan forjant. L'èxit o la
frustració de la Consulta canviaran tot el panorama polític i el de les organitzacions
actuals.
La Carta de L'Aurora presenta la Jornada del dissabte 15 defebrer al Palau de la Virreina de Barcelona.
Andreu Nin, les nacions i la revolució social. El poble
català ha demostrat al carrer la seva voluntat d’exercir el dret a decidir el
seu futur i la seva relació amb la resta de pobles. La majoria de les forces
parlamentàries han acordat unes preguntes i una data, el proper 9 de novembre del 2014, per tal que el poble
decideixi.Les expectatives són enormes, les dificultats no són petites. Des de l’Estat i les poderoses forces econòmiques, es farà tot allò possible per impedir l’exercici d’aquest dret democràtic. Haurem de seguir mobilitzant-nos i guanyant la majoria del poble per aquesta aposta de ruptura democràtica.
La burgesia, especialment la burgesia catalana, voldria que aquest procés suspengués la lluita de classes i el poble li deixés fer al seu aire. Però el procés cap a l’emancipació nacional és també una expressió de la lluita entre les classes.
CiU vol decidir per millorar les condicions econòmiques de la classe burgesa. El poble vol decidir per alliberar-se de l’opressió nacional i per avançar en l’emancipació social, per alliberar-se del poder econòmic d’uns pocs sobre la majoria. L'ANC sosté la pressió ciutadana.
Per aprendre, reflexionar i aprofundir sobre aquests problemes, la Fundació Andreu Nin ha convocat una interessantíssima jornada on es combinarà el coneixement marxista après d’Andreu Nin i la gent del POUM respecte al procés d’emancipació de Catalunya i el debat polític d’actualitat amb la majoria de les opcions d’esquerres.
Serà aquest proper dissabte 15 de febrer a partir de les 16h, al Palau de la Virreina de Barcelona a La Rambla, 99.
Mª Teresa Carbonell, presidenta de la Fundació i membre del POUM, inaugurarà la Jornada.
La primera part serà dedicada a l’explicació i les aportacions de Nin a càrrec dels historiadors Pelai Pagès i Andy Durgan, tot dos amb nombroses publicacions sobre Nin i el POUM, i Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Permetrà aprofundir en les arrels genuïnament revolucionàries, autòctones i internacionals.
A la segona sessió, la Carme Sansa presentarà una taula rodona on l’esquerra debatrà sobre el dret a decidir i les seves propostes per Catalunya. El caràcter unitari de la Fundació Andreu Nin, de reflexió d’idees i propostes, permetrà reunir a un ampli ventall de ponents.
Des d’en Gerardo Pisarello, el diputat d’ICV-EUiA David Companyón, l'Enric Teran de les CUP, l'Oriol Amorós ERC, CGT, Toni Comín de SocislismeCatalunyaLlibertat, fins a en Joan Ignasi Elena, diputat del PSC, que va votar al Parlament a favor del dret a decidir.
En cadascuna de les sessions hi haurà un torn obert per a les intervencions de les persones assistents.
Us esperem a totes i tots ! No t'ho pots perdre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario