7/2/14

L’Assemblea Oberta te el repte d'una confluència unitària


Ara disposem de tres espais a Catalunya amb una capacitat d'aplegar similar entre el miler i dos milers d'activistes. Una part de l'activisme social participa a aquestes tres components polítiques, adés pel territori, per les opcions polítiques que es debaten o defensen, adés per les Entitats, plataformes i organitzacions de que formin part.
La CUP, el Procés Constituent, l'Assemblea Oberta "Araésdemà". Cadascú te la seva raó de ser, totalment legítima i fins i tot necessària. Les segmentacions per més o menys pes del sindicalisme i de partits, així con la d'edats, però sobretot la de la política que es debat i es pretén practica, ens dona una radiografia de complementarietat en el gruix dels espais.
Serem a l'altura de les circumstàncies que ens fan veure què o les esquerres ens unim o les dretes seguiran disposant dels ressorts del poder polític? Necessitem la força social treballadora i ciutadana, amb el poder cívic i polític, per fer front als grans poders econòmics i estatals  ideològics.
El punt de vista que aporta la Carta de L'Aurora és el de cercar i promoure les confluències unitàries:
Reptes de l'endemà. Es palpa entre la gent combativa d’esquerres la necessitat de
construir una alternativa política que superi les agrupacions existents. Hi ha una consciència generalitzada que cadascú per la seva banda no es té prou força.
Durant l’últim any i mig, des de la crida d’EUiA a la seva 6a assemblea per un nou espai d’esquerres a Catalunya, hem vist com la CUP arribava amb empenta al Parlament, com s’encetava l’experiència del Procés Constituent i com ICV plantejava, també, la necessitat d’un nou subjecte polític. Mentre el PSC sofreix un procés disgregador.
La crida de l’assemblea oberta “Araésdemà” forma part del camí cap a aquesta alternativa. Les 1700 persones inscrites i els centenars de persones que van reflexionar plegades a la Fabra i Coats el passat 1 de febrer demostren que hi ha una necessitat, il·lusió i ganes d’aquest nou espai.
Però encara costa trencar amb la visió que serà un dels processos, partits o coalicions qui serà el pal de paller de l’alternativa. Cal apostar per la confluència unitària de les diferents forces amb els ritmes que cadascú necessiti.
La metodologia innovadora, amb llegat 15M, va ser tot un encert per una pluja d’idees i generació de proposta col·lectiva, des de baix i des de la igualtat de les parts.
Cal invertir el desequilibri entre els espais de debat i l’escenari central mitiner. Cal que el protagonisme recaigui en la temàtica que s’aborda conjuntament i que les individualitats sumin en la mateixa direcció. Convé més moviment ampli. Cal l'empoderament de l'activisme compromès amb la coordinació dinamitzadora del procés.
Defensem ampliar l’aposta per la nova manera de fer política, mètodes i permeabilitat, a la presa de decisions. Hi ha maneres de ponderar, aprovar i referendar les conclusions i els acords per part de les persones participants, fem-ho.
El grup promotor proposat haurà de ser, permeable i representatiu de la varietat que l’alternativa d’esquerres necessita, sense quotes, ple de generositat i disposats a renunciar a l’exclusivitat davant la força d’allò construït col·lectivament.
Ens queden reptes per endavant, ja que cap de les parts és la unitat i per tant s’han de trobar els mecanismes per confluir de manera unitària. Per això caldrà superar identitats, cedir protagonisme i ser generosos.
Des de L’Aurora aportarem l’experiència de teixir aliances, el vincle imprescindible amb la gent treballadora i la combativitat perquè aquest nou espai sigui un espai de ruptura amb el règim i de proposta constructiva, social, democràtica i de llibertat catalana.
Fem extensiva l’experiència arreu del territori, i treballem per una nova convocatòria, on els espais per compartir, entre les diferents experiències en marxa, permetin iniciar un camí cap a la confluència.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada