Convé estudiar com és que amb el temps en comptes
d'esdevenir un millor encaix entre Espanya i Catalunya es produeix un procés de
desencontre hegemonitzat pel clam i l'anhel vers la independència? Què te
aquest procés de burgès, de popular i de treballador? A qui beneficia o perjudica?
La Consulta i l'emancipació de Catalunya trenca a les
organitzacions sindicals i polítiques de la població treballadora o afebleix i
divideix a l'estat, la Monarquia, la constitució i el poder econòmic imperant?
La Jornada de la Fundació Andreu Nin per demà 15, dissabte a
la tarda, al Palau de la Virreina de Barcelona, "Andreu Nin, les nacions i
la Revolució social" i "L'Esquerra i el Dret a decidir", pretén
aportar elements de reflexió des de l'experiència de la revolució i la teoria
del marxisme a l'actualitat.
El marxisme d'Andreu Nin és genuí català i espanyol, beu de
l'experiència de la revolució russa, de l'anarcosindicalisme, del moviment
sindical europeu des de la llavor de secretari de la Internacional Roja, dins
els nou anys que Nin residí a Moscou. Per Nin calia resoldre amb la revolució
el reaccionari llegat de l'ancestre imperial espanyol, un capital terratinent i
financer, l'omnipresent poder de l'Església, l'absència de drets civils per les
dones, un Estat burocratitzat emparat en la Monarquia i un exèrcit clau per una
burgesia feble en comparació amb el proletariat que emergeix.
La gent d'esquerres ha de prendre nota que la mobilització
catalana expressa prou clar que no vol seguir amb Espanya, ni unida a un estat
espanyol de forma obligada. CCOO, UGT, la FAVB i altres Entitats cíviques,
sindicals, socials i veïnals estan establint protocols amb l'Assemblea Nacional
Catalana.
És palès que l'estat espanyol del parlamentarisme monàrquic
del PP i el PSOE no pot existir sense Catalunya, aleshores cal recolzar-se en
la força del moviment democràtic català per la independència per transformar
totalment aquest estat caduc que va contra els pobles ibèrics. Cal dir clar que
en el terreny fonamental econòmic Espanya i Catalunya seguiran ben unides dins Europa.
Una Europa oposada a la UE amb una mobilització europea com pregona insistentment
Alexis Sypras de Syriza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario