La Gala dels Goya 2013 ha tornat a ser un símptoma de la consciència que va impregnant a la població a Espanya igual que a Catalunya.
És una nova premonició de canvis? Als Goya de 2003
s'escenificà el decantament del PSOE a donar suport i incorporar-se al moviment
per aturar la guerra a l' Iraq. Fins aleshores, IU, a través del diputat Gaspar
Llamazares, era l'ariet fustigador del militarisme del govern PP d'Aznar.
Meravellosa Maribel Verdú: "M'agradaria dedicar aquest
Goya a tota la aquesta gent en aquest país que ha perdut les seves cases, les
seves il·lusions, les seves esperances, el seu futur, i inclús les seves vides,
per culpa d'un sistema fallit, injust, obsolet que permet robar als pobres per
donar-ho als rics". Punyent Candela Peña en defensa de la Salut,
l'Ensenyament públic, i la llegua catalana. Encisador Javier Bardem sobre els sobres
i drets del poble sahrauí. La corrupció plana sobre el president del govern i
la Casa Reial, la imatge va ser amb les tisorades als sobres dels premis, i amb
l'enginy humorístic d'una encertada Eva Hache.
Les mobilitzacions del cap de setmana ha estat aclaparadora.
Cases, desnonaments, hipoteques, Dació en pagament, Salut pública. Dissabte i
diumenge. Unitat unitària complerta en la lluita al carrer.
Els segments de consciència ciutadana mobilitzada, junt amb
l'increment d'hores de vaga a les empreses, la nova jornada sindicalista
europea, amb la profusió de convocatòries, mostren que la ciutadania
reivindicadora, la població colpejada, no disposen de representació política
adient.
Cal un procés de confluència i construcció d'alternativa
política unitària d'esquerres. Un procés que permeti aflorar i representar tot
el potencial polític que pot transformar la rebel·lia i la insubmissió en
propostes, polítiques i organització, per un enfocament de la crisis que en
comptes de passar per les retallades i l'empobriment (el "robar als
pobres"), passi a l'òptica de les necessitats, drets i serveis populars.
Hem establert fer camí a un Nou espai, que englobi i ampliï
a fons a uns partits, unes metodologies i representativitats, que son
insuficients per les necessitats polítiques d'un nou cicle de mobilitzacions.
Al nostre país hem d'incorporar al fet social, la realització de la Consulta
per decidir sobre Catalunya, amb l'horitzó d'un procés constituent. Un estat,
una República catalana, lliure i social està en joc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario