Hi ha qui sanciona (econòmicament) als 5 diputats/des delPSC que no varen voler votar el NO a la Declaració de sobirania del Parlament
de Catalunya que incloïa la decisió de fer la Consulta. Els Ajuntaments
comencen a acordar en els Plens el suport a la Declaració esmentada, a
Barcelona ciutat la votació promet ser sonada. Hi ha qui no vol ni esmentar el
Dret a l'autodeterminació (Rubalcaba del PSOE). El PSC defensa el Dret a fer la
Consulta però amb la condició de que sigui legal per ser legítima. Hi ha qui
rebutja la Declaració de sobirania, oposant sobirania a Dret a decidir, però mentre
esmenta les millores introduïdes per la coalició ICV-EUiA. També hi ha qui
defensa el Dret a decidir però no la unilateralitat d'exercir la decisió, o la
possibilitat de que trenqui l'estat. En fi un ampli ventall de posicions que
comencen a delimitar-se entre el que s'està anomenant com unionistes, independentistes
i les que posen el centre de gravetat en l'autodeterminacionisme, perquè s'acati,
per legítim i esdevingui legal, el que la població de Catalunya decideixi. Val
a dir que entre aquestes forces autodeterminacionistes estan incloses les
sindicals, amb CCOO i UGT amb pronunciaments ben clars; també amb la veu i el
vot, EUiA 
i ICV, i sense el vot les 5 del PSC.
És palès que existeix una gran confusió teòrica i política,
entre el fet social i el fet nacional; entre les necessàries aliances de
federalistes i independentistes, entre els pobles i nacions de l'estat, amb la necessària
unitat política de la classe treballadora, i entre les formulacions polítiques institucionals
de relació entre estats i tipus d'institucions. Sobirania, Independència, Federalisme
d'obligada unió, Federalisme de lliure relació sobirana. Si sobre Catalunya
decideix Catalunya o tot Espanya sobre Catalunya. Repúbliques, Repúbliques
ibèriques lliures i socials, Federació de Repúbliques, República Federal o
Confederal.
L'altra debat és si es pot aconseguir la llibertat de
Catalunya, o la d'Euskal Herria, pels seus propis mitjans i forces, sense una
aliança estreta i suport compromès democràtic de la població espanyola, o si
més no d'una bona part de la seva població treballadora.
En aquest debat els CJC- Joventut Comunista de Catalunya,
que és l'organització de joventut del PCC (bona part de la seva militància
forma part d'Alternativa Jove, d'EUiA i de la seva direcció), ha trencat una llança, clara i
compromesa per la sobirania catalana, des de la concepció estratègica social revolucionària.
Esmenten "El nostre projecte de transformació socialista té ben present
que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita.
L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori
amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic
dels principis internacionalistes... entenem que el federalisme només és
possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del
dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat
espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ
per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de
caràcter federal i republicà".
,
que és l'organització de joventut del PCC (bona part de la seva militància
forma part d'Alternativa Jove, d'EUiA i de la seva direcció), ha trencat una llança, clara i
compromesa per la sobirania catalana, des de la concepció estratègica social revolucionària.
Esmenten "El nostre projecte de transformació socialista té ben present
que l'emancipació nacional i social són dues cares de la mateixa lluita.
L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les comunistes no és contradictori
amb la lluita pels drets nacionals dels pobles, sinó que és un element bàsic
dels principis internacionalistes... entenem que el federalisme només és
possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del
dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat
espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ
per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de
caràcter federal i republicà".
en
relació a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. Davant la
Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya, aprovada el 23 de gener del
2013, la Joventut Comunista vol fer constar el seu posicionament:
Recolzem la Declaració de Sobirania aprovada de manera
majoritària al Parlament de Catalunya. Malgrat que hi trobem a la declaració
diversos aspectes que no compartim, considerem positiva la posició del grup
parlamentari d’ICV-EUiA; destaquem la seva defensa de la cohesió social i
l’Estat del benestar, de la necessitat de que el procés sigui impulsat per la
mobilització popular i dels vincles històrics i culturals que es comparteixen
en el marc dels Països Catalans.
Catalunya és una nació sense Estat. La sobirania de
Catalunya resideix en el poble català que té la legitimitat, el dret i el deure
de decidir el seu futur sense tuteles ni limitacions de cap mena. El dret a
l'autodeterminació de la Nació, és a dir, la seva capacitat de decidir voluntàriament
a cada instant el seu futur, és un dret inalienable de les nacions i els
pobles; un dret col·lectiu i expressió de la democràcia.
Els CJC - Joventut Comunista considerem que la construcció
nacional des de la perspectiva de progrés i internacionalisme són
complementaris i estan relacionats. El nostre projecte de transformació
socialista té ben present que l'emancipació nacional i social són dues cares de
la mateixa lluita. L'internacionalisme solidari que caracteritza els i les
comunistes no és contradictori amb la lluita pels drets nacionals dels pobles,
sinó que és un element bàsic dels principis internacionalistes. Ja durant la II
República vam afirmar que els avenços en matèria social com l'Estatut, s'han de
recolzar perquè suposa un avenç en matèria social i nacional, però que la
qüestió nacional només es pot resoldre sobre la base de la lluita i
mobilització popular.
Els CJC-Joventut Comunista entenem que el federalisme només
és possible amb la lliure federació dels pobles. Per tant, l’exercici del
dret d'autodeterminació de les nacions que conformen l’actual Estat
espanyol i fins i tot la seva independència ha de ser un pas previ
per a la construcció d'un estat plurinacional, pluricultural, de
caràcter federal i republicà.
En aquest sentit, la lluita per l’alliberament nacional del
poble de Catalunya és, sense cap dubte, un problema per a l’actual règim
borbònic i oligàrquic espanyol. Debilita el poder polític de les classes
dominants, i suposa una forta contradicció entre les classes dominants
catalanes i espanyoles. Les esquerres en general i els comunistes en particular
hem de continuar amb el desballestament d'aquest règim i
ampliant les seves escletxes per aprofundir en la seva crisi. Aquesta lluita
l'hem de dur a terme conjuntament amb les forces progressistes i que defensen
el dret a l'autodeterminació.
Cal, doncs, conjugar la lluita social i la nacional, i
entendre l’exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya com a un
pas més cap a un procés constituent al nostre país, i com a un episodi més en
la crisi de règim que viu l’Estat espanyol. Per a que això sigui possible cal
que la classe treballadora i les capes populars estiguin al capdavant. El
projecte del catalanisme conservador, com a expressió política de la burgesia
catalana, és el d'una Catalunya subordinada a Brussel·les i Berlín,
on la corrupció i l’evasió fiscal de les elits és la norma, sense
drets socials ni laborals, i amb una democràcia formal molt limitada. La seva
acció de govern ens ho demostra.
No ens identifiquem amb el nacionalisme conservador de CiU
ni amb molts dels plantejaments d’ERC. Aquest nacionalisme conservador no és
més que una construcció fictícia i etnicista d'una Catalunya de
minories socials, per això, no fem més que reafirmar el concepte de catalanisme
popular per constatar que no hi ha lluita social sense lluita nacional i
viceversa. Per tant, la Catalunya que nosaltres defensem és integradora,
inclusiva, solidària i culturalment heterogènia. Tot el sistema es troba
en una fase de recomposició capitalista on els serveis públics seran eliminats
i/o ofegats econòmicament seguint la lògica neoliberal. L'etapa de retallades
no és una fase temporal en aquesta perspectiva sinó la primera etapa d'aquesta
recomposició. La classe treballadora i els sectors populars necessitem
vertebrar el catalanisme popular per derrotar el projecte de CiU i dur a terme
la construcció d'un projecte nacional i social de la majoria.
Considerem que vincular el procés de construcció nacional i
social de Catalunya a la Unió Europea és un error. El poble de Catalunya ha de
decidir quina és la seva pròpia via de desenvolupament social i nacional, sense
cap marc preestablert. Tanmateix, i és més palès que mai, l’UE, dirigida pels
grans poders econòmics, impossibilita el ple desenvolupament dels drets
nacionals i socials del poble de Catalunya. Defensem l’Europa dels pobles,
democràtica i socialista per garantir la independència nacional i
social de les nacions i pobles.
Defensem la necessitat d'una mobilització
gran, sostinguda i unitària de la classe treballadora i dels sectors populars
per dur a terme un veritable procés constituent, on mitjançant la participació
popular enderroquem les estructures heretades de la dictadura així
com en les estructures internacionals que mantenen la dictadura dels mercats i
sotmeten al poble de Catalunya a l’explotació, l’atur i la subordinació. Barcelona,
27 de gener del 2013. CJC – Joventut Comunista de Catalunya
Enllaços relacionats:
No hay comentarios:
Publicar un comentario