Avui es produirà un salt quan es tracti al Ple
de l'Ajuntament de Barcelona. El PSC resta hostatge del NO que va votar el seu
Grup Parlamentari (15 NO, 5 no varen votar res) contra la Declaració que inclou
fer la Consulta. Poble a poble aquesta moció agreujarà la fractura socialista.
En el procés de la moció als Ajuntament, és
una bona ocasió per explorar i temptejar noves aliances entre les forces que li
varen donar el suport al Parlament, inclòs els SÍ, crítics, per part d'EUiA (les
3 SI), ICV (10 SI) i de la CUP (1 SI, 2 Abstencions). A les organitzacions amb parlamentaris/es
ens trobem al territori amb tot d'agrupacions que val ben la pena de compartir
amb elles el procés per fer-lo democràtic, constituent a peu de carrer.
Seria molt positiu per l'esquerra i pel procés
sobirà de Catalunya, de manera que la ciutadania podés decidir, que Navarro delPSC fes seva la màxima de "rectificar és de savis". Les Mocions als
Ajuntaments poden ajudar a fer un tomb a donar suport a la Consulta, malgrat hi
ha hagi desacords amb la concepció de sobiranisme, de legitimitat i legalitat
del com fer-ho.
Moció
d’adhesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.
El Ple del Parlament de Catalunya, en la
sessió del dia 23 de gener de 2013, aprova la Declaració de sobirania i el dret
a decidir del poble de Catalunya, amb el contingut següent:
“Preàmbul
El poble de Catalunya, al llarg de la seva
història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb
l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de
tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
L’autogovern de Catalunya es fonamenta també
en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i
en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments
en l’Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
Al segle XIV es crea la Diputació del General
o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles
XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el
1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el
Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat compartit
amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic,
cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure’l des del
reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat
d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació
de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació
de l’autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la
proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el
1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un Estatut
d’Autonomia.
La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel
general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va
comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de
les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de
Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter
provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició
democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la
Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant
referèndum l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres
eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
En els darrers anys, en la via de
l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials
catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La
més recent, concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les
institucions de l’Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència
del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució
democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat
Espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern, que avui
s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials,
financers, socials, culturals i lingüístics.
De diverses formes, el poble de Catalunya ha
expressat la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de
l’Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el
lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11de setembre de 2012 sota
el lema «Catalunya nou Estat d’Europa» són expressió del rebuig de la
ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la
resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el
poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur
col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de
Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat
de forma clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés, el
Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en
representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament
a les darreres eleccions, formula la següent:
Declaració de sobirania i el dret a decidir
del poble de Catalunya
D’acord amb la voluntat majoritària expressada
democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda
iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític
col·lectiu, d’acord amb els principis següents:
– Sobirania. El poble de Catalunya té, per
raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic
sobirà.
– Legitimitat democràtica. El procés de
l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint
especialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de
la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el
pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat
popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.
– Transparència. Es facilitaran totes les
eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil
catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del
dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
– Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb
l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat
internacional.
– Cohesió social. Es garantirà la cohesió
social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions
per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
– Europeisme. Es defensaran i promouran els
principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets
fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del
benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel
progrés econòmic, social i cultural.
– Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs
legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret
a decidir.
– Paper principal del Parlament. El Parlament
en tant que la institució que representa el poble de Catalunya té un paper
principal en aquest procés i per tant s’hauran d’acordar i concretar els
mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
– Participació. El Parlament de Catalunya i el
Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el
món local, i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials, i
entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que
garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja al conjunt
de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés
democràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”
Per tot això, els grups municipals de _____________
proposen al Ple municipal l'adopció dels acords següents:
Primer.- Donar ple suport i adhesió a la Declaració
de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament
de Catalunya el 23 de gener de 2013.
Segon.- Enviar aquesta moció a la presidència
del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat de Catalunya, al
Congrés dels Diputats i al Govern espanyol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario