Proposició UpB: Declaració de sobirania i del dret a decidir
del poble de Catalunya. Plenari 1/2/2013.
Volem començar dient que els regidors i regidores d’ICV-EUiAvotarem a favor de la proposició, per coherència amb la postura que vam tenir a
la votació al ple del Parlament però també en coherència al que hem dit i expressat,
no només en els darrers mesos, sinó des de fa molt temps, com hereus d’aquells
qui van lluitar i entregar la vida per la recuperació dels drets democràtics,
socials i nacionals del nostre país.
No és la primera vegada que l’Ajuntament de Barcelona
reafirma el compromís expressat per institucions catalanes en defensa de la
capacitat que, com a poble, tenim per decidir què volem ser i com
aconseguir-ho. Una vegada més, estem d’acord en que Barcelona torni a alçar la
veu, més forta per ser la capital de Catalunya però una veu més en la polifonia
col·lectiva que és i ha de ser el poble de Catalunya.
Sap el grup proposant que no compartim la totalitat de
l’exposició de motius que acompanya la proposició.
Nosaltres ho hauríem fet diferent. Els motius que ens porten
a aprovar aquesta declaració segur que seran diferents per cada grup polític,
per cada regidor/a i inclús per cada barceloní o barcelonina agafats d’un en
un.
Perquè som una ciutat plural.
Però ara no es tracta d’això. Es tracta de que, com diu el
text, el poble català reafirma el seu caràcter de subjecte polític i jurídic
sobirà. I això no és un concepte de suma d’individualitats sinó d’un sentir-se
col·lectiu.
Barcelona ens integrem gustosos dins d’aquest col·lectiu, en
som i en volem ser partícips.
El que ara s’obre és un procés que no exclou a ningú: aquest
exercici de sobirania no descarta ni opta per cap de les opcions possibles, i a
més és un procés que dóna el protagonisme a la societat civil. La llei, en
democràcia, ha de servir per canalitzar la voluntat popular i no per limitar-la
o silenciar-la. Aquest procés mesurarà si l’Estat espanyol té una cultura
plenament democràtica o no. Com va dir Joan Herrera al debat del Parlament,
Espanya ha de triar si vol ser una democràcia o només una Constitució.
Exercir el dret a decidir és una qüestió democràtica
fonamental. És, a més, l’únic camí en democràcia per resoldre el conflicte amb
l’Estat. Un conflicte que existeix, que ha aguditzat la ja existent desafecció
respecte l’Estat degut al procés d’elaboració de l’Estatut que culmina amb el
trencament del pacte constitucional per la sentència del Tribunal
Constitucional, però també pel procés de recentralització emprès per l’actual
govern del PP.
Des d’ICV-EUiA reclamem la necessitat d’ampliar encara més
la majoria que ha de conduir aquest procés pel dret a decidir. Perquè no es
tracta de triar entre sentiments identitaris oposats, perquè no estem gens
d’acord amb el discurs de la por o de la intolerància, d’aquells que volen que
res no canviï. Però el debat veraç tampoc es pot basar en l’exageració dels
guanys econòmics que obtindríem amb una suposada independència, a la vegada que
relativitzant-ne les pèrdues.
Precisament perquè ICV-EUiA ens considerem un punt de
trobada, entre d’altres, d’independentistes i de federalistes, estem convençuts
que el procés cal fer-lo des de la voluntat de sumar una gran majoria i des del
respecte al pluralisme, sense tancar cap porta, deixant que el poble faci
sentir la seva veu. Sigui quina sigui.
Per acabar, creiem que aquest procés difícilment podrà
sobreviure si no és capaç d’obrir un nou procés constituent, que parli del
model territorial, del model democràtic, de transparència, del marc de
relacions laborals, del model fiscal. En definitiva, d’una societat justa. El
dret a decidir no és només posicionar-se sobre el model d’estat. Si el poble és
subjecte polític ho és en tots els flancs. Ho hem dit en ocasions anteriors. I
avui mateix, el grup del govern ens ha demostrat que té un doble raser. Dret a
decidir com a nació sí, però no dret a decidir sobre d’altres aspectes
importants, com és ara el Port Vell. Si no canviem de dalt a baix la manera de
fer política no podrem caminar i no serem capaços d’arribar enlloc. I això
passa, també i molt especialment en aquests moments, per expulsar la corrupció
de la vida pública. A Espanya, a Catalunya i a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario