La corrupció que apareix del PP i dels seus càrrecs electes, la de la UDC i la del seu Secretari General - Duran i Lleida- , la de CDC amb la família Pujol, i una llarga llista de càrrecs municipals i parlamentaris, ha provocat la desconfiança generalitzada amb la classe política i les institucions. Es donen fenòmens socials com les concentracions espontànies i massives a les portes de la Generalitat i a la seu del PP. El règim s’ensorra aquí, i a Madrid.
Per donar-hi una resposta, el govern de Mas convoca una cimera
institucional per buscar idees “per tal d'afavorir les bones pràctiques i
re-instaurar el clima de confiança entre la societat i les institucions'” El
resultat de la cimera ens el podem imaginar: una sèrie de mesures de caràcter
tècnic, encapçalades amb el títol “més transparència” que tindran com objectiu
convèncer a la ciutadania, que, d’ara endavant, ja no passaran més aquestes
coses. Presentaran com a solució al problema, una normativa que permeti l’accés
públic dels balanços econòmics dels partits i el seguiment pressupostari de
l'administració. Com a contrapartida, elevaran el sostre legal de les donacions
empresarials als partits; i legalitzar d’aquesta manera els complements
salarials que rebien els principals dirigents polítics. No faltaran els
discursos prometen la “regeneració democràtica”.
Nosaltres estem d’acord en la decisió dels parlamentaris de
la nostra coalició de no participar en la cimera. Com a previ, exigeixen la
dimissió dels càrrecs parlamentaris de CiU imputats en delictes de corrupció:
Oriol Pujol, Xavier Crespo, Duran i Lleida... Sense aquesta conseqüència, les
promeses de regeneració que fa el president Mas són cortines de fum.
Amb tot, considerem que cal posar en el centre de la
repressió als corruptors. Penalitzar-los amb greus penes econòmiques i
repressives. No es tracta d’un delicte econòmic, sinó contra la propietat
pública; molt més greu que els delictes contra la propietat privada. Però tots
veiem que la realitat mediàtica i judicial és tot el contrari.
Si no hi haguessin empresaris, grups empresarials, financers
i especuladors que regalen milers i milions d’euros a les autoritats i als
partits polítics per canviar les normatives sobre habitatge, sobre
contractació, sobre concursos i obres, els delites per corrupció baixarien a
uns percentatges suportables. Però la perspectiva d’obtenir rendibilitats
superiors al 500 %, sobre el capital invertit, i sense un risc legal dissuadiu,
propicia el sorgiment d’una plaga d’empresaris i banquers corruptors.
En el cas Gürtel, un cas extrem, descarat i cínic, els
empresaris implicats ho són per tràfics d’ influències, un tipus de delicte que
fins ara el Tribunal Suprem encara no s’ha pronunciat, i per frau fiscal o
blanqueig de diners.
Moltes de les lleis o normatives que s’ han aprovat,
justificant-ho amb “la llibertat de mercat”, són producte de la corrupció.
Corrupció i “ llibertat de mercat”,(aquesta entelèquia que s’ha inventat el neoliberalisme)
van lligades com causa i efecte; com el tabaquisme i el càncer de pulmó. Si
reduïm el tabaquisme i disminuirem el nombre de malalts de càncer de pulmó. Si
es regula l’activitat econòmica i les relacions laborals ; disminuirà la
corrupció. Barcelona, 7 de febrer de 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario