Retallades a canvi de Consulta. NO, Gràcies.

Així sí que no. Les negociacions entre CiU i ERC porten a un atzucac.

Volem Consulta per decidir, vinculant, i no volem retallades.

Un procés de llibertat i democràcia, vers l'emancipació sobirana de Catalunya, ha de convertir-se en un clam popular constituent que permeti un progrés social.

On s'és vist que s'hagi de colpir i perjudicar al poble, a la ciutadania treballadora i més modesta, per aconseguir avenços en la llibertat i la democràcia?  Qui es pot creure que la realització de la Consulta, i si s'escau de la independència, minoraria les retallades si es fa amb el lideratge econòmic, social i polític de CiU?

Per quin raonament maldestre i matusser cal assumir un Pressupost de la Generalitat que inclogui entre 3.000 a 4.000 milions d'euro de noves retallades? Si ERC aconsegueix reduir la nova tisorada en 1.000 milions d'euro és positiu, tanmateix això no exonera de que sigui molt negatiu donar suport a la continuïtat de les tisorades amb els 3.000 milions esmentats que empitjoraran el desmantellament dels serveis públics.

Les condiciones de vida de la gent treballadora s'han d'empitjorar mentre s'empra la Consulta d'esquer?

Això sembla un pas de cranc per part d'ERC virant cap a la dreta de la ma de CiU. Un pas enrere per agafar forces i avançar millor? Un pas a la dreta per fer després millor a l'esquerra? No serà que les retallades i la gestió dretana de la crisi seguirà com a fet real i la consulta i la independència, o el que la ciutadania decideixi, s'ajornarà sine die?

Què podria passar si ERC no avalés uns Pressupostos retalladors greus i no donés suport a una investidura d'un Mas continuista retallador de sous, Hospitals, Salut, Ensenyament? Afeblir a Mas i a CiU facilitaria mobilització i oxigen per contribuir a plantejar alternatives d'esquerres.

Oriol Junqueras s'endinsa en una repetició bufa de tragicomèdia política republicana. ERC ja ha oblidat l'experiència d'Heribert Barrera i Joan Hortalà d'ERC, respectivament President del Parlament i Conseller d'economia del govern de Jordi Pujol de CiU? O el discret encant del poder està bevent l'enteniment de qui està disposat a seguir trepitjant catifes vermelles i privilegis "de classe política?

Els raonaments del tipus que les retallades són inevitables, i formarien part d'uns pressupostos socials que no es mereixen, però són obligats per les deutes impagades de l'estat i l'espoli fiscal que sofreix Catalunya, són de factura jesuítica, fins ara emprades a dojo a Catalunya per CiU i el president Mas. En boca dels representants d'ERC és capgirar el sentit del fet nacional i del fet social.

La Generalitat de Catalunya està en situació contable de fallida tècnica. No te cap sentit apuntalar-la amb el piló de la dreta.

L'explicació de que les culpes són de l'estat representa diluir que l'Autonomia de Catalunya i la Generalitat també formen part d'aquest estat. Les polítiques del govern de l'estat empitjoren la crisis, però la causa de la crisis rau en els poder econòmics, en la gran propietat del sol, de les empreses i de les finances. Separar-se de l'estat espanyol no resol cap crisi econòmica, els comptes que s'assenyalen com a profit són molt espessos. El que pot resoldre la crisis és la mobilització i confrontació social amb els poders dominants existents, els espanyols dominadors en el fet nacional i els catalans dominats, però ambdós en el fet social explotadors de la població treballadora.

El clam per la independència i el nou estat (11 de setembre) va relacionat amb el de contra les retallades (vaga general 14 novembre). La demanda popular apunta a una Catalunya lliure i social sense retallades.