21/12/12

Govern de concentració nacional?

Publicat a L’Aurora. Article d'opinió d'Oriol M. en relació a la proposta de Pere Navarro (PSC) d'un govern d'unitat nacional. Una proposta que no frenaria les retallades, sinó simplement les agreujaria i les legitimaria.
Govern de concentració nacional? Pere Navarro va proposar la formació d’un Govern d’unitat nacional “perquè els interessos del país estan per sobre dels interessos partidistes”. Aquesta proposta integraria a més “personalitats del màxim prestigi”.
No sembla que retardar la consulta sobiranista sigui motiu suficient per a introduir una proposta així al panorama polític. Si el que es busca és una imatge integradora i pactista, sembla que tampoc ho aconseguirà, començant per la JSC que ja s’ha posicionat totalment en contra de governar de la mà de CiU. L'única resposta que ens queda és la falta d’ideologia i la ineptitud política d’uns líders que venien a remoure-ho tot, però que han aconseguit que el “Nou PSC” es quedi en res.
En quant a la seva base social, coneixent ja la posició de la JSC, no hi ha gaires sectors on es pugui acceptar aquesta idea. En l’àmbit sindical, entorn de la UGT, és inviable un pacte amb aquells que han votat la reforma laboral i que estan sagnant el país amb les pitjors retallades viscudes en les últimes dècades. Els seus militants, en termes generals, no poden acceptar el pacte amb algú amb qui han contraposat model durant anys. Els únics que podrien recolzar aquesta idea es troben al sector més catalanista del PSC. Aquest fora del que sembla, està dividit: esquerra i dreta. Són els segons, a qui els agrada amagar la seva política sota banderes i avantposar la nació a l’alternativa d’esquerres, són els que podrien comprendre i recolzar aquest apropament. Aquesta ala es personalitza en noms que ja són fora: Ernest Maragall, Antoni Castells, etc, o els que encara són dins: Àngel Ros o Marina Geli; que amb incentius recents com el clam per la independència de l’onze de setembre o l’atac de Wert al català poden retrobar el seu lloc.
Sembla que s’ha oblidat ràpidament un debat que ha sortit sovint dins el partit, impulsat majoritàriament pels joves, convertir-se en el PASOK o convertir-se en el Partit Socialista Francès. Si recordem, el PASOK va dur a terme retallades pressupostàries, socials i laborals per posteriorment entrar a un govern de concentració nacional amb la dreta grega. Aquesta elecció els va dur a la irrellevància política a les darreres eleccions a Grècia i ha donat un fort impuls a la nova coalició d’esquerres SYRIZA.
Si aquest acord s’arribés a dur a terme, ens trobaríem en una situació de fuga de cervells del PSC. Militants, votants, simpatitzants que es veurien decepcionats i que probablement veurien tancada una etapa: l’etapa on el PSC va ser una alternativa de poder.
Les alternatives internes per ara són poques. L’únic que fa un discurs ferm i combatiu amb l’actual direcció és Joan Ignasi Elena (Moviment Avancem!) que en la primera executiva post electoral va demanar un congrés reconstituent extraordinari que va ser recolzat per només 3 persones. El seu discurs d’esquerres queda tapat pels militants pel simple fet que se l’alinia amb l’ala catalanista, i dins el PSC tot el que defensi la sobirania de Catalunya per a decidir què vol ser com a poble queda descartat a priori, sense tenir en compte cap altre posicionament.
Per tant la conclusió que en trec és la inicial, és una decisió pressa simplement per mals líders amb nul·la visió política. Un alcalde mediocre que va ser impulsat pels sectors més PSOE: Baix Llobregat, Hospitalet, Barcelonès Nord. Una decisió que no frenarà les retallades, sinó simplement les agreujarà i legitimarà. Seria una nova victòria de la dreta. Oriol M, 13 de desembre 2012

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada