La lectura atenta del canvi que concentren les
mobilitzacions del l'11 S i del 14 N és vital per interpretar el que la
població treballadora i la ciutadania expressa i vol.
El resultat electoral del 25 N és un nou element on aflorem
signes de canvi, en un context ancorat en les polítiques de retallades, amb la
incapacitat dels poders dominants i del sistema econòmic de superar la crisis.
A més d'entendre les necessitats profundes socials i de la
llibertat de Catalunya ens cal actuar per canviar la situació de manera
favorable al que se'n dieu el 99 %.
Necessitem un profund corrent de fons a la base social, des
dels fenòmens nous, a les estructures de teixit existent, fins a interferir i
emprar les posicions institucionals, ara amb les noves representacions
parlamentàries.
Serà una etapa convulsa, de lluita i mobilització, la
mateixa configuració del nou govern dels millors perdedors, restarà llastrat,
ben afeblit per la crisi i pel càstig atorgat per la ciutadania electora.
Enllaçant amb la interpretació, hi ha un clam claríssim per
la independència i el nou estat d'Europa, junt a una exigència d'aturar les
retallades i emprar alternatives socials amb l'òptica del 99 % en comptes de l'
1 % de la població.
La traducció política més immediata d'aquest clam i
exigència és l'execució d'una consulta ciutadana vinculant per a la decisió
ciutadana popular sobre Catalunya, i el canvi en les polítiques econòmiques i
socials, enfrontant-se amb el govern i estat espanyol, i amb les imposicions de
la troika, la UE i el govern alemany.
L'acostament i unitat d'acció entre els sindicats, des de la
unitat sindical de CCOO i UGT, amb l'Assemblea Nacional Catalana, és una altra
expressió pràctica del nou temps. Quina força de l'esquerra pot remar a
contracorrent d'aquesta doble marea d'emancipació nacional i social?
La nostra coalició ICV-EUiA amb gairebé deu anys, està
remant en la bona direcció, però amb moltes dificultats per assumit una actitud
clara i decidida per a la llibertat de Catalunya, on sigui la pròpia població
qui decideixi les formes i estructures de la seva sobirania. La 6a Assemblea
d'EUiA va considerar que la coalició ICV-EUiA havia quedat petita i superada.
Ara cal ser coherent amb aquesta qualificació.
El nou grup parlamentari ha de ser i actuar ben diferent. Ha
de ser un element útil per la base i mobilització social, per una Catalunya
lliure i social. Superar la llosa de la política econòmica troncal del
tripartit, és adquirir temple suficient per no tornar a votar retallades com es
va fer amb el 5 % de la Funció publica, o a l'assumir la component repressiva
dels Mossos d'Esquadra, o de com es va plegar veles amb les exigències dels
grans poders fàctics catalans i es va fer fora a Salvador Milà de conseller.
Al nou temps l'hem assenyalat com el de la construcció d'un
nou espai català i d'esquerres, aquesta és al nostra tasca des de baix i des de
les altures.
Pel procés a un nou espai necessitem compartir-ho amb altres
forces polítiques, com les CUP, alhora l'11 S, 14 N i 25 N també ens diuen que
cal immersió en les realitats socials i sindicalistes, amb les diferents
plataformes contra les retallades, Salut, Ensenyament, Hipoteques, Atur. Ahir
era la Telefònica en lluita contra l'acomiadament, avui és acampada a
l'Hospital de Sant pau, o a la TMB amb el busero (i ben amic) Andreu de Cabo,
demà...
EUiA hem de contribuir junt amb d'altres en el projecte de
nou espai tipus Syriza. En aquest sentit hem de pensar i actuar en clau de
co-lideratges cada dia més plurals i amatents a bases emergents i joves. A la
6a Assemblea d'EUiA l'hi hem d'incorporar l'11 S, 14 N i 25 N per fer un nou
camí unitari d'esquerra compromesa en una Catalunya lliure i social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario