La dreta (PP, CiU) ha guanyat a cavall de la crisis, muntada sobre milions de persones a l'atur, imposant a tort i a dret les retallades d'austeritat en les condicions laborals, de vida en general, i de drets en particular.
La dreta magnifica i aprofita la misèria incoherent de les polítiques de les esquerres. Aquestes quan són al govern no mobilitzen a la ciutadania i a la població contra la crisis i qui la provoca. Les retallades s'enceten des del govern de l'estat del PSOE i del govern tripartit hegemonitzat pel PSC. Els desallotjaments i repressió de gent jove pacífica i desarmada, com la de Felip Puig contra l'acampada del moviment 15 M a la plaça de Catalunya de Barcelona, te els seus precedents calents amb les càrregues quan el cap polític era en Joan Saura, o abans la Montserrat Tura. Això no treu que sigui inacceptable la responsabilitat actual del govern d'Artur Mas de CiU. És més, ara correspon la mobilització per la dimissió de Felip Puig.
La indignació del jovent, amb la simpatia declarada de la població, és lògic que es focalitzi contra els banquers com a causants de la crisi, també que s'estengui als polítics que s'abracen amb els banquers, els hi rebaixen els impostos, mentre els hi permeten imposar la reforma laboral, la pujada de l'edat de jubilació, i ara el poder de l'empresa contra la negociació laboral. Com és que els polítics de l'esquerra no es rebel·len davant les imposicions patronals, acaben fent pactes de país, i aplicant polítiques que afavoreixen a la dreta i perjudiquen a la població?
No hay comentarios:
Publicar un comentario