29/4/11

Repressió catalana

L'Àngels Martínez Castells, amb el bon seny que la caracteritza, em va trametre com una sana provocació unes notes del seu Punts de vista sobre el cap de caps de policia Joan Delort. Ara resulta que aquest Joan està fent pestes de l'altra Joan abans conseller d'interior, Joan Saura.

Els greuges i polèmiques entre els Joans, encara n'hi ha un tercer implicat aleshores, Joan Boada, van a blanquejar les respectives responsabilitats, però sobretot el més significatiu és que eviten entrar en el fons de l'assumpte. Adés del balanç dels governs de les esquerres, adés de l'intent d'eco-interior, adés del tipus de seguretat que convé i es necessita a Catalunya. curosament

Com a part implicada, si més no en la responsabilitat política per la participació dins la coalició ICV-EUiA, i en petita part per ser una de les persones agredides per l' atonyinada dels Mossos d'Esquadra del 18 de març de 2009 contra la manifestació d'estudiants, m'interessa més una crítica destinada a una política de seguretat adient i coherent per les esquerres.

L'eco repressió (mossil) ha estat un fracàs sonor del tripartit i de la gestió de Joan Saura a Interior. La conselleria d'Interior, tot i a desgrat, va comptar amb l'acceptació d'ICV. No ha sigut possible una ruptura en la política repressiva. La repressió de factura de protecció del poder establert, polític i econòmic, de la seguretat de la minoria propietària enfront de la majoria popular, s'ha mantingut ben continuista; de tal manera que algunes de les innovacions de caire democràtic i de transparència com les càmeres a les comissaries, o el protocol sobre els drets de les persones, provoquen calfreds i esfereeixen als caps com l'esmenta't, i els seus protectors, ara de CiU, abans també del PSC. Però també ens toca a EUiA la part alíquota de coresponsabilitat coalitzada. La tàctica de l'estruç i de mirar a l'altra banda és una mala consellera per construir alternativa d'esquerra de debò i de + esquerra. I parlo de repressió i no de tot el què es pugui haver fet per democratitzar Interior, ni del bon programa de referència sobre violència de gènere.

La fallida ha estat en evitar fer el tomb d'una seguretat defensora dels drets de la ciutadania i residents, per tant defensiva i guaridora, a mantenir l'esquema ofensiu agressor i conculcant drets de les persones.

Il·lustracions d'Arnal Ballester.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada