L'equiparació salarial del conveni ha estat recolzada per l'alcaldessa de Girona, al mateix temps que s'empren tot de pressions, i fins i tot amenaces, per aconseguir que la gent de la neteja accepti les condicions diferents i perjuducials de l'actual Conveni respecte d'altres del mateix sector. En Pau Gàlvez ho denuncia a l'article "Perdem la paciència" del Diari de Girona. Perdem la paciència
L'autor lamenta que no es controli el dumping i s'exigeixi més feina per menys diners a les empreses, estimulant la sobreexplotació.
PAU GÁLVEZ "No són moments per fer tonteries", amb aquesta frase sentenciava l'alcaldessa de Girona, la legitima reivindicació d'uns treballadors que demanaven que a igual feina igual salari.
Per desgràcia aquesta sembla l'actitud de molts polítics i de l'administració en general, qualsevol intent de defensar les condicions laborals de qualsevol col·lectiu de treballadors se converteix en aquest moment en una tonteria o una "pèrdua del seny". Sembla que alguns ja han decidit que la crisi creada en el mont financer i produïda a partir d'immorals especulacions, toca pagar-la als de sempre. On han quedat aquelles tímides crides a reformar el capitalisme? Aquells al·legats a controlar els paradisos fiscals? Tots ho sabem, en res. Sembla que les úniques veritats son els dogmes neoliberals. Des del Govern de l'estat la imposició de la reforma laboral (eufemisme per parlar de retallades dels drets dels treballadors) ha aconseguit, de moment, a part que els treballadors estiguem més desprotegits, que augmenti l'atur. Per la seva part el govern de la Generalitat, practica un neoliberalisme salvatge amb una poc dissimulada intenció de degradar el sistema de salut pública i empitjora la qualitat de l'educació publica en benefici dels negocis privats que fan beneficis amb dues coses tan valuoses com son la salut i l'educació de la població.
Un dia sí i un altre també les treballadores i treballadors que tenim feina patim la pressió dels quatre milions llargs d'aturats, i moltes empreses fan servir aquesta por per empitjorar les condicions dels seus treballadors, solament ens fa falta que l'alcaldessa de Girona també faci servir l'atur com ha xantatge contra un grup de treballadors, que demanen una cosa tan desproporcionada com és el tenir la garantia que, si fan la mateixa feina que altres companys cobrin el mateix.
Podríem parlar del sector de la neteja d'edificis i locals, un sector fortament feminitzat en el qual les treballadores no arriben a cobrar els 1.000 euros. En aquest moment les treballadores han de fer front a la pressió de les empreses que fen duping entre elles, intenten rebaixar els preus del servei mantenint la taxa de beneficis, i fan recaure la disminució d'ingressos en la sobreexplotació de les treballadores. Si aquest fet ja és greu, més greu encara és que les administracions incentivin aquest jocs, no controlant aquest dumping i exigint més feina per menys diners a les empreses, la qual coas estimula la sobre?explotació de les treballadores.
Sí senyora Pagans, les treballadores i treballadors cada vegada fem més tonteries, perdem el seny i fins i tot pot ser perdrem la paciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario