Dos, en volem 2

Les enquestes atorguen un retrocés a IU. De dos eurodiputats a un. Sempre segons el fat. Auguris d’una moderna Moria. Amb l’embolcall de la ciència estadística.

La Televisió i les Enquestes són els Déus què, magnànims i omnipresents, substitueixen l’electorat.

Potser amb tanta tendència pregona d’enquesta, amb una TV bipartidista, ja ni tant sols ens caldria exercir el cívic i democràtic dret al vot. Abstenció? Com si el vot fora decidit d’antuvi? Si més no pels contendents principals. Doncs el poder principal, del qui s’esdevé fins i tot l’estat i les institucions, és l’econòmic. I aquest poder fàctic és en mans de la burgesia gran propietària, és a dir de la dreta.

Tanmateix malgrat les enquestes no ens rendim. Anem a pels dos eurodiputats.

Són necessaris, doncs les alternatives socials, les propostes per fer front a la crisi, perquè la paguin els més rics i grans capitalistes, sorgeixen de la mobilització, de les forces acumulades amb anys de treball, de les noves movimentistes i lluites, del dia a dia gris i dur. Les alternatives no sorgeixen com a bolets. A no ser que hi hagin canvis socials profunds i revolucionaris, o que esdevingui un buit.

Milers de persones regidores als municipis. Milers de sindicalistes. Milers d’activistes arreu. En conjunt són una base important, que es mou amb IU o entorn a IU, per aplegar forces. Es tracta de renovar un projecte caduc, practicar la immersió en les diverses causes socials, confluir cada demanda particular amb l’acció política, la denúncia i la pressió institucional i municipalista. En fi, distingim entre el poder econòmic, l’estatal, el governamental, per forjar una nova esquerra treballadora, jove, combativa i unitària.

Per això durant els set dies de la setmana mobilitzarem per un vot treballador anticapitalista d’alternativa social transformadora. Un vot a IU-ICV-EUiA.