Global i local. Un altra món és possible, una altra Europa. La crida dels Fòrums Socials Mundials és viva. El 15 M ho va reprendre a la seva manera. En el mateix sentit es tracta d'una altra Catalunya dins una Europa que també volem ben diferent a l'actual Unió Europea.
La candidatura a les Primàries que expressa aquests
conceptes, mentre profunditza en la política establerta per EUiA des de la 6a
Assemblea, està simbolitzada per Núria Lozano Montoya, Oriol Arcas Abella,
Àngels Tomás Gonzalo, José Montero Domínguez, Ferran Jiménez Morales.
Un bon quintet pel repte social i democràtic que representa
unes eleccions on l'abstenció és tant pregona. A la ciutadania li queden molt
lluny unes institucions europees que identifiquen si més no com bona part de
l'origen dels mals de la crisi econòmica. Al mateix temps no hi ha consciència
popular ni motivació de que vagin a haver-hi canvis substancials. Les promeses
electorals no resulten creïbles i generen a voltes confusió i desconfiança.
Europa, Espanya i Catalunya. Són vasos comunicants, fomenten
sinergies i contaminació. Una concepció europea ens permet copsar una Europa
que aculli la decisió que prengui la ciutadania de Catalunya amb la Consulta
prevista pel 9 de novembre d' enguany. Una Europa que faci panys i mans per
passar pàgina a la Monarquia espanyola i acompanyi una saludable ruptura
democràtica amb la Constitució de 1978 del Regne d'Espanya.
Els monopolis i el capital financer es mouen com l'aire per
entre les lleis i els estats, les fan anar en el sentit que bufa el seu vent.
Les desigualtats socials, el treball i les llibertats personals i ciutadanes
minven a cada nou pas de l'estructuració de la UE financera. El repte és mobilització
i alternativa política social i democràtica arreu, inclòs a Catalunya.
En una UE on predomina la dreta del capital financer ens cal
aliances i unitat de les esquerres. Tant en el domini sindical com en el polític.
El lideratge des PEE d'Alexis Tsipras de la Syriza grega és tot un programa.
El projecte constituent que volem per a Catalunya, també un
per Espanya, és una bona simbologia pel que es necessita per una Europa amb
llibertats democràtiques de la ciutadania i dels pobles, amb un progrés en el
treball, drets i serveis públics, reducció de les desigualtats cercant els
paràmetres de la mitja europea en qualitat de vida. Haurem de picar molta
pedra, cal enderrocar molts murs i poder per aquest camí.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario