El manifest "Per un referèndum tant sí com no", exigeix la celebració d'un referèndum de forma unilateral, malgrat una eventual prohibició per part de l'Estat espanyol. La historiadora Anna Sellés, l'activista cultural Lluís Cabrera, l'exregidora Roser Veciana i Josep Ferrer, catedràtic i exrector, han presentat el document. Fan una crida perquè en els propers dies més persones i entitats s'hi adhereixin.
"La voluntat del poble és celebrar aquest referèndum. I
això ho ha de tenir clar tothom. I davant d'una demanda tan legítima, les
forces polítiques no poden defallir i han de deixar d'especular amb propostes
alternatives. Han de treballar per celebrar la consulta". Així s'ha
expressat Josep Ferrer en la presentació del manifest. Els firmants volen que
el Govern descarti la via plebiscitària per considerar-la "menys
democràtica i perquè posaria les decisions en mans, altre cop, dels polítics i
no de la ciutadania". Per exercir el dret a l'autodeterminació, ha de ser
legítim i necessari la desobediència institucional amb la convocatòria de la
consulta per la via unilateral.
Han acompanyat la presentació del manifest els escriptors
Julià de Jódar, Alba Dedeu i Aleix Renyé, el president de la Federació
d’Associació de Veïns i Veïnes Lluís Rabell, l’historiador Xavier Domènech, la
diputada Sara Vila (ICV), el regidor Jose Manel Ximenis, l’exregidor Aitor
Blanc, la portaveu de la International Commission of European Citizens Anna
Arqué, la professora i lingüista Blanca Serra i el membre del Collectiu Iaioflautes
Celestino Sánchez. Entre les primeres signatures hi trobem l'escriptor Matthew
Tree, Teresa Forcades, l’economista Arcadi Oliveres, l’exconseller Carles Solà,
el periodista Vicent Partal, l’actor Sergi López, els diputats David Fernàndez
(CUP), Joan Tardà (ERC) i David Companyon (EUiA).
Les mobilitzacions massives dels últims dos anys al
Principat, així com l’organització de les consultes per la independència entre
2009 i 2011, mostren que hi ha un clam popular a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació.
Davant el procés sobiranista que ha obert la mobilització, i
després de l’anunci de la data i la pregunta de la consulta, cal tenir en
compte que l’Estat espanyol nega que hi hagin, al seu si, subjectes nacionals
diferents de l’espanyol – no només el dels Països Catalans sinó també de
qualsevol comunitat autònoma existent, com Catalunya – i, per tant, nega
l’exercici del dret a l’autodeterminació. A més, segons la Constitució i la
legalitat espanyola vigent, la convocatòria d’una consulta sobre aquesta
qüestió queda subjecta a l’autorització del Congrés espanyol o del Govern
central.
Les declaracions del president Artur Mas i d’altres
representants polítics, segons les quals, si el Govern espanyol no s’avé a
acordar una consulta, es convocaran unes eleccions plebiscitàries, són una
invitació al Govern central a impedir la consulta, i suposarien una dilatació
del procés.
Els defensors d’aquesta opció afirmen que unes eleccions de
caràcter plebiscitari se seguirien d’una Declaració Unilateral d’Independència.
Tanmateix, nosaltres creiem que unes eleccions plebiscitàries no poden
substituir l’exercici de l’autodeterminació. Reivindiquem que cal un
referèndum, perquè el referèndum és un mecanisme molt més participatiu,
democràtic i legitimador, i perquè fa explícita d’una manera molt més clara el
mandat de la voluntat popular, tant dels qui estan a favor de la independència
com dels qui hi estan en contra. De realitzar-se unes eleccions plebiscitàries
– en les quals, a més, alguns voldrien que l’eix nacional deixés fora de debat
l’eix social o que dividís el vot – seria el Parlament i no el poble el
responsable de prendre una decisió. Creiem que la fórmula plebiscitària suposa
posar de nou en mans dels partits polítics el futur del procés, i això podria
fer que es reconduís a través d’un nou pacte amb el govern espanyol. Igualment,
dubtem de la voluntat de dur a terme una Declaració Unilateral d’Independència
per part d’aquells que, ja ara, es mostren reticents a celebrar una consulta
sense l’aprovació del Govern espanyol.
Per tots aquests motius, nosaltres creiem que la no
convocatòria d’una consulta seria un frau a la democràcia i una
desnaturalització de la capacitat de decidir. Quan la legalitat espanyola nega
un dret com el d’autodeterminació és legítim i necessari utilitzar la
desobediència per poder expressar-se democràticament. Dilatar els terminis
només és útil per als qui volen refredar el procés popular en marxa.
Els sotasignats demanem la realització d’un referèndum
vinculant i que, en el cas que l’Estat espanyol no vulgui permetre la seva
convocatòria, es dugui a terme de forma unilateral.
No hay comentarios:
Publicar un comentario