5/3/14

Cal un referèndum: la no convocatòria d’una consulta seria un frau a la democràcia i de la capacitat de decidir


El manifest "Per un referèndum tant sí com no", exigeix la celebració d'un referèndum de forma unilateral, malgrat una eventual prohibició per part de l'Estat espanyol. La historiadora Anna Sellés, l'activista cultural Lluís Cabrera, l'exregidora Roser Veciana i Josep Ferrer, catedràtic i exrector, han presentat el document. Fan una crida perquè en els propers dies més persones i entitats s'hi adhereixin.
"La voluntat del poble és celebrar aquest referèndum. I això ho ha de tenir clar tothom. I davant d'una demanda tan legítima, les forces polítiques no poden defallir i han de deixar d'especular amb propostes alternatives. Han de treballar per celebrar la consulta". Així s'ha expressat Josep Ferrer en la presentació del manifest. Els firmants volen que el Govern descarti la via plebiscitària per considerar-la "menys democràtica i perquè posaria les decisions en mans, altre cop, dels polítics i no de la ciutadania". Per exercir el dret a l'autodeterminació, ha de ser legítim i necessari la desobediència institucional amb la convocatòria de la consulta per la via unilateral.
Han acompanyat la presentació del manifest els escriptors Julià de Jódar, Alba Dedeu i Aleix Renyé, el president de la Federació d’Associació de Veïns i Veïnes Lluís Rabell, l’historiador Xavier Domènech, la diputada Sara Vila (ICV), el regidor Jose Manel Ximenis, l’exregidor Aitor Blanc, la portaveu de la International Commission of European Citizens Anna Arqué, la professora i lingüista Blanca Serra i el membre del Collectiu Iaioflautes Celestino Sánchez. Entre les primeres signatures hi trobem l'escriptor Matthew Tree, Teresa Forcades, l’economista Arcadi Oliveres, l’exconseller Carles Solà, el periodista Vicent Partal, l’actor Sergi López, els diputats David Fernàndez (CUP), Joan Tardà (ERC) i David Companyon (EUiA).
Les mobilitzacions massives dels últims dos anys al Principat, així com l’organització de les consultes per la independència entre 2009 i 2011, mostren que hi ha un clam popular a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació.
Davant el procés sobiranista que ha obert la mobilització, i després de l’anunci de la data i la pregunta de la consulta, cal tenir en compte que l’Estat espanyol nega que hi hagin, al seu si, subjectes nacionals diferents de l’espanyol – no només el dels Països Catalans sinó també de qualsevol comunitat autònoma existent, com Catalunya – i, per tant, nega l’exercici del dret a l’autodeterminació. A més, segons la Constitució i la legalitat espanyola vigent, la convocatòria d’una consulta sobre aquesta qüestió queda subjecta a l’autorització del Congrés espanyol o del Govern central.
Les declaracions del president Artur Mas i d’altres representants polítics, segons les quals, si el Govern espanyol no s’avé a acordar una consulta, es convocaran unes eleccions plebiscitàries, són una invitació al Govern central a impedir la consulta, i suposarien una dilatació del procés.
Els defensors d’aquesta opció afirmen que unes eleccions de caràcter plebiscitari se seguirien d’una Declaració Unilateral d’Independència. Tanmateix, nosaltres creiem que unes eleccions plebiscitàries no poden substituir l’exercici de l’autodeterminació. Reivindiquem que cal un referèndum, perquè el referèndum és un mecanisme molt més participatiu, democràtic i legitimador, i perquè fa explícita d’una manera molt més clara el mandat de la voluntat popular, tant dels qui estan a favor de la independència com dels qui hi estan en contra. De realitzar-se unes eleccions plebiscitàries – en les quals, a més, alguns voldrien que l’eix nacional deixés fora de debat l’eix social o que dividís el vot – seria el Parlament i no el poble el responsable de prendre una decisió. Creiem que la fórmula plebiscitària suposa posar de nou en mans dels partits polítics el futur del procés, i això podria fer que es reconduís a través d’un nou pacte amb el govern espanyol. Igualment, dubtem de la voluntat de dur a terme una Declaració Unilateral d’Independència per part d’aquells que, ja ara, es mostren reticents a celebrar una consulta sense l’aprovació del Govern espanyol.
Per tots aquests motius, nosaltres creiem que la no convocatòria d’una consulta seria un frau a la democràcia i una desnaturalització de la capacitat de decidir. Quan la legalitat espanyola nega un dret com el d’autodeterminació és legítim i necessari utilitzar la desobediència per poder expressar-se democràticament. Dilatar els terminis només és útil per als qui volen refredar el procés popular en marxa.
Els sotasignats demanem la realització d’un referèndum vinculant i que, en el cas que l’Estat espanyol no vulgui permetre la seva convocatòria, es dugui a terme de forma unilateral.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada