Les dues setmanes de debat han estat
profitoses i clarificadores. Les Primàries eren molt necessàries per enfortir l’estratègia
i la proposta política d’EUiA d’ençà la 6a Assemblea.
Els esdeveniments se succeeixen inexorables. La
deriva nefasta del govern estatal del PP, les imposicions destructives de la
troika, el seguidisme del PSOE, l’entusiasme neoliberal del govern de la
Generalitat autonomia de CiU, el Tribunal Constitucional contra la potestat del
poble de Catalunya com “subjecte polític
i jurídic sobirà" es contraposen al remor de les marees ciutadanes, al
procés de ruptura de llibertat i sobirania de Catalunya amb el moviment Via
catalana, al magnífic 22 M de la Dignitat, inclusiu de les quatre banderes
–espanyola, catalana, basca i gallega- pel “Pa, Treball, Sostre”, amb l’incorporació
del dret a decidir.
La contradicció i ritmes de la lluita social
és de fons europeu enfront la crisis, aplega a tots els segment socials colpits
per la crisi com ha emergit, potent, el passat dissabte 22M amb les marxes de
la dignitat a Madrid.
Els possibles factors de ruptura democràtica i
forja d’alternativa política a l’estat rauen en la resistència i rebel·lió
social, així com amb la consulta d’autodeterminació enfront a la sobirania de
Catalunya i el seu futur.
Les Primàries han permès un diàleg i una reflexió en veu alta, col·lectiva, sobre la política d’EUiA. Què ens cal
enfortir, redreçar, aprofundir i canviar.
Les dues candidatures a les que avui hem de
votar són respostes i perspectives diferents als esdeveniments polítics.
La candidatura "Alternativa Constituent
per Europa" (@euroalternativa) ho ha resumit en ruptura democràtica i
processos constituents per Europa, Espanya i Catalunya. Aquesta candidatura
defensa les propostes centrals de Nou espai català d’esquerres, Consulta “Sí o
Si”, República Catalana, mentre considera el procés català com a democràtic i
una oportunitat de ruptura política amb la Constitució de 1978, així com amb
l’estat del Regne d’Espanya i el bipartidisme entre el PP i PSOE.
La candidatura "Confluència per
Europa" ha sorgit dels temors i dubtes, lògics i legítims, de que el
procés català de Consulta no provoqués una ruptura de la cohesió social, de la
pròpia EUiA i d’EUiA amb IU. El desenvolupament d'una estratègia a fons de Nou
espai, en confluència amb altres espais, Entitats i organitzacions, també ho
veuen con dissolvent del contingut propi d'EUiA. Això ha fet que no
compartissin un projecte potent amb Gerardo Pisarello que transcreixia els
límits naturals d'EUiA i de la coalició entre ICV i EUiA, com es va mostrar amb
l'Assemblea Oberta "Ara és demà"; tampoc han vist la necessitat d'un
projecte o procés constituent per Catalunya amb una República Catalana.
El fet de que tant la FAVB i CCOO hagin
signats acords de reconeixement i col·laboració amb l'ANC, hauria de permetre
tranquil·litzar els temors o dubtes; si més no en els terrenys sindical i
veïnal no és percep el procés popular sobiranista com quelcom negatiu que
trenqui cap cohesió social. La FAVB i CCOO estan afavorint un canvi cabdal en
el procés de Consulta, com és el de que l'ANC accepti introduir els elements
cabdals de les preocupacions i reivindicacions socials.
Les dues orientacions s’han projectat en el
debat europeu. La idea de que estem d'acord amb el programa europeu, el del PEE
i el de la conferència d'EUiA, és una base real i important. Però no hi ha un
punt i final. La vida i la lluita social i democràtica entre les classes,
partits i estats segueix.
Una estratègia de refundació o de projecte
constituent per Europa, pot esdevenir completament diferent en el cas de que la
Europa a construir sigui amb els estats actuals o amb ruptura amb aquests
estats, inclòs el del Regne d'Espanya. Ben diferent seria també un procés
constituent per Europa que incorpori o rebutgi un procés constituent per
Catalunya. Som també o no per un procés europeu que inclogui una República
catalana si aquesta és la voluntat democràtica del poble de Catalunya? Amb el
ben entès que no es tracta de que Catalunya quedés aïllada ni autàrquica
respecte a Europa ni a Espanya. A partir d'aquests elements n'hi ha suficient per
copsar les diferències que brollen de cada una de les dues candidatures.
La candidatura "Alternativa constituent
per Europa" és la que incorpora els trets rupturistes i constituents de
l'estratègia que ha anat establint EUiA en els dos últims anys.
Animo al vot a l'Alternativa constituent per
Europa.
Vota.
No hay comentarios:
Publicar un comentario