16/1/14

Ventall de possibilitats de legalitat



S'obre un ventall de possibilitats en les opcions de constituir una nova legalitat democràtica catalana: fer un procés genuí de sobirania amb una legalitat unilateral, o aconseguir un acoblament entre la legalitat espanyola i la catalana, o seguir fil per randa la legalitat espanyola de la Constitució de 1978 amb l'estat del Regne d'Espanya.
Una primera fita està establerta pel 9 de novembre de 20124.
L'acord sobre la Pregunta i la data de la Consulta entre CiU, ERC, ICV, EUiA i CUP es basa en la declaració de sobirania del Parlament de fa un any, el gener de 2013. La força i el contingut de la Pregunta desdoblada rau en les mobilitzacions del clam ciutadà popular massiu del 10 de juliol de 2010, i dels Onze de setembre de 2012 i 2013.
El que s'anomena "el procés", per referir-se a exercir del dret a l'autodeterminació, així com el repte marcat des de la Via catalana cap a la independència, és un camí empedrat de poderosos obstacles.
Un d'ells és la greu política de retallades de la component del poble representada per CiU. Retallades i privatitzacions, o augment del cost del Transport públic, que colpeixen a la majoria popular i només beneficien a una ínfima minoria adinerada. Aquesta política econòmica i social, alineada amb el PP del govern estatal, trenca la força treballadora i popular.
L'altre escull és la concepció jurídica i política del poder de l'estat espanyol coronat, al negar la possibilitat de sobirania catalana o de votar sobre el què en vol la ciutadania de Catalunya. El PP fa causa nacional comú amb el PSOE per negar la realització de la Consulta a Catalunya.
La Pregunta escollida, sobre l'estat i la independència, ha aixecat ampolles sobretot en les forces polítiques que no volen la Consulta, el PP, PSOE, UPyD i C's. Aquests partits no volen cap independència, perquè en primer lloc el que de cap manera volen és un canvi democràtic de la Constitució de 1978, de la Monarquia i de l'estat actual. IU a l'estat defensa la Consulta i el què es decideixi.
Aquesta actitud ha provocat que hagi calat en la consciència ciutadana que les opcions d'un acord entre Estat espanyol i Catalunya, o de la legalitat espanyola amb una reforma Constitucional, no inclourien l'aspiració de llibertat sobirana catalana. La ciutadania mobilitzada no veu possibilitats que permetin realment un encaix lliure entre Catalunya i Espanya. Per assegurar-se de que futures relaciones puguin ser en llibertat i des de la igualtat sobirana, és perquè la opció vers la independència guanya adeptes cada dia. L'opció contra la independència es percep com el manteniment de la situació actual. La població treballadora és qui més interessada està en una ruptura que afebleixi els poders establerts, per introduir les necessitats socials dins una nova legalitat.
Corre la veu de que "la Consulta no es farà" perquè no la deixaran fer. Tanmateix una perspectiva sense Consulta, porta al Pla B que anomena l'ANC d'eleccions plebiscitàries amb, si s'escau, una declaració unilateral de independència, o a una frustració i derrota de l'aspiració nacional catalana.
No hi haurà un encaix lliure acceptat sobre el fet de que l'estat espanyol aconseguís imposar-se com únic d'obligada unió a Catalunya i al País Basc. No hi hauria així resolució democràtica del conflicte de legalitats i sobiranies. Tampoc beneficiaria a les esquerres, ni a la població treballadora, el guany dels poders de la reacció estatal monàrquica espanyola.
És cabdal conscienciar i mobilitzar per aconseguir la Consulta. Aquí rau la força de l'esquerra i de la ciutadania empoderada des de la legitimitat popular a una nova legalitat. Legalitat que per esdevenir democràtica haurà de ser en primer lloc republicana, i per aplegar a la majoria popular caldrà incorporar el decisiu factor social.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada